Entrevistes

«La paleografia és una ciència imprescindible, ja que es considera una de les bases per qualsevol estudi històric» – Entrevista a Núria Preixens Vidal

• Publicat el 14 de novembre de 2023

La paleografia, aquella ciència desconeguda pel públic poc familiaritzat amb el terme i, a voltes, difícil pels historiadors que s'inicien en aquest món. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb la Núria Preixens, especialista en paleografia i història medieval, per tal d'oferir una visió més propera d'aquesta eina tan important per a l'anàlisi i l'estudi històric. Preixens ens ajuda a delimitar algunes de les característiques més rellevants d'aquesta disciplina, tot intentant comprendre una mica millor els seus usos i aplicacions.

«La diplomàcia espanyola va treballar activament per dificultar la visibilització dels voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial a l’exterior» – Entrevista a Alejandro Acosta López

• Publicat el 14 d'octubre de 2023

L'Espanya d'Alfons XIII es va mantenir neutral durant la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), però això no va impedir que la guerra transformés la societat espanyola. Van ser nombrosos els voluntaris espanyols que van travessar els Pirineus per participar en el conflicte, la gran majoria enquadrats dins la Legió Estrangera Francesa. D'aquests voluntaris sabem, per testimonis, cròniques i registres, que un número significatiu eren catalans. Com a investigador, Alejandro Acosta s'ha dedicat a resseguir les seves passes per les trinxeres d'Europa i, també, a analitzar quin ús polític se'n va fer de la seva empresa.

«En l’àmbit de la cultura és on podem trobar un model i idea de nació. Que podia estar, o no, identificat amb el de la dictadura» – Entrevista a Marta García Carrión

• Publicat el 15 de setembre de 2023

A través del cinema es pot ajudar a comprendre com s'han construït i difós les identitats col·lectives, tals com la nació, la raça, el gènere i la classe. El nacionalisme banal és un concepte relacionat amb això, que fa referència a la presència del discurs nacional en la quotidianitat i com s'internalitza i naturalitza la identitat nacional. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, tot i que no es va utilitzar intensament el cinema com a eina de nacionalització, la indústria cinematogràfica contribuí a la difusió del nacionalisme banal. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Marta García Carrión, professora titular de la Universitat de València, especialitzada en cinema i cultures nacionals.

«El mediador era considerat com a una “carta viva” que portava una informació a la Cort» – Entrevista a Ida Mauro

• Publicat el 15 de juliol de 2023

Les pràctiques de mediació política i religiosa a l'Època Moderna és una temàtica que ha generat un interès manifest en la investigació actual. Per a apropar-nos a aquest món entrevistem a Ida Mauro, professora de l'àrea d'Història Moderna i investigadora principal del projecte "REDIF", qui ens parlarà d'aquest afer desconegut per al públic general, però de gran rellevància per als estudis de la Monarquia Hispànica. De la seva mà, resoldrem dubtes sobre el paper dels mediadors que són objecte de l'estudi del seu grup de recerca, és a dir, personatges religiosos que no només aportaven informació des de les fronteres de la monarquia i del món asiàtic, sinó que també presentaven a la cort dels monarques súpliques procedents d'institucions locals arreu de la Monarquia.

«Els Neandertals són l’espècie que controlarà el foc i en generalitzarà l’ús com a eina indispensable per a la vida diària. De ximples, en tenien ben poc» – Entrevista a M. Gema Chacón

• Publicat el 15 de juny de 2023

Realment els Neandertals eren menys intel·ligents que els Sapiens? La seva dieta estava formada exclusivament de carn? Creien en el més enllà? La seva desaparició fou planificada i orquestrada per una altra espècie? A l'Abric Romaní de Capellades, jaciment prehistòric, la M. Gema Chacón no només ens ha explicat de forma divulgativa la vida d'una espècie que comparteix línies evolutives comunes amb grups humans actuals, sinó que també ha volgut desmentir i rebatre totes les concepcions imparcials, sensacionalistes i arbitràries que, injustament, encara envolten als Neandertals.

«Primer calia recosir un reialme perifèric en crisi i portar-lo a l’hegemonia del complicat món Egeu. Filip II de Macedònia no és un simple pròleg d’Alexandre, té la seva pròpia Història; però la gesta la recollí el fill» – Entrevista a Ignasi Garcés

• Publicat el 15 de maig de 2023

Hom acostuma a conèixer les aventures i batalles d'Alexandre el Gran, qui va recórrer milers de quilòmetres al llarg del vast Imperi Persa tot superant adversitats inimaginables i vivint situacions similars a les dels seus herois. Tanmateix, Filip II, el seu pare, ha quedat relegat a un segon pla tot i la seva transcendental obra política, religiosa, econòmica i militar. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb l'Ignasi Garcés sobre el seu regnat, tot intentant recordar, i en certa manera fer justícia, la vida d'un home que, a dir veritat, va establir els fonaments del que anys després serà el gran Imperi Macedoni.

«Quan ens referim a castells, del que estem parlant no és d’una gran estructura de fortificació amb torres, portes, muralles senyors armats i cocodrils al fossar» – Entrevista a Daniel Gonzàlez

• Publicat el 15 d'abril de 2023

Ens reunim amb Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa "Anoia Patrimoni", per conversar sobre el seu projecte patrimonial i la relació d'aquest amb els castells de la comarca. A més, en aquesta entrevista analitzem quin paper van tenir les fortificacions en el procés d'expansió de la frontera cristiana durant els segles IX-XI.

«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» — Entrevista a Almudena García-Rubio

• Publicat el 15 de març de 2023

Entrevista a Almudena García-Rubio, antropòloga física de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. És resident a Sant Antoni, Eivissa, i des de 2016 ha treballat en els plans anuals de fosses de les Illes Balears. García-Rubio, en l'entrevista, conta la seva experiència a les Balears i, en concret, el cas d'Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina Gonzàlez, totes cinc recentment identificades gràcies a proves d'ADN i el treball en equip de professionals de distintes disciplines.

«Podem considerar els grecs i romans com els primers introductors de les denominacions d’origen de determinats productes culinaris» – Entrevista a Juana María Huélamo

• Publicat el 15 de febrer de 2023

Ens reunim amb Juana Maria Huélamo, qui des de fa anys es dedica a estudiar i analitzar les maneres de transformar els aliments des dels temps més antics fins a l'actualitat. L'entrevistada, experta en arqueogastronomia des de la doble vessant investigadora i divulgadora, ens parla del classisme de la dieta des de les civilitzacions gregues i romanes, de les recurrents fams i dels canvis alimentaris que hem anat vivint.

«Les beguines van ser l’exemple de la llibertat, la pràctica espiritual i l’educació femenines en època medieval» – Entrevista a Helena Casas

• Publicat el 15 de gener de 2023

Ens reunim amb Helena Casas per parlar de la seva recentment publicada tesi doctoral sobre el moviment de les beguines i místiques medievals i el cas concret d'Elisabet Cifre. Ens endinsem en un moviment polític basat en la llibertat femenina, el culte a la figura materna, l'educació de les nenes i la mediació i assistència entre la vida i la mort de les ciutats.