Curiositats

El cançoner de Ripoll: el corpus líric clandestí de temàtica eròtica del monestir de Ripoll

• Publicat el 29 de novembre de 2023

Marcat per una vida agitada i convulsa, el manuscrit 74 del fons de Ripoll de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (s. X) se’ns presenta, avui dia, com a un còdex d’allò més curiós i insòlit amb motiu de la presència d’un corpus líric eròtic, que fou encabit entre les seves pàgines de manera clandestina. Uns poemes que no van ser disposats a l’abast públic fins que l’any 1923, Lluís Nicolau d’Olwer, polític i escriptor català, posà de manifest la troballa i l’existència d’aquestes composicions líriques amoroses, les quals havien estat redactats posteriorment en el manuscrit (s. XII) per un monjo del monestir de Ripoll.

Roger Nimier i la caiguda dels “Hussards”

• Publicat el 9 d'octubre de 2023

Roger Nimier va encapçalar, a principis dels anys cinquanta, una particular croada cultural contra les tendències de la joventut francesa del moment, una lluita contra el marxisme cultural i en defensa de la tradició. S'envoltava d'un grup d'escriptors força heterogenis, provinents majoritàriament del col·laboracionisme amb els nazis i de l'extrema dreta. El seu era un moviment de resistència que mai va quallar, sent aixafat per l'empenta revolucionària del maig del 68.

La papessa Joana: la dona que va ocupar el tron de Sant Pere

• Publicat el 7 de juliol de 2023

Entre els segles XIII i XVI s’estengué per Europa un relat que situava una dona en el càrrec més alt de la cúria: el de papa. Les motivacions darrere la llegenda foren diverses i respongueren a les relacions socials de l’època, la progressiva transformació de la imatge de la dona medieval i la difusió de les tesis de la reforma protestant. Els dominics tengueren un paper fonamental en la difusió de la llegenda, que esdevindria una arma de doble tall per a l'Església Catòlica.

“Shunga”, art eròtic japonès del període Edo

• Publicat el 5 de maig de 2023

El Shunga (en japonès, "quadre de primavera") és un terme japonès emprat per a referenciar l'art eròtic, el qual consta de tota una sèrie d'obres produïdes des del s. XVII fins al s. XIX. La major part d'aquestes peces, especialment rellevants a escala social durant el període Edo, es troben en la tècnica de xilografia (estampació inclosa en el gravat del relleu, en la que la tinta s'estén per la part elevada de la matriu). La majoria estaran en aquest format d'estampa, en un tipus d'execució conegut com a "Ukiyo-e", però també es podran trobar rotlles, anteriors cronològicament.

Com funcionava una carnisseria del segle XVIII?

• Publicat el 27 de març de 2023

Aquest escrit és un estudi sobre la gestió de l'arrendament municipal de les carnisseries a l'època moderna a partir de l'anàlisi de la normativa municipal present en uns documents del segle XVIII de la carnisseria de l'Hospitalet, que trobem a l'arxiu municipal d'aquesta població i ens permeten extreure les següents conclusions: l'arrendament de la carnisseria garantia els ingressos principals que necessitava el comú, l'abastiment de carn del poble i regulava les condicions de venda i els preus.

La primera batalla de Bull Run (1861): “La batalla del pícnic”

• Publicat el 6 de març de 2023

Un calorós i assolellat diumenge 21 de juliol de 1861 s’enfrontaren per primera vegada en una batalla a gran escala les forces de la Unió i la Confederació, prop del rierol de Bull Run. A només 30 milles de Washington, nombrosos membres prominents de l’aristocràcia i periodistes de la capital seguiren a l’exèrcit de la Unió i observaren la batalla, organitzant un pícnic als voltants de la mateixa. El desenllaç inesperat forçaria una caòtica i grotesca fugida.

Alexandre Magne i l’oracle de Siwah, un misteri no resolt

• Publicat el 3 de febrer de 2023

El que va succeir a l'Oasi de Siwah (Egipte) l'any 332 aC constitueix un dels majors misteris que envolten la història d'Alexandre Magne. Quines foren les raons que el varen motivar a recórrer una quantitat ingent de quilòmetres pel desert per a visitar un oracle quan, certament, podia aprofitar-se de l'eufòria anímica del seu exèrcit després d'haver vençut per segona vegada als perses a la batalla d'Issos (333 aC), i destruir-los d'una vegada per totes? En aquest article intentem entendre el perquè d'una visita enigmàtica i envoltada de misticisme que, a priori, sembla que no era prioritària per a vèncer al colós Imperi Persa.

Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics

• Publicat el 13 d'octubre de 2022

A l'Antiga Grècia l'art i l'esport anaven junts, o així ho pensava l'historiador i pedagog Pierre de Courbertin, un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns. Aquest tenia un somni: combinar l'art i l'esport perquè els homes s'eduquessin en aquestes disciplines, i no en la guerra. Amb la fundació del Comitè Olímpic Internacional el 1894, va veure la possibilitat de dur a terme la seva estimada proposta.

Adwa i Isandhliwana, dos exemples de resistencia africana a la colonització europea

• Publicat el 29 de juliol de 2022

El fenomen històric de la colonització s'acostuma a estudiar partint de l'òptica dels països europeus. Malgrat ser un episodi de qüestionable justificació ètica i moral, tradicionalment la historiografia ho engloba comprenent els factors que van dur a les potències europees a aquesta dinàmica durant l'era moderna i contemporània. En aquest sentit, tot i que la colonització d'Àfrica sovint es presenta com un procés militarment assequible per les potències occidentals, ens trobem davant dos episodis (Adwa i Isandhliwanaen) què, contra tot pronòstic, van arribar a resistir i vèncer els exèrcits europeus.

La resolució de conflictes a l’edat mitjana

• Publicat el 7 de juliol de 2022

Des dels primers temps feudals les comunitats urbanes i rurals necessitaren la disposició d'alguns magistrats encarregats d'oferir solucions als possibles conflictes que sorgiren en els si de les mateixes o fora d'elles. Durant l'edat mitjana, tota forma d'atac personal, verbal o simbòlic era susceptible de poder ser denunciat i resolt per diferents mecanismes, alguns de caràcter ordinari i altres d'extraordinaris. En el següent article s'expliquen, de forma genèrica, l'arbitratge, els tribunals, les paus, les treves i les vies extrajudicials.