Número 103 (Abril 2026)

«Una llengua que es parla amb normalitat ja no necessita ser discutida constantment. I això, en un país acostumat a teoritzar-la fins a l’extenuació, té un punt gairebé subversiu.» – Entrevista a Blanca Garcia-Oliver Canet

Apunts sobre la censura franquista a la literatura catalana. Context, comparativa catalana i espanyola i necessitats actuals envers la censura 

La censura franquista fou un dels mecanismes repressius de la dictadura de Francisco Franco que volia controlar que qualsevol manifestació cultural que es volgués fer un lloc a l’Estat Espanyol durant el seu govern no contradigués les idees del règim. Així, el nacionalisme català es convertia en quelcom a controlar, mentre el nacionalisme espanyol, encara que presentàs elements afins al règim, podia ser una clau de pas per a poder publicar. Avui dia, sense saber-ho, seguim llegint el nostre patrimoni literari com el franquisme va voler, i és una obligació històrica restituir tot el censurat pel règim.

El català durant el franquisme: repressió, escola i resistència 

Aquest article analitza la repressió franquista contra la llengua catalana i les formes de resistència que garantiren la seva continuïtat entre 1939 i 1975. L’article estudia l’exclusió del català dels àmbits de legitimació pública: administració, justícia, ensenyament, mitjans de comunicació i cultura, dins un projecte centralista de desarticulació nacional als Països Catalans. També examina el paper de l’escola com a instrument per tal de fer front al règim. Finalment, destaca les xarxes de resistència —àmbit domèstic, exili, iniciatives clandestines, renovació pedagògica, associacionisme i “Nova Cançó” i incorpora el cas de Mallorca com a expressió local d’aquest procés.

La castellanització lingüística de les elits catalanes i valencianes durant els segles XVI i XVII

La història de la llengua sovint ha quedat simplificada en una edat medieval daurada i un renaixença contemporània, amb un buit fosc entremig. És precisament aquest forat cronològic el que s'intenta cobrir amb aquest article, explicant quina era la situació del català a principis del segle XVI i com va anar evolucionant durant les dues centúries següents, en les que part de les elits catalanes i valencianes es van castellanitzar profundament. L'avaluació dels esdeveniments i les seves respectives causes ha portat a classificar els processos de castellanització en dos tipus: els indirectes i els directes.

L’èxit de la normalització lingüística a Catalunya: Una perspectiva social, política i demogràfica

En aquest article es tracta l’evolució de la llengua catalana des de la dictadura franquista fins al present. S’hi analitza com se l’ha tractat, sobretot, des del poder polític, incidint en la gran disparitat de tractes entre l’aparell franquista i la Generalitat de Catalunya. Tot això sumat als fenòmens històrics que tenien lloc en paral·lel a aquestes accions. En especial, l’augment demogràfic a Catalunya i la incorporació, en conseqüència, de nous parlants de llengua gràcies a la tasca educativa.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES