Història Medieval

De fades a bruixes: la representació de la dona a la tardor de l’edat mitjana

• Publicat el 14 de març de 2022

La imatge de la bruixa d’època moderna representà la síntesi de la creació literària de la fada medieval que es va formar al llarg de la baixa edat mitjana. A partir de l’estudi evolutiu de la fada Morgana, s’analitzarà l’impacte social i literari de la transformació de la representació de la dona sobrenatural a la tardor de l’edat mitjana.

L’estructuració del poder popular a la Corona d’Aragó: origen, establiment i pacte

• Publicat el 15 d'abril de 2021

Sempre que un grup d’humans coincideixen en el temps i en l’espai ho fan inserits en estructures de poder més complexes o més simples. Aquestes estructures són orgàniques, ja que, si no n’hi ha d’existents, es poden desenvolupar per inèrcia i, si n’hi ha però no responen a les necessitats del grup, són modificades o suplantades.

Quant té de cristiana la imatge de Jesucrist?

• Publicat el 15 de juny de 2020

Per molt que el reciclatge estigui de moda des de fa uns anys, en realitat es tracta d’un concepte de tot menys innovador.

Tardoantiguitat a la península ibèrica: visigots, omeies i (re)conquesta

• Publicat el 15 de novembre de 2017

Què se'n va fer dels visigots a partir del segle VIII? Per què sembla que un cop finalitzada l’antiguitat tardana hagin desaparegut? Quin va ser el seu paper en la “Reconquesta”?

Els Estats de la Corona d’Aragó entre el Casal de Barcelona i els Trastàmara: l’interregne i el Compromís de Casp (1410-1412)

• Publicat el 30 de setembre de 2017

La historiografia ha estat unànime a considerar el segle XIII i bona part del XIV com el període de plenitud de la Catalunya medieval, i com a tal font d’inspiració literària i reivindicació política pels autors romàntics del segle XIX.

«La llegenda Otger Cataló»: el mite darrera la pel·lícula

• Publicat el 9 de juliol de 2017

Com totes les llegendes, aquesta té més d’una versió, però la que està més acceptada és la següent: Otger Golant, senyor del castell Cataló de la Gascunya, malferit després que els musulmans haguessin conquerit el Regne dels Visigots, s’havia retirat al nord dels Pirineus, amagat entre les muntanyes amb l’ajut del seu gos gànguil, que li llepava les ferides. Un dia va trobar una ovella blanca, que de tan pura com li va semblar la va confondre amb la seva mare.