Entrevistes

«Primer calia recosir un reialme perifèric en crisi i portar-lo a l’hegemonia del complicat món Egeu. Filip II de Macedònia no és un simple pròleg d’Alexandre, té la seva pròpia Història; però la gesta la recollí el fill» – Entrevista a Ignasi Garcés

• Publicat el 15 de maig de 2023

Hom acostuma a conèixer les aventures i batalles d'Alexandre el Gran, qui va recórrer milers de quilòmetres al llarg del vast Imperi Persa tot superant adversitats inimaginables i vivint situacions similars a les dels seus herois. Tanmateix, Filip II, el seu pare, ha quedat relegat a un segon pla tot i la seva transcendental obra política, religiosa, econòmica i militar. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb l'Ignasi Garcés sobre el seu regnat, tot intentant recordar, i en certa manera fer justícia, la vida d'un home que, a dir veritat, va establir els fonaments del que anys després serà el gran Imperi Macedoni.

«Quan ens referim a castells, del que estem parlant no és d’una gran estructura de fortificació amb torres, portes, muralles senyors armats i cocodrils al fossar» – Entrevista a Daniel Gonzàlez

• Publicat el 15 d'abril de 2023

Ens reunim amb Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa "Anoia Patrimoni", per conversar sobre el seu projecte patrimonial i la relació d'aquest amb els castells de la comarca. A més, en aquesta entrevista analitzem quin paper van tenir les fortificacions en el procés d'expansió de la frontera cristiana durant els segles IX-XI.

«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» — Entrevista a Almudena García-Rubio

• Publicat el 15 de març de 2023

Entrevista a Almudena García-Rubio, antropòloga física de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. És resident a Sant Antoni, Eivissa, i des de 2016 ha treballat en els plans anuals de fosses de les Illes Balears. García-Rubio, en l'entrevista, conta la seva experiència a les Balears i, en concret, el cas d'Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina Gonzàlez, totes cinc recentment identificades gràcies a proves d'ADN i el treball en equip de professionals de distintes disciplines.

«Podem considerar els grecs i romans com els primers introductors de les denominacions d’origen de determinats productes culinaris» – Entrevista a Juana María Huélamo

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Ens reunim amb Juana Maria Huélamo, qui des de fa anys es dedica a estudiar i analitzar les maneres de transformar els aliments des dels temps més antics fins a l'actualitat. L'entrevistada, experta en arqueogastronomia des de la doble vessant investigadora i divulgadora, ens parla del classisme de la dieta des de les civilitzacions gregues i romanes, de les recurrents fams i dels canvis alimentaris que hem anat vivint.

«Les beguines van ser l’exemple de la llibertat, la pràctica espiritual i l’educació femenines en època medieval» – Entrevista a Helena Casas

• Publicat el 15 de gener de 2023

Ens reunim amb Helena Casas per parlar de la seva recentment publicada tesi doctoral sobre el moviment de les beguines i místiques medievals i el cas concret d'Elisabet Cifre. Ens endinsem en un moviment polític basat en la llibertat femenina, el culte a la figura materna, l'educació de les nenes i la mediació i assistència entre la vida i la mort de les ciutats.

«Per nosaltres que no hem viscut ni la guerra, ni la postguerra ni el franquisme, les fosses t’ajuden a entendre la crueltat de la guerra» – Entrevista a Queralt Solé Barjau

• Publicat el 15 de desembre de 2022

Queralt Solé s'endinsa en el coneixement sobre les fosses comunes de la Guerra Civil. En la interdisciplinarietat del seu estudi i en les polítiques de memòria que l'acompanyen. A través de les fosses podem comprendre millor la realitat històrica de la guerra i la violència que existí.

«Hi ha cops que la sonoritat medieval és percebuda com un error, com una sèrie de notes desafinades, però la realitat és ben diferent» – Entrevista a Laura de Castellet

• Publicat el 15 de novembre de 2022

Entrevista a l'especialista en la sonoritat medieval de Catalunya Laura de Castellet. Una interessant digressió sobre la sonoritat, la música i la divulgació d'aquests temes a la Catalunya medieval on es trenguen molts dels mites als quals estem acostumats i acostumades quan sentim parlar sobre aquesta temàtica.

«Que Francesc Macià pogués organitzar un exèrcit revolucionari amb els anarquistes era una de les majors preocupacions de la diplomàcia espanyola a França» – Entrevista a Giovanni Cattini

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

Ens reunim amb Giovanni Cattini per parlar sobre antifeixisme a l'Europa d'entreguerres. Itàlia i Catalunya s'entrellacen al voltant de figures claus de l'època com Francesc Macià. Certs sectors del catalanisme vinculats en certs espais amb l'anarquisme van ser una amenaça potencial important per als governs espanyols que van haver d'afrontar-la.

«Si l’Administració no té diners, s’han de buscar, però el que va passar al Palau Moxó no es pot repetir.» – Entrevista a Alberto Velasco

• Publicat el 14 de setembre de 2022

Ens reunim amb Alberto Velasco per parlar sobre la seva vida laboral, després de deixar, fa dos anys, la seva feina al Museu de Lleida. També ens endinsem al mercat de l'art medieval, la protecció patrimonial i les polèmiques que hi van acompanyades i altres qüestions sobre art, gestió i protecció patrimonial.

«El control de la sexualitat femenina és una de les eines de l’Estat Modern, l’estat absolutista» – Entrevista a Coral Cuadrada i Enric Olartecoechea

• Publicat el 15 de juliol de 2022

El passat 23 de maig ens vam reunir amb la Coral Cuadrada i l’Enric Olartecoechea per parlar de les dinàmiques de prostitució baixmedieval i de l'Estat Modern a la ciutat de Barcelona, àmbit que tracten extensivament en el seu llibre, "El estado contra Eva", que es publicarà pròximament.