Curiositats

Projecte Synco: cibernètica i socialisme xilè més enllà de la Guerra Freda

• Publicat el 18 de febrer de 2021

L'octubre de 1972 s'inicià una aturada nacional d'una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d'Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L'objectiu de l'aturada era desestabilitzar i bloquejar l'economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l'ajuda d'una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D'on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d'aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d'un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava gestant.

Un intent per arribar a la immunitat contra els verins: el cas de Mitrídates VI Eupàtor

• Publicat el 9 de febrer de 2021

Quan hom parla del rei Mitrídates VI Eupàter, rei del Pont, el primer que ve a la ment són les tres guerres que Roma va lliurar  contra ell per tal d’apaivagar les seves ànsies expansionistes. Aquest monarca, que regnà entre els anys 120 i 63 aC, va lliurar fins a tres guerres contra Roma, cas únic en una sola persona. En efecte, coneixem diversos conflictes bèl·lics contra ciutats o regnes (guerres púniques, guerres macedòniques), però només un contra una única persona  Mitrídates.

La conspiració dels Pazzi: un assassí ocult

• Publicat el 8 de gener de 2021

Un diumenge d’abril de 1478, a la catedral de Florència es va dur a terme una conspiració que pretenia posar fi a la vida de dos dels principals membres de la família Mèdici, Llorenç de Mèdici, governant de Florència i el seu germà menor Julià. El complot conegut com la conspiració dels Pazzi va fracassar i les represàlies van provocar un gran rastre de sang. El paper que va tenir la família en la conspiració va fer que la història els atorgués el nom de “la conspiració dels Pazzi”. Però, qui va ser el veritable instigador del complot?

San Basilio de Palenque: herència africana a Amèrica

• Publicat el 5 de gener de 2021

L’Amèrica Colonial, malgrat els intents d'homogeneïtzació impulsats per la Corona Espanyola, que pretenien dividir la societat entre la “República de Españoles”, classe dominant, i la “República de Indios”, classe subalterna, es va caracteritzar per una gran diversitat de castes i estrats socials. Ben aviat, es produí l’entrada d’esclaus africans al ser considerats com una força de treball més dòcil que la població indígena. Malgrat això, part d’aquests esclaus van desenvolupar estratègies adaptatives de resistència en un entorn que els hi era hostil, fos de forma passiva o a través de mecanismes més violents. És en aquest context on cal entendre el cimarronatge, o procés pel qual els esclaus africans, en un anhel d’assolir la llibertat, fugien de la tutela dels seus propietaris per formar modes de vida alternatius en indrets selvàtics de difícil accés o en entorns pròxims a les ciutats construïdes pels espanyols, coneguts com palenques.

Quatre curiositats d’origen indoeuropeu sobre Nadal

• Publicat el 25 de desembre de 2020

Com cada any per aquestes dates, un furor omple les ciutats d’Occident: s’apropa Nadal. Sens dubte es tracta d’una de les festivitats cristianes més importants, però són els seus orígens plenament cristians? Analitzant les tradicions més nostrades, ens trobem que la majoria de rituals nadalencs provenen de tradicions antigues, realitzades ja per pobles indoeuropeus i que tenen un origen, podem pressuposar, prehistòric.

Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

• Publicat el 25 de novembre de 2020

Des d’antuvi l’ésser humà ha estat vinculat al teatre i l’espectacle: ja al Paleolític van sorgir els primers indicis de teatralitat. La dansa, la representació, el cant... foren complements indispensables per al desenvolupament dels humans. Resultaren tan importants que, fins i tot, es transformaren en professió: ja a les antigues Grècia i Roma existiren artistes de l’espectacle. Un mester que, en arribar l’Edat Mitjana, va ser durament condemnat i “reinterpretat” per l’Església catòlica. De fet, podem afirmar que aquell espectacle profà i d’arrels més primitives representat a l’Antiguitat s’hagués perdut en el temps de no ser, en gran part, pel paper excepcional que desenvoluparen els joglars i les joglaresses medievals.

L’expatriació dels frescos de Santa Maria de Mur

• Publicat el 4 de novembre de 2020

Probablement si us diguessin que hi ha unes pintures del romànic català als Estats Units, concretament a Boston, us sorprendria. Això és el que passa amb les pintures murals de l’església de Santa Maria de Mur, situada al Pallars Jussà. Però com uns frescos, procediment que insereix els pigments a un mur revestit amb morter, van poder ser enretirats i transportats tants quilòmetres? A aquesta qüestió cal apropar-se des d’un vessant pràctic, la tècnica per a fer-ho, i un legislatiu, la protecció de béns culturals.

Morir a un minut del final: Henry Gunther, el darrer soldat mort durant la Primera Guerra Mundial

• Publicat el 17 d'octubre de 2020

A la matinada del dilluns 11 de novembre de 1918, a l’interior d’un vagó del tren privat del mariscal francès Ferdinand Foch, estacionat al bosc de Compiègne, una delegació alemanya encapçalada pel polític centrista d’origen jueu Matthias Erzberger firmava el document d’armistici que posaria fi a la Primera Guerra Mundial, una guerra acarnissada que havia segat milions de vides durant més de quatre anys.

El Primer Festival Mundial de les Arts Negres

• Publicat el 10 d'octubre de 2020

L’any 1960 s’independitza el Senegal i poc després, entre l’1 i el 24 d’abril de 1966, en el marc de la política cultural i artística del govern i en relació amb la construcció de la identitat nacional, se celebra a Dakar, la capital del nou Estat, el primer FESMAN, Festival Mundial de les Arts Negres. Aquest esdeveniment vol donar a conèixer i atorgar valor a les cultures de l’Àfrica de cara a l’exterior, promovent així la Negritud, ideologia del president Léopold Sédar Senghor, que és definida per ell com el “conjunt de valors de la <> negra”.

La batalla més rara de la Segona Guerra Mundial

• Publicat el 7 d'octubre de 2020

A vegades es diu que la realitat supera a la ficció... Bé idò aquesta història pot superar qualsevol guió  de Hollywood. Es tracta de la batalla pel Castell d’Itter que va ocórrer el 5 de maig de 1945, cinc dies després del suïcidi de Hitler i a tres de la rendició d’Alemanya. Uns moments importants de la guerra al castell de la vila austríaca d’Itter, que va servir per a les SS des de 1943 com a camp de presoners d’alt nivell com personalitats franceses o de la resistència local, i també per gestionar la direcció del camp de concentració de Dachau.