Curiositats

Mary Richardson: a ganivetades contra la Venus!

• Publicat el 11 de juny de 2022

El 10 de març del 1914, Mary Richardson va entrar a la National Gallery de Londres per mutilar el quadre de La Venus del Mirall (1647) de Diego Velázquez. Però, per què ho va fer? Va escollir aquesta obra a l’atzar? Què hi ha al darrere d’aquest acte?

Quan la Història deforma la veritable història: una cançó d’amor

• Publicat el 22 de maig de 2022

Identifiquem determinades cançons amb imatges o diades molt específiques, i això provoca que emocionalment les relacionem amb aquests fets. Ara bé, molt sovint, les obres més representatives i emblemàtiques no són militars o èpiques en origen, sinó que provenen d’adaptacions de cançons populars, revistes, sarsueles o directament del món de l’espectacle i això fa que se n’oblidi l’origen real. Enric Ortega ens explica l'origen de l'himne de «La Legión»: El novio de la muerte.

L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica

• Publicat el 2 de maig de 2022

Durant la segona meitat del segle XX ens trobem amb una relació molt estreta entre els treballs de científics i el desenvolupament militar; mentre per una banda hi havia una investigació científica, per l'altra hi havia un clar interès o ús militar. De fet, tot el que van ser les ciències de l'espai i de la informació van ser possibles degut al finançament dels departaments de seguretat i militars, en plena Guerra Freda. 

El Cos de Carrabiners: un cos armat singular i efímer

• Publicat el 12 d'abril de 2022

L'any 1829, nasqué el Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras per lluitar contra el contraban i el frau fiscal, alternant dita funció amb l’ordre públic i el control de les fronteres i les costes. Aquest cos s'organitzava seguint l'estructra militar i més enllà de la lluita contra el contraban, els carrabiners sovint s’involucraren conflictes interns com ara les carlinades i diferents revoltes i pronunciaments militars.

L’enigmàtica serp vermella que va protegir l’imperi persa sassànida

• Publicat el 29 de març de 2022

Al nord-oest de l’actual Iran s’erigeixen, al llarg de 200 quilòmetres des de la costa sud-est del mar Caspi fins a les muntanyes de Bilikuh, les restes de la Gran Muralla de Gorgan, la que al primer mil·lenni de la nostra era fou l’estructura defensiva més gran del món. Fou superior a la de qualsevol muralla romana, fins i tot més llarga que els murs d’Adrià i Antoní junts, i cronològicament és anterior a la Gran Muralla Xinesa. Sense cap mena de dubte es tracta d’una sofisticada obra d’enginyeria que encara guarda nombrosos secrets de l’època sassànida.

Les dones als museus estan despullades

• Publicat el 4 de març de 2022

Malauradament, «la dona nua» ha esdevingut un gènere al llarg de la Història de l'Art. Aquest s'ha desenvolupat en diferents llenguatges artístics, com poden ser la pintura, l'escultura o el cinema, entre altres. És clar que per pintar a una dona despullada necessitaves una excusa, mentre que per fer el mateix amb un home, tenies via lliure.

Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat

• Publicat el 4 de febrer de 2022

1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines.

Les sales secretes dels monarques espanyols

• Publicat el 25 de gener de 2022

Des dels orígens de la humanitat, l'eròtic ha estat vinculat al sagrat i també més endavant amb la inmoralitat i lo pecaminós. Es per això que els nus femenins que avui dia ocupen les sales dels museus més cèlebres del món van ser, fa uns segles, tancats amb clau a habitacions a on només tenien accés els monarques espanyols. Allà on no arribava la censura se li donava un nom: sala reservada.

Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació

• Publicat el 10 de desembre de 2021

El primer autoretrat femení del quale tenim constància data del s. I a.C. Gràcies a Plini el Vell sabem que a Roma, una pintora anomenada Jaia, es va pintar a si mateixa amb l’ajuda d’un mirall. Tot i aixòí, l’autoretrat femení més antic que conservem és de la meitat del segle XII, on una monja anomenada Guda de Weissfauen es pinta a un homiliari alemany acompanyada de la següent inscripció: “Una dona pecadora va escriure i pintar aquest llibre”.

El fil roig de la història que teixeix la barretina

• Publicat el 26 de novembre de 2021

"Al llarg de la seva existència l'ésser humà s'ha caracteritzat per l'ús de símbols, sigui per simplificar o estructurar una realitat complexa, poder transmetre significats abstractes o, fins i tot, per garantir la seva supervivència. La simbologia que posseïm en l'actualitat és resultat d'un procés històric d'acumulació de coneixements, hàbits i tradicions que han arribat fins als nostres dies. Alguns d'aquests símbols en són més populars i coneguts, però d'altres han quedat simplement en ruïnes simbòliques. Sabríem dir d'on bé l'expressió ""això és de l'any de la picor!""? Quan va ser aquest any? O bé perquè la bandera de la classe treballadora és roja? "