Equip editorial

«Al segle XV l’expansió marítima al Mediterrani ja no és predominantment catalana» – Entrevista a Pol Junyent Molins

• Publicat el 26 de juny de 2024

Entrevistem a Pol Junyent Molins, investigador medievalista, per parlar sobre l'expansió marítima catalana al Mediterrani Occidental durant els segles XIII, XIV i XV. Parlem de la implicació de la Corona, la construcció progressiva d'una marina de guerra, la institucionalització de la mateixa, o l'impacte que aquesta tingué al territori.

«La conflictivitat a l’època moderna era una forma de viure, un estat» – Entrevista a Mariela Fargas

• Publicat el 15 de juny de 2024

La societat de l’època moderna va viure en un estat de continus conflictes que abastaven qualsevol tipologia: des d’herències a problemes de tuteles o conflictes matrimonials. Tot podia ser-ho i, per tant, podem analitzar-ho a partir de diverses fonts, més enllà de les estrictament judicials, atès que obrir un plet suposava un cost elevat i molts d’aquests conflictes s’acabaven resolent per altres vies. De tot això en parlam amb na Mariela Fargas, doctora en història moderna.

«Les formes de mobilització del XIX es poden assemblar bastant a formes actuals de mobilització en espais no profundament ideologitzats» – Entrevista a Jordi Roca

• Publicat el 14 d'abril de 2024

La divulgació històrica del segle XIX espanyol ha d’enfrontar-se encara avui a una sèrie d’estigmes que semblen haver arrelat en el si de la nostra societat. Al segle XIX se l’observa sovint des d’un prisma reduccionista, on sobresurten només els avatars de la violència política i de la fèrria construcció d’un estat centralista i uniformitzador. Però la realitat és que el segle XIX és, a dia d’avui, un camp d’estudi relativament poc explotat si el comparem amb el segle XX. Al contrari del que podria semblar, el XIX és una època d’experimentació i d’innovació a moltíssims nivells, que ens interpel·la també més del que ens pensem. De tot això en parlem amb en Jordi Roca Vernet, doctor en Història Contemporània i especialista en el segle XIX. 

«La sociologia i la història, en el fons, parteixen de les mateixes preguntes» – Entrevista a Zira Box

• Publicat el 18 de març de 2024

Intersecció entre la història i la sociologia, destacant com les preguntes fonamentals d'aquestes disciplines convergeixen i amplien la comprensió dels subjectes i els seus contextos.

«Per nosaltres és important posar un punt de picant a unes festes que sovint tendeixen, de forma preocupant, a l’homogeneïtzació» -Entrevista a Jordi Cisa

• Publicat el 14 de febrer de 2024

Enmig de la voràgine d’actes i celebracions, oficials i alternatives, del Carnaval de Reus, hi ha una entitat, la Germandat dels Set Pecats Capitals, que des de l’any 2003 cerca imprimir una personalitat distintiva als actes que organitza. Jordi Cisa ha estat un dels principals responsables de què en els darrers anys hagin vist la llum noves manifestacions del carnestoltes, en forma de danses al·legòriques. 

«Al segle XIII, l’element que distingeix Lleida en el territori català, i fins i tot en l’àmbit europeu, és la seva universitat» – Entrevista a Joan Busqueta Riu

• Publicat el 14 de gener de 2024

El centralisme imperat per Barcelona en l'àmbit de la història de Catalunya ens ha portat a eludir altres territoris de gran importància com és Lleida, especialment durant l'edat mitjana. És per aquest motiu que ens hem assegut amb Joan Busqueta, doctor i especialista en història medieval de Lleida, perquè ens expliqui la rellevància que tingué la capital de ponent durant el transcurs d'aquest vast període de temps, posant especial èmfasi en la seva universitat.

«La divulgació educativa en zones rurals és una experiència molt enriquidora, perquè tot allò que vas aprendre a la universitat ho pots retornar al territori» – Entrevista a l’equip Investiga.edu

• Publicat el 14 de desembre de 2023

Investiga.edu és un projecte d’innovació educativa orientat a l’ensenyament de l’arqueologia i la prehistòria a escoles i instituts d’àmbit rural. Amb la participació de més de 300 alumnes, el seu objectiu principal és ensenyar a pensar, elaborar i dur a terme una recerca en les aules d’infantil, primària i secundària. Pel camí, treballen la creativitat i el desenvolupament de l’esperit crític del jovent, que gaudeix d’una manera diferent d’apropar-se al coneixement de la història del seu propi territori.

«La paleografia és una ciència imprescindible, ja que es considera una de les bases per qualsevol estudi històric» – Entrevista a Núria Preixens Vidal

• Publicat el 15 de novembre de 2023

La paleografia, aquella ciència desconeguda pel públic poc familiaritzat amb el terme i, a voltes, difícil pels historiadors que s'inicien en aquest món. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb la Núria Preixens, especialista en paleografia i història medieval, per tal d'oferir una visió més propera d'aquesta eina tan important per a l'anàlisi i l'estudi històric. Preixens ens ajuda a delimitar algunes de les característiques més rellevants d'aquesta disciplina, tot intentant comprendre una mica millor els seus usos i aplicacions.

«La diplomàcia espanyola va treballar activament per dificultar la visibilització dels voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial a l’exterior – Entrevista a Alejandro Acosta López

• Publicat el 15 d'octubre de 2023

L'Espanya d'Alfons XIII es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), però això no va impedir que la guerra transformés la societat espanyola. Van ser nombrosos els voluntaris espanyols que van travessar els Pirineus per participar en el conflicte, la gran majoria enquadrats dins la Legió Estrangera Francesa. D'aquests voluntaris sabem, per testimonis, cròniques i registres, que un número significatiu eren catalans. Com a investigador, Alejandro Acosta s'ha dedicat a resseguir les seves passes per les trinxeres d'Europa i, també, a analitzar quin ús polític se'n va fer de la seva empresa.

«En l’àmbit de la cultura és on podem trobar un model i idea de nació. Que podia estar, o no, identificat amb el de la dictadura» – Entrevista a Marta García Carrión

• Publicat el 15 de setembre de 2023

A través del cinema es pot ajudar a comprendre com s'han construït i difós les identitats col·lectives, tals com la nació, la raça, el gènere i la classe. El nacionalisme banal és un concepte relacionat amb això, que fa referència a la presència del discurs nacional en la quotidianitat i com s'internalitza i naturalitza la identitat nacional. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, tot i que no es va utilitzar intensament el cinema com a eina de nacionalització, la indústria cinematogràfica contribuí a la difusió del nacionalisme banal. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Marta García Carrión, professora titular de la Universitat de València, especialitzada en cinema i cultures nacionals.