El sabotatge a l’heterosexualitat: el desig lesbià

Imatge de portada: Desfilada de l’Orgull Gai, Chicago, 1970. Font: The Charlotte Museum – Domini públic

La patologització de la invertida

Si bé és cert que l’eròtica lesbiana ha estat majoritàriament representada a través de les dinàmiques polítiques butch/femme, no ha suposat, sota cap pretext, l’absència d’altres formes de viure el desig, l’eròtica i els vincles sexo-afectius, concretament viscuts entre cossos butch. Al llarg de la història nombroses lesbianes butch han lluitat pel seu espai dins del col·lectiu, pel reconeixement de la seva identitat masculina i del seu desig eròtic com una pràctica política i vàlida. Així mateix, l’anàlisi de la figura de la butch com a identitat pròpia i subversiva del sistema heterosexista, posa de manifest la fragilitat de les etiquetes i les lògiques corporals binàries, ja que la subversió corporal, emocional i eròtica permet obrir noves possibilitats de reconeixement, connexió i resistència¹.

Amb la consolidació de la sexologia com a disciplina al segle XIX es va formular per primera vegada la definició de sexualitat, que no només va descriure què era, sinó també com i amb qui practicar-la, esdevenint una eina de control a través de la qual s’ordenaven els cossos i els desitjos en categories jerarquitzades. El discurs sobre la sexualitat es va convertir en un discurs mèdic i patologitzador². En el cas de les dones, la sexualitat va quedar especialment atrapada en aquesta lògica disciplinària, en tant que el cos femení era concebut com un espai a corregir, moderar o sublimar dins del marc reproductiu i heterosexual. La majoria d’aquests discursos apuntaven cap a un horitzó imaginat on havien d’arribar, influenciat per les pràctiques sexuals, les relacions interpersonals i els processos de socialització del gènere afectades per les atribucions individuals. Quelcom que Adrienne Rich³anomena com “heterosexualitat obligatòria”, argumentant que l’heterosexualitat es mantenia com a institució política i assegurava així, el poder i el control dels homes sobre les dones. En normalitzar aquesta orientació, va començar la patologització del desig lèsbic associat a una disfunció o anomalia sexual que es donava pel rebuig que aquelles dones havien rebut per part d’algun home.

Es deia que la invertida havia de negociar constantment entre el seu esperit d’home i el seu cos de dona com un conjunt antinatural i erroni. A mesura que aquesta noció sobre el lesbianisme anava guanyant força, la dona masculina lesbiana es va convertir en la principal representació d’aquest desig construït com a abjecte⁴.

El sorgiment de la bucth com a potència política

Durant els anys quaranta i cinquanta, la subcultura dels bars lèsbics estatunidencs van suposar un espai polític i de resistència. Sorgits com a refugis que constituïen espais per a crear comunitat, també van servir per poder-se organitzar i viure la seva identitat lliurement. En aquests locals els codis de vestimenta eren la clau per a poder-se reconèixer entre elles a partir de la postura, la manera de caminar, la roba o la disposició en l’espai. Aquesta gramàtica corporal constituïa una forma de llenguatge compartit que permetia la circulació del desig fora de la mirada heteronormativa. Així doncs, en aquest món underground van sorgir dues figures identitàries de gran potència política en el moviment lèsbic que van suposar un desafiament frontal al constructe binari i heterosexista de la feminitat: la butch i la femme.

Per entendre aquestes figures en tota la seva essència, és important destacar que la seva construcció no només requeia en la roba i la presentació, sinó també en l’estil de vida social i polític. 

Les butch eren aquelles dones que vivien adherint-se als rols masculins amb una expressió de gènere marcadament fora de la feminitat. Mostrava la seva duresa assumint feines físiques, com en fàbriques de construcció, mecànica o en la conducció. La seva identitat, però, no es quedava en aquesta superfície, sinó que anava molt més enllà i va esdevenir una identitat política que es va rebel·lar contra la feminitat imposada per identificar-se amb una masculinitat pròpia, autònoma i desvinculada de l’home. Ser butch implicava desafiar i jugar amb els rols i les expressions binàries tradicionals del gènere masculí i del femení. En aquesta mateixa línia, la figura de la femme va quedar inscrita com l’altra complementària de la butch⁵ assumint un paper de gran importància dins del moviment lèsbic. A grans trets es podria dir que era una lesbiana que performava la feminitat patriarcal, però igual que la butch, aquesta definició no és suficient per abastar la complexitat de tal identitat. No era una estètica ni una paraula sinó que tot el seu conjunt pretenia trencar amb allò que era considerat correcte en una dona i apoderar les característiques feminitzades de vestimenta, comportament i socialització com una forma més de construir-se dins del món de la dissidència sexual i de gènere. Va contribuir a fer trontollar el sistema heterosexista, ja que gràcies a la seva feminitat passava desapercebuda als ulls del patriarcat alhora que es rebel·lava contra aquest mateix mantenint relacions sexuals amb les butch⁶.

