La condició femenina a l’Atenes clàssica Publicat el 15 de setembre de 2024 Tradicionalment sempre se’ns ha descrit la situació de les dones a la Grècia Antiga com una realitat uniforme i inamovible en tot moment, seguint aquesta dicotomia tan coneguda de dona-àmbit privat versus home-àmbit públic.
Qui eren Aurora Picornell i les Roges del Molinar? Publicat el 21 de juny de 2024 El 20 d’octubre del 2022 tots els mitjans balears es feien ressò de la identificació d’un de cinc esquelets de dona trobats l’any passat al cementiri de Son Coletes. Dos anys més tard, el president del parlament balear va esqueixar una imatge seva al Parlament el mateix dia que es derogava la llei de memòria democràtica.
La papessa Joana: la dona que va ocupar el tron de Sant Pere Publicat el 7 de juliol de 2023 Entre els segles XIII i XVI s’estengué per Europa un relat que situava una dona en el càrrec més alt de la cúria: el de papa. Les motivacions darrere la llegenda foren diverses i respongueren a les relacions socials de l’època, la progressiva transformació de la imatge de la dona medieval i la difusió de les tesis de la reforma protestant. Els dominics tengueren un paper fonamental en la difusió de la llegenda, que esdevindria una arma de doble tall per a l'Església Catòlica.
Quan esquiar era cosa d’homes: Teresa Bartomeu, pionera de l’esquí femení català Publicat el 20 de maig de 2023 A inicis del segle passat, quan els esports eren cosa d'homes, Teresa Bartomeu es va introduir en el món excursionista per descobrir la seva passió: l'esquí de muntanya. La reusenca va ser una de les primeres esquiadores professionals de Catalunya i va guanyar múltiples trofeus com el "Premi de la secció d'esports de muntanya", que la van portar a ser una pionera en el seu àmbit. El franquisme va suposar un obstacle per la pràctica femenina d'aquest esport, però el llegat de Teresa és recordat gràcies als sonets que li va dedicar Josep Carner. La trajectòria de Bartomeu va obrir pas a l'arribada de competidores olímpiques catalanes posteriors.
El relat femení a les barraques del Carmel Publicat el 15 de febrer de 2021 El barraquisme al Carmel no es pot entendre sense tenir en compte a més de la meitat de la seva població, les dones.
Dones i feminismes a la República islàmica de l’Iran Publicat el 15 de gener de 2021 La Revolució Iraniana (1979) és considerada una de les últimes grans revolucions del segle XX. Una revolució que mobilitzà a un gran gruix de la població en contra de les polítiques del monarca Mohammed Reza Pahlavi, Xa de Pèrsia, provinent d’una dinastia monàrquica que portava regnant a l’Iran des del 1925.
De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu Publicat el 15 de desembre de 2020 El present article tracta sobre les dones que treballaven a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, en ple context de la reforma hospitalària de l’Occident europeu. Més concretament, se centra en l’interessant cas de la comtessa siciliana Anastasia Spatafora. Les conclusions d’aquest treball permeten acostar-nos a una realitat laboral molt complexa i heterogènia del món assistencial a l’Hospital de la Santa Creu.
La condició femenina a l’Atenes clàssica Publicat el 15 de setembre de 2020 Tradicionalment sempre se’ns ha descrit la situació de les dones a la Grècia Antiga com una realitat uniforme i inamovible en tot moment, seguint aquesta dicotomia tan coneguda de dona-àmbit privat versus home-àmbit públic.
Cleòpatra VII, el mite de la «femme fatale» Publicat el 20 de juny de 2020 Les referències i escrits sobre Cleòpatra VII (69-30 a.C.) són innombrables. La seva representació com la femme fatale, l’arquetip de la seducció i la perversió han estat contínuament recreats per historiadors, novel·listes, pintors i cineastes. El mite generat al voltant d’aquesta monarca s’ha mantingut en el temps i encara avui dia són moltes les línies que s’escriuen sobre el seu físic, el seu caràcter engalipador, les seves relacions amoroses amb Juli Cèsar (100-44 a.C.) i Marc Antoni (83-30 a.C.), el seu suposat suïcidi per la mossegada d’una serp i l’emplaçament de la seva tomba.
Les murades o emparedades: vida contemplativa a través de la reclusió Publicat el 25 de maig de 2020 Des dels Pares del Desert de l’Antiguitat Tardana, no poques persones varen desitjar viure segons els ideals evangèlics, resseguint l’exemple de Crist i dels seus deixebles, allunyant-se de la vida mundana per aconseguir una vida de contemplació religiosa. Dins aquest marc es trobaria la figura de les murades, recluses o emparedades, dones que voluntàriament prenien la decisió de confinar-se en un petit espai adherit a les parets de les esglésies o convents, recintes emmurallats de les poblacions o, fins i tot, ponts. Una pràctica que recorda a l’emparedament com a càstig, com a condemna, contemplada, per exemple, als Usatges de Barcelona, on es legitimava la reclusió de la dona adúltera en un espai minúscul fins a la fi dels seus dies; o en el costum d’altres sistemes penals d’emparedar un reu en un habitacle amb un únic forat a l’altura de la cara per a poder-li donar menjar, amb tal de prolongar la seva agonia. Una pena que posa els pèls de punta a qualsevol que fa l’exercici d’imaginar-se patint-ho. Així doncs, què movia a aquelles dones a esdevenir emparedades?