La paleografia és una ciència desconeguda pel públic poc familiaritzat amb el terme, i de vegades difícil pels historiadors que s’inicien en aquest món. És per aquest motiu que hem volgut conversar amb Núria Preixens, especialista en paleografia i història medieval, per oferir una visió més propera d’aquesta eina tan important per a l’estudi històric. Preixens ens ajuda a delimitar algunes de les característiques més rellevants d’aquesta disciplina per poder comprendre una mica millor els seus usos i aplicacions.
Per entrar en matèria, segons la RAE la paleografia es considera la ciència de l’escriptura i dels signes i documents antics. Però és només això? Quina importància té en la investigació històrica?
La definició és correcta es tracta d’una ciència encarregada de l’estudi de l’escriptura i dels signes i documents antics. És molt important, ja que es considera una de les bases per a qualsevol estudi històric, perquè més enllà de la bibliografia a la qual normalment es recorre quan fas un estudi, la bibliografia ha d’estar basada en alguna cosa. El coneixement s’ha de treure de les fonts directes en aquest cas l’arqueologia i la paleografia. Dues ciències complementàries que ens ajuden en la investigació històrica, totes dues són similars quant a treball de les fonts primàries i molt necessàries a l’hora d’aportar informació referent a l’estudi històric.
Continuant amb el tema, quins són els desafiaments més comuns que enfronta un paleògraf quan ha de transcriure manuscrits antics?
Els desafiaments més comuns que enfronta un paleògraf són, per una banda, l’escriptura com a tal, és a dir, les lletres del fragment de text. En ser textos a mà la cal·ligrafia varia segons l’autor. No obstant això, aquest desafiament passa en un segon terme, ja que les abreviatures és el principal hàndicap que un paleògraf es troba, pel fet que, segons l’època històrica, es tendeix més a abreviar les paraules. Trobaràs abreviatures que si no saps el que són no sabràs que significa el que estàs llegint i/o entendre el fragment de text, tot i això, una de les facilitats de la paleografia és que totes les abreviatures són les mateixes arreu d’Europa on l’herència romana hagi arribat. Gràcies a aquest sistema universal, la lectura dels documents es fa molt més fàcil independentment de l’època que passem, per tant, pots no saber alemany, però sí que podràs llegir-ho per aquesta universalització de les abreviatures.
Un altre dels desafiaments més comuns en aquesta disciplina és l’estat de conservació dels documents amb els quals es vol treballar. No tots els documents són accessibles depenent de l’estat de conservació en el que es trobin, molts d’ells s’haurien de restaurar, és a dir, millorar l’estat en què es troba un document, parar el procés de degradació i consolidar el document. No obstant això, aquest procés costa molts diners i depèn també de l’interès que pugui suscitar aquell document o quanta gent demana poder-lo consultar.
Com ha evolucionat la paleografia amb el temps, especialment amb l’adveniment de la tecnologia digital?
El que ha marcat la diferència en el món de la paleografia ara respecte a fa dos-cents anys és el nivell d’accés a la documentació, gràcies en gran part a la tecnologia digital. Abans si volies estudiar documentació d’algun lloc en concret de fora de la teva zona si no anaves al lloc no podies obtenir el document en qüestió.
La digitalització et permet conèixer al moment si el document està inventariat. Tens les dades d’aquest al moment, pots ampliar el fragment al màxim per poder llegir-lo molt millor que si el tinguessis en format físic. Existeixen programes informàtics d’edició d’imatge, els quals modificant paràmetres de color i llum alguns aspectes es poden veure millor que en la realitat. Amb aquesta tecnologia pots visualitzar fins i tot fragments escrits a mà que han estat esborrats i escrits a sobre d’un altre. També la digitalització de materials i eines bàsiques dona una ajuda als paleògrafs en el seu treball, sobretot amb la creació d’un diccionari d’abreviatures digitalitzat, el qual garanteix un accés i consulta més directa a tota la informació sobre les abreviatures.
