Actualitat

Qui eren Aurora Picornell i les Roges del Molinar?

• Publicat el 21 de juny de 2024

El 20 d’octubre del 2022 tots els mitjans balears es feien ressò de la identificació d’un de cinc esquelets de dona trobats l’any passat al cementiri de Son Coletes. Dos anys més tard, el president del parlament balear va esqueixar una imatge seva al Parlament el mateix dia que es derogava la llei de memòria democràtica.

L’Art subjacent en “Napoleó” de Ridley Scott (2023)

• Publicat el 28 de desembre de 2023

La recent estrena de la pel·lícula "Napoleó" de Ridley Scott ha suscitat tot una allau de crítiques d'acord amb la poca rigorositat històrica d'algunes de les seqüències. No obstant això, de vegades, aquests exercicis de judici tan viscerals empastifen aquelles coses positives que, a dir veritat, són realment valuoses. Considerem que l'ambientació del film és realment potent, però, on troben inspiració les escenes, decorats i personatges? Sí, en l'Art que va inundar l'Europa dels segles XVIII i XIX. En les presents línies analitzem alguns dels nombrosos exemples que resten subjacents en l'estrat creatiu de la producció d'aquest llargmetratge i que, innegablement, han influït en aquesta i la seva pròpia concepció cinematogràfica.

El republicanisme federal català: una lluita bicentenària per l’emancipació social i una Espanya plurinacional

• Publicat el 16 de novembre de 2023

Avui, 16 de novembre del 2023, Pedro Sánchez ha sigut investit president d'Espanya després d'intenses i llargues negociacions. Durant aquestes, i sobretot de la mà dels partits nacionalistes catalans, les propostes federalistes han tornat a posar-se sobre la taula. En aquest sentit, Xavier Pizarro efectua una anàlisi històrica d'aquests plantejaments des del s. XIX, quan la construcció d'un estat monàrquic liberal espanyol de marcat caràcter centralista, capitalista, classista i excloent, va provocar el rebuig de gran part de la classe treballadora i les capes mitjanes de la societat.

De la Transició a Canet: el conflicte en la política lingüística catalana

• Publicat el 21 de juliol de 2023

Les polítiques lingüístiques a l’estat espanyol són una de les principals disputes del conflicte nacional. L’augment de la dreta i l’extrema dreta a les darreres eleccions ha suposat que proposesin mesures contràries a la llengua catalana. Pocs dies després, s’ha fet efectiva la sentència del TSJC del 25% a tres escoles del Principat. Si bé les polítiques que s’estan proposant tindran un fort impacte en el procés de revitalització del català, la situació desigual recau en les bases construïdes en la Transició.

Elisabet II: La regent del poble

• Publicat el 4 de desembre de 2022

Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.

Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys

• Publicat el 26 d'octubre de 2022

L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.

Mirar al passat per qüestionar el futur de les criptomonedes

• Publicat el 10 d'octubre de 2022

Són les criptomonedes els diners del futur? Són una mera inversió especulativa? Què origina el valor dels diners? És millor usar una moneda que no pot ser creada lliurement per una autoritat central? Abordem aquestes qüestions per plantejar el futur de les criptomonedes. Per fer-ho, repassem tres moments històrics: la tulipomania de 1637 als Països Baixos, la imposició de diner imperial francès a Madagascar el 1901 i la fi del patró or als EUA arran de la recessió de 1929.

Còrsega: un conflicte que ve de lluny

• Publicat el 8 d'abril de 2022

Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.

Ucraïna, la frontera disputada

• Publicat el 6 de març de 2022

És difícil saber com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però és evident que tindran grans conseqüències. Ucraïna pot quedar sotmesa una altra vegada als dictats de Rússia o allunyar-se’n del tot. Rússia s’hi juga el seu paper com a gran potència i el putinisme el seu futur polític. És ben segur, però, que les rivalitats entre les grans potències ens duran a un món molt més insegur i militaritzat.

La condemna a mort de la despossessió: l’scuola-lavoro i el cas de Lorenzo Parelli

• Publicat el 21 de febrer de 2022

Des del passat vint-i-u de gener, grans manifestacions estudiantils sacsegen les ciutats més importants d'Itàlia per la mort d'un estudiant de divuit anys en una fàbrica, en ser esclafat per un tub de 150 quilos. La mort d'una persona jove sempre és quelcom tràgic i trist, veure acabar la vida d'algú de forma prematura és dolorós. Però aquest dol es converteix en ràbia quan aquesta mort podria haver estat evitada. Què hi feia l'estudiant Lorenzo Parelli treballant si encara estava en l'etapa formativa?