El binomi butch/femme va marcar un canvi substancial en la manera com es pensava sobre el gènere i l’orientació sexual. Ambdues identitats polítiques, lluny de ser una mera còpia de la parella heterosexual, no només van donar forma a la imatge lèsbica, sinó també a noves teoritzacions del desig, constituint la base d’un sistema eròtic propi. 

A finals dels anys seixanta i principis dels setanta dins dels cercles feministes de la segona onada⁷sortirien a la llum certes fissures a l’hora d’entendre el lesbianisme i les identitats butch i femme. Les feministes del moment van començar a problematitzar i qüestionar el desig i l’orientació sexual tal com es coneixia aleshores. Consideraven el desig heterosexual com una imposició suau i lleu que poc a poc anava penetrant en la construcció identitària de cada individu. Sota aquest pretext, en una societat marcada pel patriarcat i l’heterosexualitat, el lesbianisme es va convertir en una decisió i identitat política que negava la naturalesa de desig sexual⁸

Un canvi de paradigma feminista:

En aquesta línia però, dins del mateix moviment feminista i entre algunes lesbianes es van generar tensions significatives al voltant de la masculinitat femenina i de les expressions butch que s’acostaven massa al model binari dels homes. El feminisme radical de les dècades dels setanta va arribar a problematitzar la figura de la butch com una reproducció simbòlica de la dominació masculina, interpretant-la com una forma d’imitació de l’home més que com una dona masculina i lesbiana⁹. Aquesta lectura va representar un trencament en el col·lectiu, ja que va contribuir a la marginalització de certes expressions butch que no s’identificaven amb els models binaris, atacant directament la legitimitat de determinades formes de desig i d’identitat. El mateix va succeir amb les femme de pintallavis, talons i vestits, que van passar a ser considerades víctimes del patriarcat en malinterpretar-se la seva feminitat com una imposició llevant-li la seva naturalesa crítica i radical. 

Per a les feministes radicals, les bucth/femme reproduïen les dinàmiques de les relacions heterosexuals en la seva masculinitat i feminitat. No és cap sorpresa, doncs, que el binomi butch/femme estigués en el punt de mira, malgrat la seva llarga història política i de resistència.

Desmuntant l’eròtica: de butch/femme a butch/butch

En un context en què el binomi butch/femme havia esdevingut el model dominant de l’expressió del desig lèsbic, les relacions entre dues butch no es concebien possibles i van quedar relegades a una posició molt marginada dins la comunitat. Tot i així, va suposar una nova consideració d’aliances eròtiques¹⁰.

Les relacions butch/butch eren sovint percebudes com una pràctica inintel·ligible en el marc dels codis normatius de l’època en què les narratives comunitàries suggerien que aquest tipus de desig imitava als homes gais. Per aquest motiu, moltes butch van ser castigades i estigmatitzades per companyes lesbianes i altres butch¹¹.

Aquesta atracció sexual entre butch suposava una desestabilització dels esquemes lèsbics i només era concebuda a través del paral·lelisme que es feia amb les relacions homoeròtiques masculines, traslladant al centre del debat una pregunta que, encara avui, continua perseguint les parelles lèsbiques butch: qui ocupa el lloc del subjecte passiu al llit. Així, aquesta eròtica va sorgir com un espai de resistència política i cultural que qüestionava els discursos dominants sobre sexualitat, gènere i poder, a la vegada que com una expressió legítima del desig, la identitat i el cos.

Es caracteritzava per la ruptura de l’estructura butch/femme, i en lloc de basar-se en els codis binàris establerts, articulava un joc al voltant de cossos que compartien aquesta masculinitat dissident basada en la reciprocitat, la consciència corporal i una tensió que emergia d’una resistència compartida generant formes de desig i contacte corporal¹² que no depenien de la diferència sinó de la interacció i negociació del reconeixement mutu. Desconfigurant les expectatives normatives tant del sistema heterosexual com de certs codis interns de la subcultura lèsbica.

Conclusions

El moviment lèsbic va suposar una ruptura amb el patriarcat i l’heterosexualitat obligatòria. Organitzades en el seu propi col·lectiu, va ser plantejat com una postura política que qüestionava la dependència de les dones cap als homes com a únic destí possible. 

