Franquisme

«Modelo 77»: crònica de la indigència moral d’un país.

• Publicat el 18 de novembre de 2022

Alberto Rodríguez, un dels directors més consagrats del panorama espanyol ha estrenat recentment Modelo 77, una nova mirada a la Transició espanyola, que recordem ja havia explorat en la magnífica La Isla mínima (2014). Nascut a Sevilla l’any 1971, Alberto Rodríguez porta des de principis dels anys 2000 dirigint llargmetratges i sèries de ficció, sortint pràcticament airós de totes les aventures en les quals s’ha embarcat fins al moment. Sembla força clar emperò que és aquesta última faceta que ens ha ensenyat, la d’autor de mirada reposada i més crític amb el sistema, la que  li ha reportat més triomfs.

Regionalisme i nacionalisme d’estat a l’Espanya de Franco

• Publicat el 15 de gener de 2022

Durant la dictadura franquista, el règim va incentivar, a través de noves institucions acadèmiques i cercles socials pertanyents a les elits locals, la creació d’una narrativa regionalista que afavorís la desvinculació del territori de la seva nació. La Província de Lleida i les comarques de l’Ebre varen ser les que amb major força van sofrir aquesta política que, al mateix temps, va anar acompanyada d’altres propostes de reorganització administrativa de l’Estat que en cas d’haver-se produït haguessin diluït Catalunya en un seguit d’altres regions desconnectades políticament una de les altres.

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

• Publicat el 15 de desembre de 2020

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.

Catalanitat, espanyolitat i classes populars a la Catalunya de la segona meitat del s. XX

• Publicat el 15 de juny de 2020

Quina ha estat la percepció que han tingut les classes populars catalanes de la segona meitat del segle XX al voltant de qüestions com la catalanitat i l'espanyolitat?

Política per a una esquerra racional: notes sobre Julio Anguita

• Publicat el 5 de juny de 2020

El 16 de maig de 2020 va morir Julio Anguita, qui fos alcalde de Còrdova (1979-1986), candidat a president de la Junta d’Andalusia (1986-1989), coordinador federal d’Izquierda Unida (1989-2000) i la seva cara visible al Congrés dels Diputats, que portava retirat de la vida política des d’inicis del nou mil·lenni. Els seus obituaris han ocupat pàgines i espai en els principals mitjans de comunicació. Això és lògic si es té en compte la importància dels seus càrrecs públics. Però és dubtós que la seva partida hagués despertat tant interès mediàtic de no haver estat per una segona vida que Anguita va viure arran la Gran Recessió iniciada el 2008.

El Valle de los Caídos i el miratge de la memòria històrica

• Publicat el 12 de novembre de 2019

1940, devastació absoluta. Espanya acabava de sortir d'una Guerra Civil que havia durat tres anys, i que havia deixat tot el territori en una situació precària. El primer d’abril d’aquell any s’aprova el decret de construcció del Valle de los Caídos, que disposava que s’alcés una basílica, un monestir i una caserna de joventuts a la finca coneguda com a Cuelgamuros, situada a Guadarrama (El Escorial).

Caminàvem a les fosques: la reconfiguració del catalanisme (1960-1978)

• Publicat el 15 de març de 2019

La dictadura franquista es va vertebrar al voltant dels interessos de la classe dominant. Ja el 14 d’abril del 1931, dia en què es proclamà la Segona República espanyola, els empresaris més poderosos de l’Estat es reuniren per decidir de quina manera podien acabar amb el jove projecte republicà, atès l’incipient programa reformista i progressista que preconitzava.

Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959)

• Publicat el 15 de juny de 2018

La victòria franquista a la guerra civil suposà l’abandonament de totes aquelles mesures progressistes aprovades durant el període republicà, sota la voluntat de les autoritats franquistes de retornar a la societat espanyola més tradicional, també des d’un punt de vista de gènere.

«La Isla Mínima»: dins les obscures entranyes de la Transició

• Publicat el 13 de juny de 2018

Una pel·lícula obscura per a una història obscura. La Isla Mínima, monumental obra cinematogràfica d’Alberto Rodríguez feta el 2014, endinsa els espectadors en l’atmosfera sòrdida, asfixiant i criminal dels anys de la Transició Espanyola (1975-1982). Amb aquesta ambientació construeix un argument policíac en un thriller que diu molt més del que pronuncia i mostra molt més del que es presenta a la pantalla.

ETA durant el Franquisme (II)

• Publicat el 15 d'abril de 2018

Al darrer article, havíem vist com una ETA ideològicament en evolució, ja havia començat a preparar les seves bases organitzatives per a un futur conflicte armat: en aquesta línia, trobem la divisió d’Euskal Herria en 6 zones militars, aprovades a la II Assemblea Nacional de 1963, o l'estructuració d’un front militar a la IV Assemblea de 1965. Amb tot però, l’acció propagandística sense accions mortals seguia sent la línia d’actuació de l’organització, que encara esperaria 3 anys més per entrar plenament a la lluita armada.