Efemèrides

La primera junta

• Publicat el 25 de maig de 2022

El 25 de maig de 1810, a Buenos Aires, es va instaurar una Junta Provisional Governativa coneguda com a Primera Junta. Tot i que s’explicitava que es creava en nom del rei Ferran VII -captiu per Napoleó des de 1808-  per salvaguardar els seus territoris, van iniciar tota una sèrie de reformes que eixamplaren les distàncies polítiques entre la monarquia i el virregnat. Però, a la vegada, aquest canvi també va respondre a la realitat de la pròpia societat riuplatenca que, des de 1806, s’havia transformat fortament. 

La República Barroca

• Publicat el 30 d'abril de 2022

En l'aniversari del motí de Santa Coloma de Farners, Gerard Llamas ens transporta al segle XVII per parlar sobre les dates claus que van marcar la guerra dels Segadors. El text arranca el 16 de gener de 1641, quan el diputat eclesiàstic de la Generalitat de Catalunya s'adreçà a la Junta de Braços amb una proposta tant insòlita com contundent atenent la situació del país en aquell moment: la creació d'una república sota la protecció del Regne de França.

Montsegur (1244), el darrer bastió i l’inici de l’ocàs del catarisme

• Publicat el 16 de març de 2022

La situació dels assetjats cada vegada es fa més insuportable. Fa gairebé un any que el senescal de Carcassona, Hug d’Arcis, al capdavant d’un exèrcit de croats i francesos que compta al voltant d’uns deu mil efectius, ha encerclat la muntanya de Montsegur per tots els flancs amb l‘objectiu d’aïllar la fortalesa. Els primers mesos de setge han resultat desastrosos pels atacants: el terreny és agrest i la línia de tir de les catapultes franceses no arriba ni al peu de la muralla.

La mort del Libertador Simón Bolívar

• Publicat el 17 de desembre de 2021

Quan es parla de Simón Bolívar, es recorden les seves gestes militars i polítiques —i les seves errades— que van obrir nous camins a una part dels territoris americans sota possessió de la corona espanyola. Però, sovint, aquestes gestes de «pròcer» no deixen lloc per relatar el final de la història: la seva mort.

Tirant lo Blanc, la fita que marcà el final de la literatura medieval

• Publicat el 20 de novembre de 2021

L’any passat sortia a les llibreries l’actualització de Màrius Serra al català modern del Tirant lo Blanc. Més de cinc-cents anys més tard, la novel·la de Joanot Martorell segueix trobant el seu lloc entre les estanteries de casa nostra. Com pot ser que una obra publicada l’any 1490 segueixi ressonant en la societat del segle vint-i-u?

Oliba, el gran vertebrador de la Catalunya de l’any mil

• Publicat el 30 d'octubre de 2021

Tal dia com avui, però de l’any 1046, el bisbe-abat Oliba (971–1046), un dels grans vertebradors de la Catalunya medieval, moria a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà. Hem sentit a parlar d’aquest il·lustre personatge, però què en sabem d'aquesta figura?

La batalla de Gaugamela

• Publicat el 1 d'octubre de 2021

Tal dia com avui, l’any 331 aC. va ocórrer la famosa batalla de Gaugamel·la entre l’exèrcit macedònic d’Alexandre el Gran i els perses amb el seu rei, Darios III. També coneguda com a batalla d’Arbela, va suposar la conquesta del territori persa. Però, que va comportar aquesta conquesta?

La mort de Dante Alighieri

• Publicat el 14 de setembre de 2021

Fa set-cents anys morí Dante Alighieri, poeta italià que, a cavall entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, ha esdevingut atemporal i referencial per obres com «La Divina Comedia». Es tractarà d’un viatge simbòlic i paral·lel al de la vida del mateix Dante, acabada el 1321.

11S, conseqüències 20 anys després

• Publicat el 11 de setembre de 2021

L'atremptat de l'11S als Estats Units l'any 2001, va propiciar el desplegament de polítiques de control poblacional per a prevenir atacs terroristes. Actualment, vint anys més tard, seguim immersos en aquesta guerra contra el terrorisme, el fonamentalisme i el radicalisme.

Signatura de l’Acta de Declaració de la Independència de Veneçuela

• Publicat el 5 de juliol de 2021

Tal dia com avui, els representants de set de les deu províncies que formaven la Capitania General de Veneçuela van signar la ruptura amb la corona espanyola i el naixement d'una República federal de Veneçuela amb els ideals de la Il·lustració i la llibertat.