Des dels inicis, les lesbianes butch i femme van conformar un desplaçament epistemològic que va permetre l’obertura de noves possibilitats inesgotables per a la re-descripció de la normativitat, alhora que van convertir aquests cossos en un objecte sistemàtic de violència, represàlies i coerció. En una societat que sovint exigia a les dones que s’ajustessin a una feminitat estricta i subordinada per ser considerades desitjables, les butch eren tot un acte radical de resistència.

En aquest sentit, l’eròtica butch/butch revelava tot un entramat de noves significacions atès que la manera de viure el cos i d’habitar-ne l’experiència no era equiparable ni a les parelles heterosexuals ni a les parelles lèsbiques butch/femme.

Actualment, els canvis observats en l’etiqueta butch conviden a repensar el seu significat com a quelcom contextual, negociat i en constant reconfiguració, reforçant la necessitat de comprendre l’eròtica i la política del desig butch com a pràctiques dinàmiques, subversives i emancipatòries.

Per saber-ne més

• Feinberg, L. (1993). Stone Butch Blues. Nova York: Firebrand Books. 
• Ramajo, B. (2025) Fantologías y genealogías lesbianas. Barcelona: Icaria Editorial. 
• Lamya, H. (2023) Hijab Butch Blues. Londres: Icon Books. 
• Witting, M. (1992). El pensamiento heterosexual. El pensamiento heterosexual y otros ensayos. Paris: Editorial Amsterdam.

1. Katherine R. Hiestand i Heidi M. Levitt (2005) “Butch identity development: The formation of an authentic gender”, Feminism & Psychology, 15 (febrer) [en línea] ↩︎
2. Fernández Fernández, D. (2012) “La patologización del deseo”, Revista Psicología Política 12 (24) pp. 195-210. Disponible a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4411383 ↩︎
3. Rich, . (1980). “Heterosexualidad obligatoria y existencia lesbiana”. Signs: journal of women in culture and society, 5 (4), pp. 631–660. Disponible a: https://www.journals.uchicago.edu/toc/signs/1980/5/4 ↩︎
4. El concepte del desig lesbià com a desig abjecte explica com la societat ha vist històricament l’eròtica entre dones, on una d’elles representa la masculinitat, com quelcom “brut” o “anormal”. En la teoria de gènere allò abjecte és allò que queda fora de les normes socials i causa rebuig o por. Per a més informació es pot consultar l’article Tornos Urzainki, M. (2016) “Estrategias contra-sexuales del falo lesbiano críticas a la teoría psicoanalítica lacaniana sobre la sexualidad femenina (Butler y Preciado)” Contrastes: revista internacional de filosofía, 21 (1) pp. 165-182. Disponible a https://revistas.uma.es/index.php/contrastes/es/article/view/2315 ↩︎
5. Nestle, J. (1992). The Persistent Desire: A Femme-Butch Reader . Nova York: Alyson Publications.  ↩︎
6. Nestle, J. (1992). The Persistent Desire: A Femme-Butch Reader . Nova York: Alyson Publications.  ↩︎
7. Es defineix com a segona onada feminista el moviment que comença a principis de la dècada de 1960 i s’estén fins a finals dels anys 80. Aquesta etapa es va centrar en l’alliberament de les dones i el seu lema principal va ser “el que és personal és polític” (Lema popularitzat per l’activista i feminista nord-americana Carol Hanisch en el 1970). Simultàniament activistes lesbianes es van començar a desentendre del moviment feminista sufragista per començar la seva pròpia lluita, i fent un anàlisi crítca de la societat van començar a problematitzar el gènere i l’orientació sexual. Autores conegudes d’aquella època són: Monique Wittig amb el seu assaig El cos lesbià, 1972. ↩︎
8. De Lauretis, T. (1994) The practise of love. Lesbian sexuality and Perverse desire. Bloomington: Indiana University Press. ↩︎
9. Butler, J. (1990). Gender Trouble. Feminism and Subversion of Identity. Nova York: Routledge. ↩︎
10. Brown, A. (1970). Set in stone : butch-on-butch erotica . Nova York: Alyson Publications. ↩︎
11. Jalas, Kristiina. (2005). “Butch lesbians and desire”. Women: A Cultural Review, 16 (1), pp. 52–72. Disponible a https://www.tandfonline.com/toc/rwcr20/16/1 ↩︎
12. Bover, J. (2009) “El cuerpo: una travesía”, Relaciones. Estudios de historia y sociedad. 30 (117) pp. 23-45. Disponible a https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=13712894002 ↩︎