Històries

Les Històries són un conjunt de seccions que tracten sobre àmbits o qüestions molt particulars amb la intenció d’oferir un contingut específic i de gran qualitat als lectors i lectores que hi tinguin interès.

Actualment, les Històries es componen d’Històries de l’esport i Històries dels videojocs, tot treballant per anar ampliant-les en un futur. Històries de l’esport publica una peça nova cada dos mesos de gener a juliol, i Històries dels videojocs publica novetats en col·laboració amb Lúdica, la revista de videojocs en català.

Històries de l'esport

Veure tot

Històries dels videojocs

Veure tot

Històries de l'esport

Veure tot

El Calcio Storico Fiorentino: de l’entrenament militar romà a l’esport més violent dels nostres dies

Durant el mes de juny, la ciutat de Florència acull tres partits d'un dels jocs més violents que existeixen actualment. Però, malgrat la naturalesa de l'esdeveniment, les arrels històriques d'aquest esport transformen quelcom que a priori pot semblar brutal en una mostra d'homenatge a la cultura i a la tradició de la ciutat. Nascut durant l'imperi romà i renascut en ple renaixement italià, el calcio storico fiorentino esdevé, avui dia, una de les celebracions més peculiars dels nostres dies.

L’Olimpíada Popular de Barcelona: una espurna antifeixista a l’Europa dels totalitarismes

L'any 1936 la ciutat de Barcelona va promoure un esdeveniment esportiu destinat a ser la contraposició ideològica dels Jocs Olímpics de Hitler que se celebrarien a la capital alemanya l'agost del mateix any. El comitè organitzador va haver de lluitar a contrarellotge per dur a terme una iniciativa que només les bales del cop d'estat del 18 de juliol van aconseguir aturar. Recolzada sobre l'esport proletari i la XI Olimpíada moderna, els Jocs de Barcelona van ser un intent de retornar els valors olímpics dins d'una Europa on la pau penjava d'un fil.

Quan esquiar era cosa d’homes: Teresa Bartomeu, pionera de l’esquí femení català

A inicis del segle passat, quan els esports eren cosa d'homes, Teresa Bartomeu es va introduir en el món excursionista per descobrir la seva passió: l'esquí de muntanya. La reusenca va ser una de les primeres esquiadores professionals de Catalunya i va guanyar múltiples trofeus com el "Premi de la secció d'esports de muntanya", que la van portar a ser una pionera en el seu àmbit. El franquisme va suposar un obstacle per la pràctica femenina d'aquest esport, però el llegat de Teresa és recordat gràcies als sonets que li va dedicar Josep Carner. La trajectòria de Bartomeu va obrir pas a l'arribada de competidores olímpiques catalanes posteriors.

Josep Gironès, “El Crack de Gràcia”. Vida i exili del millor boxejador català de la Història

Josep Gironès va ser un dels millors boxejadors de tota Europa entre les dècades dels anys vint i trenta del segle passat, aconseguint el títol de campió europeu el 1929 i defensant-lo fins a set vegades entre 1930 i 1933. Amb noranta-sis victòries i set derrotes al seu palmarès, Josep Gironès és encara avui el millor boxejador de la història de Catalunya. Tot i els seus espectaculars resultats, la seva història també mereix ser recordada per la tragèdia que va esdevenir la seva vida arran de l’exili al qual es va veure forçat en finalitzar la Guerra Civil Espanyola l’any 1939.

Pichichi i Zamora, dues vides fascinants

Cada final de temporada futbolístic a Espanya està marcat per al lliurament de dos trofeus individuals: el de màxim golejador de la Lliga i el de porter menys golejat de la competició. O el que és el mateix, el premi Pichichi i el premi Zamora. Dos guardons que prenen el nom inspirant-se en dos futbolistes que, durant la primera meitat del segle XX, han marcat la història del futbol espanyol. En definitiva, de dos esportistes que han deixat la seva empremta més enllà dels terrenys de joc. Pichichi i Zamora, els dos primers futbolístiques mediàtics nascuts a Espanya.

Argentina i Anglaterra, una rivalitat dins i fora del camp

Els partits entre Argentina i Anglaterra han estat un dels duels futbolístics més emocionats al llarg de la història, tant pel que s'ha viscut dins del terreny de joc com pels esdeveniments bèl·lics que els han envoltat. Després de la Guerra de les Malvines (1982), conflicte que va deixar profundes cicatrius en ambdós bàndols, aquesta rivalitat va anar a més, i el partit dels quarts de final del Mundial de futbol de Mèxic de l'any 1986 va ser la venjança perfecta pels argentins. Un enfrontament que, a banda de realçar l'estat anímic d'una societat enfonsada per la crisi i la dictadura militar, va deixar moments històrics pel futbol, entre ells un gol antireglamentari de Maradona amb la mà esquerra, el qual va ser batejat com "la mà de Déu".

Històries dels videojocs

Veure tot

Patrician III: la Hansa i la puixança de la burgesia

Marc Angrill ens parla de Patrician III, un joc amb gran interès per la seva particular forma d'apropar-se a la Hansa, la llegendària federació germànica de comerciants. Podem estar d’acord que la guerra, a priori, és més emocionant que l’economia, però hi ha videojocs notables que demostren que la simulació econòmica pot ser igual de divertida. Analitzem Patrician III: Rise of the Hansa (2003) com a paradigma de videojoc fonamentat en l’economia i que representa amb les mecàniques de joc l’ascens de la burgesia del nord d’Europa i la influència política que va tenir a finals de l’Edat Mitjana.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES