Durant la Guerra Civil, es van construir un nombre ingent d’estructures de caràcter molt divers fetes amb pedra, fusta i formigó, però també amb ferro i altres metalls. En acabar la guerra, la gran majoria d’aquestes estructures van quedar en desús i van ser abandonades. Bona part dels materials es trobaven en mal estat o es van degradar amb el pas del temps, com és el cas de la fusta, o bé eren irrecuperables, com és el cas del formigó. Per contra, les estructures de ferro van ser aprofitades per la població civil, que vivia immersa en una època de penúria econòmica i manca de recursos de tota mena. Algunes d’elles es van utilitzar per a la construcció, d’altres per a les feines del camp i d’altres es venien com a ferralla. Avui dia, moltes d’aquestes estructures han estat reemplaçades dels edificis o bé no hi són visibles per posteriors remodelacions, però encara és possible trobar-ne algunes, especialment en els fronts més actius de la Guerra Civil a Catalunya, com són el front de l’Ebre i el front del Pallars.
El pont de ferro de Flix (Ribera d’Ebre)
A l’inici de la Batalla de l’Ebre, la matinada de 25 de juliol de 1938, l’Exèrcit de l’Ebre va creuar per sorpresa el riu amb barques comissades a la costa. Un cop guanyada la llera fins al moment dominada per les tropes de Franco, els enginyers republicans van construir passarel·les de suro i fusta, passos de barca i ponts temporals i permanents per connectar les dues lleres. Les construccions eren bombardejades i destruïdes amb tanta facilitat i rapidesa com eren reparades pels pontoners. Un dels punts d’inflexió d’aquesta connexió va ser la construcció del pont de ferro de Flix, on el cos d’enginyers del XV Cos de l’Exèrcit de l’Ebre, sota les ordres del tinent coronel Manuel Tagüeña, va aconseguir mantenir durant tota la Batalla de l’Ebre la connexió amb les tropes republicanes del front de Gandesa, on combatien amb les tropes marroquines i els tabors de regulars a les ordres del general Yagüe, conegut en la memòria com el carnisser de Badajoz. Els sapadors, pontoners i enginyers a les ordres de Tagüeña van construir un pont nou que va permetre el pas dels vehicles pesants com tancs i camions i assegurar també el pas dels materials d’avituallament. Aquest pont es va començar a construir des del primer dia d’ofensiva i es va convertir en un robust pont doble amb tres files de suports. A les 04:45 del 16 de novembre, una gran explosió va marcar la fi de la batalla i va destruir el pont per dificultar l’avanç de les tropes franquistes.
Avui dia, d’aquell pont que va costar i salvar tantes vides al mateix temps, en queda ben poc. Al lloc on es va ubicar, es pot trobar un monument que el recorda i en alguns edificis del poble vell de Flix s’hi poden trobar algunes estructures i bigues metàl·liques que fa dècades van permetre el pas dels soldats.
El front del Pallars
El 9 de març de 1938 l’exèrcit sollevat va iniciar una ofensiva militar que va tenir com a conseqüència immediata l’ocupació, en les setmanes següents, de bona part del Pallars Jussà i Sobirà per part del Cos d’Exèrcit de Navarra, format per uns 30.000 soldats repartits entre la 61, 62 i 63 Divisions. A partir del mes de maig s’hi van afegir també les divisions 150 i 152 del Cos d’exèrcit del Marroc, a les ordres del general Yagüe. L’accidentada orografia pallaresa va establir un front discontinu, teixit a partir de fortificacions militars estratègiques formades per casamates, búnquers, nius de metralladores i trinxeres, entre d’altres. El front del Pallars va desaparèixer a finals de desembre de 1938, quan les tropes franquistes van controlar les dues comarques.
Al sector de Sort i Vilamur (Pallars Sobirà), s’hi va ubicar la 62a Divisió franquista sota les ordres del general Sagardía Ramos. Aquest front va ser establert pel bàndol rebel al voltant del riu Noguera Pallaresa. Aquesta divisió es va caracteritzar per la gran fortificació que va dur a terme de la línia defensiva del Pallars Sobirà, però també per haver dut a terme un gran nombre d’execucions extrajudicials entre la població civil acusada d’haver donat suport al bàndol republicà. Un dels punts estratègics defensats per la 62a Divisió va ser el Coll de Sant Joan, on actualment encara s’hi conserven algunes restes de les construccions militars. Al poble de Vilamur, ubicat a escassa distància, encara s’hi poden observar restes metàl·liques en algunes cases, com és el cas de les estaques de ferro de les línies de protecció fetes de filferro.
