Franquisme

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.

Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol

En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".

El «llarg 68» a la universitat: Influències i particularitats a l’estat espanyol

Els seixanta-vuits tingueren una lògica transnacional, car que es produïren a diversos indrets del món. El que s’explica en aquest article és com el «llarg 68 espanyol» mostrà unes particularitats determinades pel context polític i social, però que, tanmateix, s’interrelacionà amb les experiències de més enllà de les fronteres de l’estat. El subjecte que s’estudia és el moviment estudiantil, des de la seva evolució i configuració fins al fet que permeté que la Universitat esdevingué un focus d’impugnació i d’oposició al règim franquista.

Quan esquiar era cosa d’homes: Teresa Bartomeu, pionera de l’esquí femení català

A inicis del segle passat, quan els esports eren cosa d'homes, Teresa Bartomeu es va introduir en el món excursionista per descobrir la seva passió: l'esquí de muntanya. La reusenca va ser una de les primeres esquiadores professionals de Catalunya i va guanyar múltiples trofeus com el "Premi de la secció d'esports de muntanya", que la van portar a ser una pionera en el seu àmbit. El franquisme va suposar un obstacle per la pràctica femenina d'aquest esport, però el llegat de Teresa és recordat gràcies als sonets que li va dedicar Josep Carner. La trajectòria de Bartomeu va obrir pas a l'arribada de competidores olímpiques catalanes posteriors.

La llei de “vagos y maleantes”: una llei republicana en mans del franquisme

La llei de “vagos y maleantes” va ser aprovada durant el bienni reformista (1931-1933) de la Segona República espanyola (1931-1936). La llei va ser aplicada fins al 1970, esdevenint una de les poques lleis republicanes que sortí airosa de la depuració franquista. L'ambigüitat del text, el qual tipificava com a “perilloses” determinades conductes que fins al moment escapaven del control de l’Estat, va ser aprofitada pel règim franquista per reprimir als més dèbils. Ho va fer desplegant un robust sistema coercitiu, el qual va operar en un context de misèria marcat per la repressió política i social.

«Modelo 77»: crònica de la indigència moral d’un país

Alberto Rodríguez, un dels directors més consagrats del panorama espanyol ha estrenat recentment Modelo 77, una nova mirada a la Transició espanyola, que recordem ja havia explorat en la magnífica La Isla mínima (2014). Nascut a Sevilla l’any 1971, Alberto Rodríguez porta des de principis dels anys 2000 dirigint llargmetratges i sèries de ficció, sortint pràcticament airós de totes les aventures en les quals s’ha embarcat fins al moment. Sembla força clar emperò que és aquesta última faceta que ens ha ensenyat, la d’autor de mirada reposada i més crític amb el sistema, la que  li ha reportat més triomfs.

Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco

Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.

Política per a una esquerra racional: notes sobre Julio Anguita

El 16 de maig de 2020 va morir Julio Anguita, qui fos alcalde de Còrdova (1979-1986), candidat a president de la Junta d’Andalusia (1986-1989), coordinador federal d’Izquierda Unida (1989-2000) i la seva cara visible al Congrés dels Diputats, que portava retirat de la vida política des d’inicis del nou mil·lenni. Els seus obituaris han ocupat pàgines i espai en els principals mitjans de comunicació. Això és lògic si es té en compte la importància dels seus càrrecs públics. Però és dubtós que la seva partida hagués despertat tant interès mediàtic de no haver estat per una segona vida que Anguita va viure arran la Gran Recessió iniciada el 2008.
Popular
Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES