Panoràmica de la Pobla d’Ifach, MARQ
Un dels vicis de certa part de la comunitat historiogràfica medievalista (i no medievalista) és fetitxitzar les fonts escrites, els documents que, per descomptat, són importants i deixar de banda les fonts relacionades amb la cultura material que l’arqueologia ens ajuda a analitzar.
L’objectiu d’aquest xicotet article és doble, posar en relleu l’importància de l’arqueologia i l’estudi de la cultura material per comprendre, almenys parcialment, les societats estudiades i fer una breu introducció a l’història de la Pobla d’Ifach, una pobla medieval costanera que ens pot ajudar a entendre el context de conquesta i colonització de la Corona d’Aragó als territoris de l’actual País Valencià junt amb la implantació del feudalisme a les terres del Xarq al-Àndalus.
Aquesta pobla, excavada per un equip d’arqueòlegs i voluntaris des l’any 2005 dirigits per José Luis Menéndez Fueyo (MARQ) i entre els quals he tingut la sort d’estar, té el seu naixement l’any 1297 quan el rei Jaume II donà els territoris a l’almirall calabrés Roger de Llúria. En un principi, la majoria de terres costaneres estaven baix control directe de la Corona, eren territoris de reialenc, mentre que les terres de l’interior eren territoris oferits als nobles que van ajudar Jaume I durant la conquesta i fundació del Regne de València. Al Llibre del Repartiment observem com les terres es donen a aquests senyors i aquests porten colons (aragonesos i catalans) per repoblar les terres i implantar un nou feudalisme gradualment. Aquesta pobla va ser construïda ex novo per controlar el punt estratègic que era el Penyal d’Ifach.
Descripció urbana i cronologia
Aquesta pobla compta amb una església a la qual s’ha intentat anomenar de diverses formes encara que, segons les últimes investigacions dutes a terme per la doctora Montero Tortajada de la Universitat de València, els registres parlen de una església anomenada Madonna Santa Maria de la qual es va poder recuperar una de les seues voltes i que a hui en dia es troba al MARQ. També un cimiterium amb 70 tombes i més d’un centenar de cossos, una línia defensiva composta per muralles, portes dobles i 11 torres a més de comptar amb un edifici que representava el poder feudal, l’anomenada com Domus Domini.
La cronologia d’aquesta pobla és relativament curta, no va arribar a complir un segle. La Guerra dels dos Peres va acabar per fer que els colons que poblaren aquests territoris es dispersaren i acabaren fundant l’actual poble de Calp a la segona meitat del segle XIV.
La plasmació del poder feudal
El cas de la Pobla d’Ifach serveix als investigadors per a analitzar alguns processos que travessen diametralment l’alta Edat Mitjana. Entre ells, l’ús de fustes, del qual es va ocupar Yolanda Carrión (UV), els intercanvis mercantils i la producció de productes ceràmics dins i fora de la Corona d’Aragó com van fer i fan José Luis Menéndez Fueyo i Joaquín Pina Mira. Són aquests processos i el seu estudi el que ens permet apropar-nos a un coneixement, a través de la cultura material, profund i complex de com eren les vides i les realitats del segle XIV al Regne de València.
En definitiva, la Pobla d’Ifach és la mostra pètria de la implantació d’un nou model d’estat senyorial a les antigues terres del Xarq al-Àndalus i un primer pas de la conformació política i material del Regne de València. Encara queda molt per fer i excavar a la Pobla, esperem que l ‘esforç dels arqueòlegs i dels voluntaris ajude a esclarir les ombres d’aquest projecte que l’any que ve complirà dues dècades.