Pel que fa a temes de transcripció digital la cosa encara va una mica endarrerida, ja que no existeix un sistema o aplicació totalment precís que sigui capaç de transcriure sense cap errada un document, sempre has d’entrenar el sistema amb els paràmetres necessaris. A més a més, per molt que posis un document, no serviria per transcriure un altre document perquè les lletres canviarien completament, és per aquest motiu que diem que el sistema està encara en una fase molt rudimentària
Molt lligat amb tot això, està el tema dels arxius, la funció del qual guardar i gestionar la documentació històrica. Amb tot el procés de digitalització es creu que els arxius podran arribar a quedar-se en desús, però no és ben bé així. Ja que sempre es necessita un lloc on emmagatzemar físicament la documentació.
Avui dia, quines són les eines i els recursos més útils pels paleògrafs?
En primer lloc, si el document està digitalitzat, es necessita una bona pantalla d’ordinador que es vegi bé el fragment de text en qüestió que es vulgui transcriure. Algunes transcripcions, però, depenent de la qualitat, ni tan sols la pantalla ens ajuda a llegir, i és per això que s’ha de recórrer a la visita de l’arxiu per treballar en la transcripció. També cal tenir en compte el suport d’un diccionari d’abreviatures, molt important al principi quan encara desconeixem moltes d’elles.
És per aquest motiu que el primer pas per poder treballar sistemàticament transcrivint documents és saber-se les abreviatures, cosa que no s’aconsegueix fins que no t’han passat milers de documents pel davant. És per aquest motiu que, l’única manera d’aprendre paleografia és a força d’anar practicant i transcrivint, cometent errades i corregint-les i sobretot tenir present les abreviatures més crucials.
En resum, les eines principals necessàries per treballar en el món de la paleografia són el document en físic o digital que volem treballar, una o dues pantalles d’ordinador de bona qualitat si el document està digitalitzat i el diccionari d’abreviatures per consultar durant la transcripció del document. D’aquesta manera tens les eines per poder començar a treballar un document independentment de l’època en el qual es trobi.
Existeixen algunes aplicacions pràctiques de la paleografia fora de l’àmbit acadèmic?
Les aplicacions més acadèmiques són com a suport a altres disciplines com en l’arqueologia, la qual necessita de la paleografia per realitzar les datacions d’alguns objectes. També ajuda a la història de l’art, amb l’estudi de les il·luminacions (miniatures dels documents) o les inscripcions de pintures en concret per saber sobretot les autories d’aquestes obres.
Fora de l’àmbit acadèmic tenim sobretot la gent que s’interessa en la paleografia per buscar o estudiar els seus orígens, és a dir, els arbres genealògics de la família i consultar-ho en arxius. També ajuda molt en temes de terres i propietats, molts cops has d’anar a buscar documents i arxius de molts anys anteriors per justificar que una terra és propietat teva o no, en molts casos són documents antics i que necessiten l’ajuda de la paleografia per ser transcrits i comprendre el seu significat.
Per anar acabant, quins consells donaries a algú que està interessant a aprendre paleografia i transcriure manuscrits històrics? On s’hauria de dirigir per començar en aquest món?
Com principal consell és tenir paciència, es tracta d’una ciència que demana molta dedicació constant i no es fàcil de treballar. Com a segon consell, molt lligat al primer, que la gent no es desanimi perquè no és una cosa que s’aprèn d’un dia per l’altre. Es necessita molta repetició i pràctica durant molt anys, és important que et passin per les teves mans molts documents i a base d’anar treballant-los pots aconseguir familiritzar-te amb les abreviatures i el “modus operandi” de les transcripcions.
Per començar, una persona s’hauria d’adreçar als arxius que tenen al voltant del seu poble o ciutat i preguntar si tenen eines o cursos relacionats amb la paleografia. Com a tal, no existeix la carrera de paleografia, es treballa sobretot des del grau d’història i posteriorment et pots especialitzar a través d’algun màster o postgrau. No obstant això, no és una disciplina molt desconeguda dins el món de la investigació històrica, ja que, com hem dit al principi és la base de tot i sempre es troben nous documents per poder-hi treballar, ja sigui de fonts particulars sobre qüestions relacionades amb la família o terres i gamins o fonts històriques sobre coses concretes a investigar.
