Actualitat

Elisabet II: La regent del poble

• Publicat el 4 de desembre de 2022

Elisabet II ha sigut una de les reines més longeves de tota la història d’Anglaterra. Una reina, marcada per la tragèdia de la guerra, escàndols familiars i altres més ben bé polítics. Una figura regent, que va arribar al tron d’Anglaterra sense voler ni desitjar-ho, però que va afrontar-ho amb fermesa i serietat fins als últims dies de la seva vida. Elisabet, una dona ferma i convençuda de les seves decisions dedicada des de la seva infantesa amb i per al seu poble.

Troballa excepcional a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia): un crani de neandertal de fa 60.000 anys

• Publicat el 26 d'octubre de 2022

L’Homo neanderthalensis, que va viure en el territori de l’actual Catalunya, és present en el jaciment arqueològic de gran importància mundial de l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on en l’última campanya arqueològica es va trobar una troballa insòlita fins aleshores en aquell jaciment que encara aporta una rellevància més important a l’indret i a la recerca del nord-est de la península: un crani de neandertal de fa 60.000 anys.

Mirar al passat per qüestionar el futur de les criptomonedes

• Publicat el 10 d'octubre de 2022

Són les criptomonedes els diners del futur? Són una mera inversió especulativa? Què origina el valor dels diners? És millor usar una moneda que no pot ser creada lliurement per una autoritat central? Abordem aquestes qüestions per plantejar el futur de les criptomonedes. Per fer-ho, repassem tres moments històrics: la tulipomania de 1637 als Països Baixos, la imposició de diner imperial francès a Madagascar el 1901 i la fi del patró or als EUA arran de la recessió de 1929.

Còrsega: un conflicte que ve de lluny

• Publicat el 8 d'abril de 2022

Els últims dies arran de l’agressió que ha patit el pres independentista cors Yvan Colonna i la gran reacció que ha protagonitzat el poble cors, el conflicte nacional cors torna a estar en l’ordre del dia. En aquest escrit pretenc repassar breument els 250 anys d’ocupació francesa de l’illa de Còrsega per tal de poder entendre com s’ha arribat fins aquí i les diferents etapes que ha tingut aquest conflicte.

Ucraïna, la frontera disputada

• Publicat el 6 de març de 2022

És difícil saber com evolucionaran els esdeveniments a partir d’ara, però és evident que tindran grans conseqüències. Ucraïna pot quedar sotmesa una altra vegada als dictats de Rússia o allunyar-se’n del tot. Rússia s’hi juga el seu paper com a gran potència i el putinisme el seu futur polític. És ben segur, però, que les rivalitats entre les grans potències ens duran a un món molt més insegur i militaritzat.

La condemna a mort de la despossessió: l’scuola-lavoro i el cas de Lorenzo Parelli

• Publicat el 21 de febrer de 2022

Des del passat vint-i-u de gener, grans manifestacions estudiantils sacsegen les ciutats més importants d'Itàlia per la mort d'un estudiant de divuit anys en una fàbrica, en ser esclafat per un tub de 150 quilos. La mort d'una persona jove sempre és quelcom tràgic i trist, veure acabar la vida d'algú de forma prematura és dolorós. Però aquest dol es converteix en ràbia quan aquesta mort podria haver estat evitada. Què hi feia l'estudiant Lorenzo Parelli treballant si encara estava en l'etapa formativa?

El Caucas torna a ser notícia

• Publicat el 29 de novembre de 2021

No feia gaire que la pau entre Armènia i Azerbaidjan havia estat signada quan el 12 de maig de 2021 tornaren a esclatar les disputes, aquesta vegada per iniciativa dels segons, els quals probablement esperaven assegurar amb més pressió la victòria. Al juliol els xocs armats tornaren a copsar les capçaleres dels mitjans de comunicació i aquest 16 de novembre ho tornaren a fer quan els combats es cobraren desenes de víctimes.

Els fets de l’Escola Díaz del 2001: un cas de tortura i violència policial a la Unió Europea

• Publicat el 23 de juliol de 2021

Els mesos anteriors a la celebració de la cimera del G8, els diferents moviments antiglobalització van formar una contra-cimera altermundista que es va anomenar Genoa Social Forum (GSF). Els moviments antiglobalització que van participar en aquesta contra-cimera foren molt diversos, però els més destacats foren els grups pacífics, com el bloc rosa o els Tute Bianche, i els grups partidaris d’accions violentes contra el que consideraven els símbols del poder econòmic i polític.

Carlo Giuliani, a 20 anys del seu assassinat: «solamente por pensar»

• Publicat el 20 de juliol de 2021

La cimera del G8, el grup dels 8, reuneix anualment a 8 de les principals economies industrialitzades del món: Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó, el Regne Unit i Rússia (exclosa des del 2014 per la crisi de Crimea). Els diferents moviments antiglobalització van formar una contra-cimera altermundista, Genoa Social Forum (GSF). Unes quatre-centes organitzacions italianes i unes tres-centes d’internacionals s’hi van reunir entre el 16 i el 21 de juliol a la ciutat.

Perú: canvi al bicentenari de la independència?

• Publicat el 7 de juliol de 2021

La victòria del candidat "esquerrà", Pedro Castillo, a les passades eleccions peruanes del 8 de juny del 2021, ha provocat -encara més- un clima d'inestabilitat política al país andí. Un fet característic d'aquesta situació ha estat que tots els presidents des de l'any 2000 fins a 2019 han estat condemnats, investigats o pròfugs de la justícia per casos de corrupció. A més, del 2019 al 2020 el Perú ha patit la vacant de dos presidents, així com un cop d'estat parlamentari, que acabà amb greus protestes i amb un nou president interí.