Teodora, la mà dreta de l’emperador Justinià Per Pol Frau Arcal Teodora va ser una emperadriu bizantina especialment important per ser de la total confiança del seu marit, l’emperador Justinià. Aquest article resumeix algunes de les gestes més importants de Teodora com emperadriu, responsable d’evitar diverses conspiracions en contra de Justinià i d’ajudar en la preparació de conquestes i reformes religioses. L’article busca reivindicar el paper de les dones en la societat tardoantiga que tot i estar limitada per la moral i les lleis de l’època en alguns casos va ser vital per a la subsistència de governs i dinasties.
La caiguda del rei Artur (1930) de J.R.R. Tolkien i la seva versemblança amb el cicle artúric Per Noèlia Ramos Soria El món de "El Senyor dels Anells" (1954-55) de Tolkien ha estat objecte d'estudi de nombroses comparacions, les quals han contribuït a establir una relació amb tots aquells aspectes mítics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Dintre del seu "mythos" el "cicle artúric" ha esdevingut crucial per comprendre el Legendarium de Tolkien, revelant la seva concepció mitològica, tal com s'expressa en les seves cartes i escriptures. L'objectiu d'aquest estudi és entendre millor com es relacionen els mons de Tolkien i la llegenda artúrica, explorant com els personatges, els temes i les imatges simbòliques es reflecteixen entre ells. Aquesta anàlisi es basa principalment en les obres fonamentals de J.R.R. Tolkien, incloent-hi La Caiguda d'Artur (2013), El Senyor dels Anells (1954-55) i El Silmarillion (1977).
El «llarg 68» a la universitat: Influències i particularitats a l’estat espanyol Per Pau Heredero Redondo Els seixanta-vuits tingueren una lògica transnacional, car que es produïren a diversos indrets del món. El que s’explica en aquest article és com el «llarg 68 espanyol» mostrà unes particularitats determinades pel context polític i social, però que, tanmateix, s’interrelacionà amb les experiències de més enllà de les fronteres de l’estat. El subjecte que s’estudia és el moviment estudiantil, des de la seva evolució i configuració fins al fet que permeté que la Universitat esdevingué un focus d’impugnació i d’oposició al règim franquista.
El pintor Ricard Canals: de la París de la belle époque a la Catalunya noucentista Per Martí Coral Fernández Ricard Canals (1876-1931) fou un pintor català polièdric que, malgrat formar part del cercle artístic de Picasso, exposar amb els grans pintors francesos del moment com Renoir o Gauguin, i pintar, al final de la seva vida, a Alfons XIII; ha acabat passant força desapercebut a la cultura pop. La seva trajectòria artística fou molt variada tant en el tema com en l’estil, iniciant-se durant el postmodernisme i acabant al noucentisme. Un artista que, sens dubte, val la pena conèixer i reconèixer.
L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023) Publicat el 28 de desembre de 2023 La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.
El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional Publicat el 16 de novembre de 2023 Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.
De la Transició a Canet: el conflicte en la política lingüística catalana Publicat el 21 de juliol de 2023 Les polítiques lingüístiques a l’estat espanyol són una de les principals disputes del conflicte nacional. L’augment de la dreta i l’extrema dreta a les darreres eleccions ha suposat que proposesin mesures contràries a la llengua catalana. Pocs dies després, s’ha fet efectiva la sentència del TSJC del 25% a tres escoles del Principat. Si bé les polítiques que s’estan proposant tindran un fort impacte en el procés de revitalització del català, la situació desigual recau en les bases construïdes en la Transició.
El cançoner de Ripoll: el corpus líric clandestí de temàtica eròtica del monestir de Ripoll Publicat el 29 de novembre de 2023
“Visch de mon treball y seguint los amos”: Francesos i treballadors a la Catalunya de mas (bisbat de Girona, ss. XVI-XVII) Publicat el 25 de febrer de 2024