Equip editorial

«Les beguines van ser l’exemple de la llibertat, la pràctica espiritual i l’educació femenines en època medieval» – Entrevista a Helena Casas

• Publicat el 15 de gener de 2023

Ens reunim amb Helena Casas per parlar de la seva recentment publicada tesi doctoral sobre el moviment de les beguines i místiques medievals i el cas concret d'Elisabet Cifre. Ens endinsem en un moviment polític basat en la llibertat femenina, el culte a la figura materna, l'educació de les nenes i la mediació i assistència entre la vida i la mort de les ciutats.

«Per nosaltres que no hem viscut ni la guerra, ni la postguerra ni el franquisme, les fosses t’ajuden a entendre la crueltat de la guerra» – Entrevista a Queralt Solé Barjau

• Publicat el 15 de desembre de 2022

Queralt Solé s'endinsa en el coneixement sobre les fosses comunes de la Guerra Civil. En la interdisciplinarietat del seu estudi i en les polítiques de memòria que l'acompanyen. A través de les fosses podem comprendre millor la realitat històrica de la guerra i la violència que existí.

«Hi ha cops que la sonoritat medieval és percebuda com un error, com una sèrie de notes desafinades, però la realitat és ben diferent» – Entrevista a Laura de Castellet

• Publicat el 15 de novembre de 2022

Entrevista a Laura de Castellet per parlar de la sonoritat, la música i la divulgació d'aquests temes a la Catalunya medieval.

«Que Francesc Macià pogués organitzar un exèrcit revolucionari amb els anarquistes era una de les majors preocupacions de la diplomàcia espanyola a França» – Entrevista a Giovanni Cattini

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

Ens reunim amb Giovanni Cattini per parlar sobre antifeixisme a l'Europa d'entreguerres. Itàlia i Catalunya s'entrellacen al voltant de figures claus de l'època com Francesc Macià.

«Si l’Administració no té diners, s’han de buscar, però el que va passar al Palau Moxó no es pot repetir.» – Entrevista a Alberto Velasco

• Publicat el 14 de setembre de 2022

Ens reunim amb Alberto Velasco per parlar sobre la seva vida laboral, després de deixar, fa dos anys, la seva feina al Museu de Lleida. També ens endinsem al mercat de l'art medieval, la protecció patrimonial i les polèmiques que hi van acompanyades i altres qüestions sobre art, gestió i protecció patrimonial.

Editorial: arts, pinzellades diacròniques

• Publicat el 14 de setembre de 2022

Deia Ernst Gombrich en la seva obra magna, «The Story of Art» (1950), que no existeix, realment, l’Art, sinó que existeixen artistes, i que si bé en altres temps aquests dibuixaven toscament les formes d’un bisó sobre la paret d’una cova, avui compren pintures i tracen cartells per les estacions del metro. Entre uns i altres han existit molts artistes, i tots ells han fet art.

«El control de la sexualitat femenina és una de les eines de l’Estat Modern, l’estat absolutista» – Entrevista a Coral Cuadrada i Enric Olartecoechea

• Publicat el 15 de juliol de 2022

El passat 23 de maig ens vam reunir amb la Coral Cuadrada i l’Enric Olartecoechea per parlar de les dinàmiques de prostitució baixmedieval i de l'Estat Modern a la ciutat de Barcelona, àmbit que tracten extensivament en el seu llibre, "El estado contra Eva", que es publicarà pròximament.

«La importància de Miquelets recau en donar valor i apropar la història i els petits esdeveniments al territori català» – Entrevista a Miquelets de Catalunya

• Publicat el 14 de juny de 2022

El passat 2 d'abril, ens vam reunir amb l'associació Miquelets de Catalunya, en l'acte que celebraven a Arbúcies, per parlar sobre la creació de l'associació, la importància de la recreació històrica juntament amb la importància de la conservació i difusió del patrimoni local i nacional, i el futur d'aquesta.

Mite i oci en el marge oblidat del Paral·lel – Entrevisa a Enric H. March, Pablo Perez i Jordi Rabassa

• Publicat el 15 de maig de 2022

Ens trobem amb Enric H. MArch, Pablo Perez i Jordi Rabassa per parlar sobre la vida als marges de l'avinguda del Paral·lel, o “Paralelu”, com li deien els barcelonins, que era l’epicentre de la Ciutat Comtal, un fet que va anar accentuant-se a mesura que aquesta s’endinsava en el segle XX.

«Crec que l’emperador Constantí va veure en Crist una altra de les moltes facetes del culte solar que ell practicava» – Entrevista a Carles Buenacasa

• Publicat el 15 d'abril de 2022

Si Constantí I era un cristià convençut, per què no es va convertir fins poc abans de la seva mort l’any 337 dC? La seva relació tant amb el cristianisme com amb els cultes pagans es revela complexa, és per això que ens trobem amb el Dr. Carles Buenacasa per tractar, cronològicament, la religiositat d’un dels emperadors romans més transcendentals de la Història de Roma.