El 1798, el doctor Edward Jenner (1749-1823) va publicar una investigació sobre la verola que donà pas a la vacuna inoculada contra la malaltia. Encara això, anys abans l’aristòcrata londinenca Lady Mary Wortley Montagu ja havia portat a Anglaterra la tècnica de la inoculació de la verola per a tractar la malaltia. La seva condició de dona, però, va fer que la societat crees una desconfiança sobre aquesta tècnica.
Lady Mary Wortley Montagu (1689-1762) fou una dona d’origen aristòcrata que es casà amb Edward Wortley Montagu, un noble britànic i tresorer del Parlament londinenc. El 1716, la família es traslladà a Constantinoble, en ser el marit anomenat ambaixador britànic al port otomà. Els anys que van passar a l’actual Turquia varen servir a Lady Mary per prendre contacte amb els costums i tradicions orientals. Lady Mary compta amb el reconeixement de ser una pionera de l’orientalisme i la literatura de viatges, però també d’importar a Europa tècniques medicinals com la inoculació de la verola.
S’estipula que a principis del segle XVIII la verola suposava una mortalitat d’entre el 10 i el 15% de la població europea, sent una taxa de mortalitat molt elevada entre els que contreien la malaltia. Lady Mary era conscient de les tècniques utilitzades a Orient per a tractar la malaltia, una malaltia que ella mateixa havia patit i que va prendre-li la vida al seu germà. I també, de com entre la població otomana la malaltia suposava un problema menor a causa de la tècnica de la inoculació. Utilitzada ja pels àrabs des del segle VI, testada amb esclaus africans i desenvolupada durant anys a la Xina o l’Índia, la inoculació consistia a emmalaltir de manera deliberada a un voluntari sa. Aquesta tècnica inoculava pus dels malalts per verola als voluntaris a través de via intravenosa per infectar-los amb la malaltia. Fins al moment, el mètode més comú era el de mantenir als infectats en sales d’alta temperatura per fer-los suar la malaltia. Un mètode, evidentment, poc efectiu.
El 1721, en una epidèmia de verola, la família Wortley Montagu va tornar a Gran Bretanya però la pràctica de la inoculació, encara que donà bons resultats, no va ser ben rebuda. Lady Mary va escriure un assaig sobre els beneficis de la inoculació per a tractar la verola, però la seva consideració de dona i la desconfiança i recel cap a Orient van fer que la comunitat científica rebutgés el mètode. El recull epistolar de Lady Mary mostra correspondències amb amics, familiars i membres de la reialesa britànica on exposava els beneficis del seu mètode. A través d’aquestes cartes, podem saber que la princesa de Gal.les, Caroline Amelia Elizabeth, va donar suport a la seva campanya fent ús d’aquest mètode. El convenciment de la inoculació no va arribar només a la cort anglesa, sinó que l’exòtic mètode va arribar a la cort francesa i a Nàpols, on tota la família reial va ser vacunada el 1777.
Encara que Lady Mary no ostentava cap títol en medicina, la seva influència li va permetre dur a terme assajos clínics entre alguns condemnats a mort de la presó de Newgate i amb nens de l’orfenat de Westminster i Sant James. Així doncs, els resultats d’aquests estudis van ser determinants per poder entendre la difusió del seu mètode per Europa. Les critiques sobre Lady Mary per part de la comunitat científica van ser reiterades. Com a mare, va practicar el mètode sobre els seus fills per a poder crear-los immunitat.
La comunitat científica va voler desprestigiar-la com a mare i com a dona per voler plantar la “llavor del mal” als seus fills. La realitat però, fou que els fills van passar pocs dies amb lleus febres i sense conseqüències destacables.
El desprestigi de Lady Mary i la seva aportació a la medicina passaren pels filtres d’una societat que no considerava a les dones part d’aquesta comunitat científica, generant una desconfiança generalitzada per costums i tècniques portades d’Orient i la història relegà a Lady Mary com amant dels costums orientals, no acceptats i rebutjats a la societat occidental de l’antic continent.
Tanmateix, anys més tard l’investigador i metge Edward Jenner passà a la història com “el pare de la immunologia”, atribuint-li la vacuna que més vides ha salvat fins al moment: la vacuna contra la verola. Encara que la tècnica que va utilitzar fos la inoculació, el mèrit que tingué Jenner fou massiu. La història ha passat a recordar-lo com el creador, encara que Lady Mary Wortley Montagu hagués portat, anys abans, la inoculació a Europa.
