Quan esquiar era cosa d’homes: Teresa Bartomeu, pionera de l’esquí femení català

L’esquiadora Teresa Bartomeu a Ribes de Freser l’any 1917. Font: AF CEC / CO DE TRIOLA

Teresa Bartomeu i Granell (1889-1969) va néixer en una època en què l’activitat física femenina era molt limitada, i va haver de fer front a la moral d’uns temps on no era habitual veure dones a les competicions esportives. Tot i això, va emergir com una de les primeres esquiadores professionals a l’escenari espanyol i el seu llegat va obrir pas a l’arribada de competidores olímpiques catalanes posteriors.

Bartomeu va néixer en el si d’una família reusenca. El seu pare, Josep M.Bartomeu, exercia com a barber a Reus i es va casar amb la barcelonina Teresa Granell, que provenia d’una família d’industrials de vidre i vitralls. Així doncs, Teresa Bartomeu va fer vida entre Reus i Barcelona. En la seva adolescència va manifestar un gran interès per tot allò relacionat amb el món artístic i intel·lectual, i era habitual veure-la en ambients culturals, sobretot excursionistes. Però l’excursionisme era una activitat eminentment masculina i poc oberta a la participació femenina (de fet, no fou fins a l’any 1908 que les dones van ser acceptades en els esports de muntanya).

Els seus inicis al CEC

El CEC (Centre excursionista de Catalunya) va ser una entitat esportiva i cultural fundada l’any 1876  amb l’objectiu d’organitzar sortides a la muntanya per tal de recuperar el patrimoni històric i cultural del territori. En aquest sentit, les excursions no es feien només per fer esport, sinó per dur a terme una tasca de conscienciació històrica. Tot i les reticències d’alguns socis que insistien en el fet que el CEC havia de promoure sortides de caràcter intel·lectual i no esportiu, el centre va començar a promoure no només l’excursionisme, sinó també la pràctica dels esports de muntanya. 

De seguida, Teresa, coneixedora d’aquest centre, es va interessar per una especialitat molt nova a Catalunya: l’esquí de muntanya. En els seus inicis com a esquiadora la reusenca va haver de fer front a crítics que no només li recriminaven que esquiés amb faldilles o amb pantalons, sinó també les seves capacitats com a professional. 

Els primers triomfs de l’esquiadora 

Uns pocs anys enrere alguns països europeus com Noruega ja havien iniciat competicions femenines, i a Catalunya la primera prova femenina d’esquí va arribar el 1911. Dones com Eva Illing, Maria Rosich o Rosa Puig van anar donant una empenta a l’avenç femení en aquest esport. A les proves de 1916 a Ribes de Freser, per exemple, Maria Rosich i Rosa Puig van ser sortir guanyadores, i el febrer de l’any següent Teresa va rebre el Premi de la secció d’esports de muntanya. A partir d’aquesta victòria, l’esquiadora es va anar emportant múltiples trofeus que la van portar a ser una de les principals promotores de la pràctica d’esquí femení. El 1919, les curses d’esquí van ser presidides pel mateix president de la Mancomunitat de Catalunya Puig i Cadafalch, cosa que va enaltir la rellevància que estava guanyant cada cop més la pràctica de l’esquí a Catalunya. En aquelles proves Teresa Bartomeu es va endur tres trofeus per dos primers llocs en Skis Velocitat i Skis Mig Fons i un de segon en la prova en parelles.

Evidentment, la pràctica professional de l’esquí no li permetia guanyar-se la vida, ja que fins al 1933 no es va crear la Federació Catalana d’Esports d’hivern i, per tant, els trofeus d’esquí fins llavors no foren remunerats. Tanmateix, ella s’ho podia permetre, perquè, com hem comentat anteriorment, gaudia d’una bona posició social burgesa. A més, l’any 1923 es va casar amb el metge Francesc Carreras Verdaguer, també excursionista i esquiador, cosa que continuà garantint la seva estabilitat econòmica. 

