Número 92 (febrer 2024)

«Per nosaltres és important posar un punt de picant a unes festes que sovint tendeixen, de forma preocupant, a l’homogeneïtzació» -Entrevista a Jordi Cisa

Enmig de la voràgine d’actes i celebracions, oficials i alternatives, del Carnaval de Reus, hi ha una entitat, la Germandat dels Set Pecats Capitals, que des de l’any 2003 cerca imprimir una personalitat distintiva als actes que organitza. Jordi Cisa ha estat un dels principals responsables de què en els darrers anys hagin vist la llum noves manifestacions del carnestoltes, en forma de danses al·legòriques. 

L’experiència cinematogràfica a Barcelona, els primers anys del setè art a la ciutat comtal

El present article pretén reflexionar sobre els primers anys del cinema a Barcelona, atorgant especial atenció a l’evolució de l’exhibició. Es partirà de les vies d’introducció del cinema l’any 1895, veient el pas de les barraques i primeres projeccions, a les a les sales permanents d'exhibició. Tot plegat, veurem com el parc de sales es va estendre exponencialment al voltant de diferents nuclis de la ciutat, arribant a superar el centenar de sales. A més, es tindran en consideració les dificultats que va tenir el cinema amb la introducció del sonor, alhora que es convertia en víctima d’una campanya de desprestigi. Finalitzarem amb una reflexió sobre què queda dels vestigis del setè art a la ciutat.

Maquiavel, l’historiador rere el polític

Maquiavel historiador, una faceta menys coneguda del cèlebre pensador florentí. Situant-lo dins de la tradició historiogràfica humanista i comparant-lo amb el gran historiador de l’època, Guicciardini, esbossarem els punts principals de la seva obra historiogràfica i del seu pensament històric. Si, per una banda, Maquiavel ens apareix com un seguidor dels cànons humanistes, per l’altra trobem un autor que planteja un nou apropament a la història, per adaptar-la i posar-la al servei dels seus lúcids i potents plantejaments polítics, sorgits per tal de remeiar la greu crisi política amb què s’obre l’època moderna a Itàlia.

Els orígens medievals de Catalunya

L’article és una síntesi de la configuració del que avui és el territori de Catalunya i pretén posar en relleu la seva realitat com a subjecte històric. Els processos i els components de la seva formació se situen a l’època medieval. Catalunya es constitueix a les perifèries de l’imperi carolingi i al-Àndalus, i s’expliquen les dinàmiques internes que hi van tenir lloc: la delimitació de l’espai, l’emergència de les dinasties dirigents autòctones, la constitució de la societat que l’ocupava, la llengua comuna emprada pels seus membres, i els processos de conquesta i colonització.

Com fer genealogia: recursos, eines i tècniques (I)

Fer genealogia és una afició que gràcies a la informatització moderna cada cop resulta més accessible i popular. Tanmateix, quan hom comença a fer recerca sobre els seus avantpassats o els d’altri, és fàcil no saber per on començar o per on continuar més enllà de la memòria oral i la documentació familiar. Aquest article i la seva segona part volen servir de guia per a aquells que s’endinsen per primera vegada en el món de l’estudi dels avantpassats.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES