«Les formes de mobilització del XIX es poden assemblar bastant a formes actuals de mobilització en espais no profundament ideologitzats» – Entrevista a Jordi Roca Per Equip editorial La divulgació històrica del segle XIX espanyol ha d’enfrontar-se encara avui a una sèrie d’estigmes que semblen haver arrelat en el si de la nostra societat. Al segle XIX se l’observa sovint des d’un prisma reduccionista, on sobresurten només els avatars de la violència política i de la fèrria construcció d’un estat centralista i uniformitzador. Però la realitat és que el segle XIX és, a dia d’avui, un camp d’estudi relativament poc explotat si el comparem amb el segle XX. Al contrari del que podria semblar, el XIX és una època d’experimentació i d’innovació a moltíssims nivells, que ens interpel·la també més del que ens pensem. De tot això en parlem amb en Jordi Roca Vernet, doctor en Història Contemporània i especialista en el segle XIX.
L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats Per Sonia Millán López La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’oblidada ocupació francesa d’Espanya (1823-1828) Per Pep Rueda Sabala Una panoràmica a les motivacions, esdevenir i conseqüències polítiques de la presencia francesa a Espanya en els primers moments de la segona restauració de Ferran VII. En recuperar la història d’un període oblidat per la historiografia i la memòria, es destaca la rellevància d’una ocupació que regulà els mecanismes repressius del darrer període absolutista espanyol.
El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras Per Laura Valls Ribas Les vies d’ascens social a l’època moderna eren diverses. Si bé ingressar als terços de la monarquia hispànica constituïa una possibilitat, no tots els soldats que hi entraven n’aconseguien grans recompenses. Aquest no fou el cas d’Alonso de Contreras, qui se les va empescar per arribar a freqüentar esferes del poder virregnal de Nàpols. El seu testimoni queda recollit en la seva autobiografia i esdevé un retrat del sistema de valors de l’Antic Règim.
La cacera de bruixes a la vegueria d’Osona i l’arquebisbat de Vic al segle XVII Per Marc Fàbrega Saura Sovint partim de narratives estereotipades al voltant de la figura de la bruixa. Els estudis que intenten esclarir la dita tendència solen fonamentar-se en el marc mental de la bruixa com a figura subversiva i no tenen en consideració elements exògens que puguin haver condicionat enormement el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya. En el cas particular del present article, l'objecte principal d'estudi consisteix en l'estreta vinculació entre la fenomenologia atmosfèrica i els judicis seculars contra dones acusades de bruixeria a l'actual regió d'Osona. Un enfocament molt poc treballat i que, a dir veritat, és cabdal.
L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023) Publicat el 28 de desembre de 2023 La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.
El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional Publicat el 16 de novembre de 2023 Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.
De la Transició a Canet: el conflicte en la política lingüística catalana Publicat el 21 de juliol de 2023 Les polítiques lingüístiques a l’estat espanyol són una de les principals disputes del conflicte nacional. L’augment de la dreta i l’extrema dreta a les darreres eleccions ha suposat que proposesin mesures contràries a la llengua catalana. Pocs dies després, s’ha fet efectiva la sentència del TSJC del 25% a tres escoles del Principat. Si bé les polítiques que s’estan proposant tindran un fort impacte en el procés de revitalització del català, la situació desigual recau en les bases construïdes en la Transició.
El cançoner de Ripoll: el corpus líric clandestí de temàtica eròtica del monestir de Ripoll Publicat el 29 de novembre de 2023
“Visch de mon treball y seguint los amos”: Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) Publicat el 25 de febrer de 2024