El retrocés de l’esport femení amb el franquisme 

Bartomeu va viure dues èpoques molt diferents pel que fa a la posició de la dona en l’esfera pública i el reconeixement de drets i llibertats femenines. La Constitució Republicana de 1931 havia afavorit el reconeixement femení, fet que va permetre que la dona comencés a guanyar presència tant en l’educació com en la pràctica esportiva. Tanmateix, amb la victòria dels nacionals i l’establiment de la dictadura franquista l’any 1939 es va patir un enorme retrocés i les dones van perdre els avantatges aconseguits durant la Segona República. La nova moral política, social i religiosa establí que la funció de la dona es trobava a l’àmbit privat i domèstic; a la cura de la llar i de la família. 

Als seus quaranta anys, Teresa Bartomeu va deixar de practicar l’esquí per passar a ser sòcia de quota i organitzadora d’activitats al club excursionista, tot col·laborant de manera habitual en les noves competicions. En contra dels seus desitjos, l’esquiadora va veure com aquesta perdia per complet el seu poder organitzatiu, ja que la pràctica esportiva de les dones amb l’arribada de Franco al poder va quedar sota l’organització de la Secció Femenina, que tenia la tasca d’inculcar la ideologia nacionalcatòlica al sector femení de la societat. Les dones esportistes de l’època havien de fer el servei social obligatori i demanar salconduits per sortir a competir a l’estranger. Com assenyala Juan Carlos Manrique a la seva tesi Activitat Física i joventut al franquisme ( 1937-1961), hi havia una sèrie d’esports que es consideraven aptes per les dones des del punt de vista moral i higiènic, i segons el règim s’adequaven a la fisiologia femenina; la natació, la gimnàstica o el tenis. D’altres estaven vetats a les competicions com ara els esports de lluita, futbol, ciclisme o l’atletisme. L’esquí, per la seva part, es convertí en  un esport invisibilitzat i restringit a la pràctica d’homes a les competicions. 

El llegat de Teresa Bartomeu

El llegat i coneixement posterior de Bartomeu i Granell va ser, en part, gràcies als poemes de Josep Carner ^[1]Josep Carner i Puig (Barcelona 1884 – Brussel·les 1970), va ser un periodista, traductor, autor de teatre i poeta català. En la seva faceta de poeta va publicar una trentena de títols entre … Continue reading, un poeta de vint-i-tres anys que la va conèixer en la seva adolescència l’any 1907. Ell li va dedicar diversos sonets i li va donar el sobrenom de Tissy Bartomeu, pels seus cabells rossos i fins. Els sonets de Carner es troben recollits en la publicació Les dames de Josep Carner de Jaume Medina. 

La trajectòria de Bartomeu i Granell va obrir pas a l’arribada de competidores Olímpiques d’esquí catalanes posteriors, com ara Conxita Puig i Barata ^[2]Conxita Puig i Barata va ser una esquiadora professional d’esquí alpí que participà en competicions olímpiques. Als 14 anys va guanyar en categoria absoluta el campionat infantil oficiós, … Continue reading, que el 1967 va formar part de l’equip femení de la Federació Espanyola d’esquí. La presència de dones que esquiaven i que participaven en les proves es va anar fent més i més habitual, fet que va coincidir quan es van inaugurar la majoria d’estacions d’esquí existents: Baqueira-Beret a la Vall d’Aran (1964), Masella a la Cerdanya, Port del Comte (1973) i Espot al Pallars Sobirà (1967). Bartomeu va morir a Barcelona el 1969 com una autèntica pionera i impulsora d’un dels esports més oblidats: l’esquí femení. De fet, l’any 2019 la Generalitat de Catalunya la va incloure en les commemoracions anuals de personalitats històriques, tot i que l’homenatge promès a la seva figura cinquanta anys després de la seva mort mai va arribar. Bartomeu va ser un exemple de perseverança en uns temps en què l’esport femení era molt limitat i constantment menyspreat, és per aquest motiu que qualsevol apassionada actual de l’esquí mereix conèixer la dona que va obrir pas a l’esquí femení a Catalunya. Ella hi va ser quan era necessari, i és gràcies a ella que, d’alguna manera, avui dia les catalanes poden practicar l’esquí de manera professional.