Històries de l’esport

El Calcio Storico Fiorentino: de l’entrenament militar romà a l’esport més violent dels nostres dies

• Publicat el 21 de gener de 2024

Durant el mes de juny, la ciutat de Florència acull tres partits d'un dels jocs més violents que existeixen actualment. Però, malgrat la naturalesa de l'esdeveniment, les arrels històriques d'aquest esport transformen quelcom que a priori pot semblar brutal en una mostra d'homenatge a la cultura i a la tradició de la ciutat. Nascut durant l'imperi romà i renascut en ple renaixement italià, el calcio storico fiorentino esdevé, avui dia, una de les celebracions més peculiars dels nostres dies.

L’Olimpíada Popular de Barcelona: una espurna antifeixista a l’Europa dels totalitarismes

• Publicat el 20 de juliol de 2023

L'any 1936 la ciutat de Barcelona va promoure un esdeveniment esportiu destinat a ser la contraposició ideològica dels Jocs Olímpics de Hitler que se celebrarien a la capital alemanya l'agost del mateix any. El comitè organitzador va haver de lluitar a contrarellotge per dur a terme una iniciativa que només les bales del cop d'estat del 18 de juliol van aconseguir aturar. Recolzada sobre l'esport proletari i la XI Olimpíada moderna, els Jocs de Barcelona van ser un intent de retornar els valors olímpics dins d'una Europa on la pau penjava d'un fil.

Quan esquiar era cosa d’homes: Teresa Bartomeu, pionera de l’esquí femení català

• Publicat el 20 de maig de 2023

A inicis del segle passat, quan els esports eren cosa d'homes, Teresa Bartomeu es va introduir en el món excursionista per descobrir la seva passió: l'esquí de muntanya. La reusenca va ser una de les primeres esquiadores professionals de Catalunya i va guanyar múltiples trofeus com el "Premi de la secció d'esports de muntanya", que la van portar a ser una pionera en el seu àmbit. El franquisme va suposar un obstacle per la pràctica femenina d'aquest esport, però el llegat de Teresa és recordat gràcies als sonets que li va dedicar Josep Carner. La trajectòria de Bartomeu va obrir pas a l'arribada de competidores olímpiques catalanes posteriors.

Josep Gironès, “El Crack de Gràcia”. Vida i exili del millor boxejador català de la Història

• Publicat el 20 de març de 2023

Josep Gironès va ser un dels millors boxejadors de tota Europa entre les dècades dels anys vint i trenta del segle passat, aconseguint el títol de campió europeu el 1929 i defensant-lo fins a set vegades entre 1930 i 1933. Amb noranta-sis victòries i set derrotes al seu palmarès, Josep Gironès és encara avui el millor boxejador de la història de Catalunya. Tot i els seus espectaculars resultats, la seva història també mereix ser recordada per la tragèdia que va esdevenir la seva vida arran de l’exili al qual es va veure forçat en finalitzar la Guerra Civil Espanyola l’any 1939.

Pichichi i Zamora, dues vides fascinants

• Publicat el 20 de juliol de 2022

Cada final de temporada futbolístic a Espanya està marcat per al lliurament de dos trofeus individuals: el de màxim golejador de la Lliga i el de porter menys golejat de la competició. O el que és el mateix, el premi Pichichi i el premi Zamora. Dos guardons que prenen el nom inspirant-se en dos futbolistes que, durant la primera meitat del segle XX, han marcat la història del futbol espanyol. En definitiva, de dos esportistes que han deixat la seva empremta més enllà dels terrenys de joc. Pichichi i Zamora, els dos primers futbolístiques mediàtics nascuts a Espanya.

Argentina i Anglaterra, una rivalitat dins i fora del camp

• Publicat el 20 de maig de 2022

Els partits entre Argentina i Anglaterra han estat un dels duels futbolístics més emocionats al llarg de la història, tant pel que s'ha viscut dins del terreny de joc com pels esdeveniments bèl·lics que els han envoltat. Després de la Guerra de les Malvines (1982), conflicte que va deixar profundes cicatrius en ambdós bàndols, aquesta rivalitat va anar a més, i el partit dels quarts de final del Mundial de futbol de Mèxic de l'any 1986 va ser la venjança perfecta pels argentins. Un enfrontament que, a banda de realçar l'estat anímic d'una societat enfonsada per la crisi i la dictadura militar, va deixar moments històrics pel futbol, entre ells un gol antireglamentari de Maradona amb la mà esquerra, el qual va ser batejat com "la mà de Déu".

El Tour de França de 1910 i la descoberta dels Pirineus

• Publicat el 20 de març de 2022

La desena etapa del Tour de França de 1910 va assentar un abans i un després en la història i el desenvolupament del ciclisme, atès que els corredors i els organitzadors comprengueren que era possible ascendir colossos de més de 2.000 metres d’altura. Per aquest motiu, l’any 1911, el Tour tornà a visitar els Pirineus, però també inclogué passos de muntanya dels Alps com l’icònic Galibier (2.642 m).

Felicísimo Treviño Franco: del camp de futbol al camp de batalla

• Publicat el 20 de gener de 2022

Felicísimo Treviño Franco, un calderer a la Companyia del Ferrocarril del Nord, afiliat a la CNT i futbolista del Club Futbol Mollet Unió Esportiva i de la Unió Esportiva Sant Andreu, va ser jutjat en un procediment sumaríssim d'urgència tot just acabada la Guerra Civil (1936-39) per la seva participació en el conflicte i per les activitats desenvolupades abans del seu esclat. Aquest article pretén mostrar la seva història, honrar-la i posar-la en el context del seu temps. Així, s'hi exposen tant fets històrics de St. Andreu del Palomar relatius amb la seva estança a la vila com fets de la Guerra Civil que van tenir lloc a les poblacions on va ser destinat.

Històries dels mundials

• Publicat el 14 de juny de 2018

El Mundial és un dels esdeveniments més importants, per no dir el que més, entre els amants del futbol. També és un dels majors títols als quals pot aspirar un futbolista professional, i cada quatre anys centra tots els focus de la informació esportiva. Aquest torneig ha reunit, després de gairebé 90 anys d'història, un gran nombre de curiositats.

Futbolistes sense selecció

• Publicat el 28 d'octubre de 2017

Malgrat els tabús, sembla que cada vegada són més els esportistes capaços de parlar de política com a ciutadans de ple dret que són, perdent la por a opinar. Al llarg de la història d’Espanya, d’ençà la mort del dictador, uns quants futbolistes nascuts dins les fronteres espanyoles van decidir no competir amb la selecció nacional que els pertocaria per motius ideològics. A continuació en farem un petit repàs.