Número 94 (abril 2024)

«Les formes de mobilització del XIX es poden assemblar bastant a formes actuals de mobilització en espais no profundament ideologitzats» – Entrevista a Jordi Roca

La divulgació històrica del segle XIX espanyol ha d’enfrontar-se encara avui a una sèrie d’estigmes que semblen haver arrelat en el si de la nostra societat. Al segle XIX se l’observa sovint des d’un prisma reduccionista, on sobresurten només els avatars de la violència política i de la fèrria construcció d’un estat centralista i uniformitzador. Però la realitat és que el segle XIX és, a dia d’avui, un camp d’estudi relativament poc explotat si el comparem amb el segle XX. Al contrari del que podria semblar, el XIX és una època d’experimentació i d’innovació a moltíssims nivells, que ens interpel·la també més del que ens pensem. De tot això en parlem amb en Jordi Roca Vernet, doctor en Història Contemporània i especialista en el segle XIX. 

L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats 

La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.
Quadre realitzat per Hippolyte Lecomte (1828) representant l’Episode de la guerre d'Espagne en 1823, prise des retranchements de Sainte-Marguerite devant la Corogne, le 5 juillet 1823, exposat al Palau de Versalles. Font: Wikimedia commons.

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’oblidada ocupació francesa d’Espanya (1823-1828)

Una panoràmica a les motivacions, esdevenir i conseqüències polítiques de la presencia francesa a Espanya en els primers moments de la segona restauració de Ferran VII. En recuperar la història d’un període oblidat per la historiografia i la memòria, es destaca la rellevància d’una ocupació que regulà els mecanismes repressius del darrer període absolutista espanyol.

El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras

Les vies d’ascens social a l’època moderna eren diverses. Si bé ingressar als terços de la monarquia hispànica constituïa una possibilitat, no tots els soldats que hi entraven n’aconseguien grans recompenses. Aquest no fou el cas d’Alonso de Contreras, qui se les va empescar per arribar a freqüentar esferes del poder virregnal de Nàpols. El seu testimoni queda recollit en la seva autobiografia i esdevé un retrat del sistema de valors de l’Antic Règim.

La cacera de bruixes a la vegueria d’Osona i l’arquebisbat de Vic al segle XVII

Sovint partim de narratives estereotipades al voltant de la figura de la bruixa. Els estudis que intenten esclarir la dita tendència solen fonamentar-se en el marc mental de la bruixa com a figura subversiva i no tenen en consideració elements exògens que puguin haver condicionat enormement el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya. En el cas particular del present article, l'objecte principal d'estudi consisteix en l'estreta vinculació entre la fenomenologia atmosfèrica i els judicis seculars contra dones acusades de bruixeria a l'actual regió d'Osona. Un enfocament molt poc treballat i que, a dir veritat, és cabdal.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES