Eire Payán Jiménez

Eire Payán Jiménez

(Badalona, 1998). Graduada en Història per la Universitat de Barcelona, està cursant el Màster en Gestió Cultural (UOC). Apassionada de la Història Moderna, és col·laboradora a Barchinona.cat i ha participat com a comunicant en el XVII Congrés d’Història de Barcelona.

«The dig»: la història d’un descobriment arqueològic únic

Eire Payán ens parla en aquesta ocasió de les troballes de Sutton Hoo a través de la cinta "The dig", estrenada recentment. En aquest sentit, la pel·lícula és una crònica de la relació entre la terratinent Edith Pretty i Basil Brown, l'arqueòleg que va impulsar l'excavació de Sutton Hoo el 1938, quan el món es preparava per a la guerra.

La Companyia de Jesús: la seva expulsió dels territoris espanyols

La Companyia de Jesús va néixer entre 1538 i 1541 en un convuls context religiós. El progressiu avenç del protestantisme, l’inici del moviment de l’observança i moviments com l’erasmisme varen fer que les autoritats catòliques europees consideressin la necessitat de convocar un Concili general que arribaria en 1545 amb el Concili de Trento. Sorgida com un dels instruments de la Contrareforma dins de la lluita de l’Església catòlica contra la reforma protestant, la Companyia de Jesús va ser fundada per Ignacio López de Loyola (1491-1556), home amb una intensa activitat militar i cortesana que a principis del segle XVI comença a apropar-se a la mística més intel·lectual.

Lady Mary Wortley Montagu: la «mare de la immunologia»

El 1798, el doctor Edward Jenner (1749-1823) va publicar una investigació sobre la verola que donà pas a la vacuna inoculada contra la malaltia. Anys abans, l’aristòcrata londinenca Lady Mary Wortley Montagu ja havia portat a Anglaterra la tècnica de la inoculació de la verola per a tractar la malaltia. La seva condició de dona, però, va fer que la societat crees una desconfiança sobre aquesta tècnica.

«Elisabet»: l’Edat d’Or

Al llarg de la pel·lícula "Elisabet" se’ns mostra el context de l’Anglaterra del segle XVI. La dinastia Tudor ostentava el tron d’Anglaterra des de 1485. Nascuda del matrimoni entre Enric VIII (1491-1547) i Anna Bolena (1501-1536), Elisabet fou l’última reina Tudor. La seva consideració d’heretera il·legítima –naixé dins un matrimoni dins l’Església anglicana i fora dels mandats de Roma– va fer que Elisabet fou apartada de la línia successòria al tron d’Anglaterra.

Bloody Mary: l’última reina catòlica d’Anglaterra contra el protestantisme

L'Europa del segle XVI va estar plena de canvis polítics, econòmics i religiosos. En aquest convuls context, Anglaterra es va veure immersa en grans batalles ideològiques i disputes religioses. El paper que tingué Maria I d'Anglaterra, dona ferventment catòlica, dins d'aquestes transformacions va fer que passés a ser recordada per la historiografia sota el pseudònim de bloody Mary per les seves violentes accions contra els protestants dins d'un regne anglès partidari, cada cop més, de la nova Església anglicana.
Popular
La construcció històrica del treball de cures

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES