Número 104 (Juliol 2026)

El Simbolisme i el despertar de l’homosexualitat a la fin-de-siècle

L’article analitza com el Simbolisme va ser el primer moviment artístic que va permetre als creadors homosexuals expressar la seva identitat i les seves inquietuds de manera més visible, tot i la repressió social de finals del segle XIX. A través de símbols, mites clàssics i figures com l’andrògin o el dandy, aquests artistes van trobar formes subtils de representar el desig i l’homoerotisme. L’Antiga Grècia es va convertir en un model de referència per legitimar aquestes relacions i recuperar una visió més natural de l’homosexualitat. L’article també destaca la influència dels discursos mèdics i socials de l’època, així com la importància de revistes i associacions en la creació d’una consciència col·lectiva. En definitiva, el Simbolisme va contribuir decisivament al despertar de la identitat homosexual en l’art modern.

Masculinitats medievals: històries, tensions i imaginaris

Aquest article explora com entenem el poder a l’edat mitjana i mostra que aquesta comprensió està profundament marcada per qüestions de gènere. No busquem només assenyalar quins aspectes de la història medieval s’han estudiat - o s’han ignorat - des d’aquesta perspectiva; també volem cridar l’atenció sobre les paraules, les imatges i les idees que hem heretat de la historiografia del segle XIX, quan es construïen les identitats nacionals modernes. En aquell moment, la figura dels homes i dones del passat es va reinterpretar a través de les preocupacions polítiques i culturals del present. Això es nota especialment en la manera com es va recordar al‑Andalus: un territori convertit en símbol d’alteritat, exotització i diferència. Però també es percep en la forma com es van imaginar les masculinitats medievals, tant cristianes com musulmanes, filtrades per la mirada d’un segle que projectava els seus propis temors, ambicions i complexos sobre el passat. Aquest text convida a pensar l’edat mitjana com un espai més complex i menys rígid del que sovint imaginem. Les masculinitats i les feminitats no van ser categories fixes, i la història funciona sovint com un mirall incòmode: reflecteix no només allò que va passar, sinó també allò que cada època desitja veure, tem descobrir o necessita afirmar.

Elles també s’estimaven: literatura lèsbica durant el franquisme

Les dones homosexuals sota el franquisme eren tres voltes reprimides: per dones, per homo i per sexuals. L’aparell repressiu s’encarrega d’ofegar tota mostra de desig dissident, no només a la realitat, sinó també a la ficció a través de la censura literària que podia rebutjar les obres pel seu contingut queer. Però, mentre que molts autors van presentar i fins publicar llibres d’amor entre homes, amb més o menys fortuna, no ocorre el mateix amb la representació d’amor lèsbic. Per què? Evitaven parlar obertament dels seus amors o ho feien de manera més subtil?

El sabotatge a l’heterosexualitat: el desig lesbià

El discurs mèdic del segle XIX va reduir la sexualitat a un model únic i vàlid, invisibilitzant i marginant a totes aquelles identitats que no s’acollien a l’heterosexualitat obligatòria. Les lesbianes van ser un dels col·lectius que més ho va patir, per la doble identitat que les travessava; ser dones i lesbianes. La resistència d’aquesta comunitat que qüestionava el sistema sexe-gènere heteropatriarcal va marcar un abans i un després en la conceptualització de la sexualitat, l’eròtica i el binarisme.

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES