Article

Perspectives ideològiques de les resistències del poble palestí

L’article tracta d’explicar en ordre cronològic els diferents moviments de resistència sorgits des del poble palestí en paral·lel a les seves idees i de quina manera es transmeten a l'exterior, contribuint en un grau o un altre a la construcció de l’alteritat. La finalitat és la de proporcionar eines actualitzades per a comprendre la qüestió palestina i promoure l’agència ciutadana arran d’una anàlisi cohesionada del paper que juguen els mitjans de comunicació i les xarxes en la creació d’imatges.

Violència sexual i ocupació: una aproximació postcolonial al cas palestí

Aquest article examina com s’analitza la violència sexual contra la població palestina per part d’actors israelians i destaca la importància clau del marc interpretatiu utilitzat. A partir d’una perspectiva feminista postcolonial i de l’anàlisi de 14 informes sobre drets humans (2020–2025), mostra que abordar el cas palestí com un conflicte convencional condueix a greus omissions. En canvi, entendre’l com un context d’ocupació i de colonialisme d’assentaments permet visibilitzar formes estructurals i quotidianes de violència sexual que els marcs dominants tendeixen a ignorar, evidenciant els límits de les eines analítiques institucionals actuals.

Història del chocolatl: De l’Amazones a Mesoamèrica, la llavor que va modelar civilitzacions

Aquest article examina la història del cacau, originari de l’Alta Amazònia i element ritual central a Mesoamèrica. En aquella regió va evolucionar d’una bàsica beguda fermentada (chicha) a un exquisida beguda (chocolatl) destinada per a les elits. Va ser considerat un "aliment dels déus”, un element que interseccionava tots els aspectes de la vida comunitària: social, religiosa, econòmica. Aquest empraba tant en rituals sagrats com a moneda d'intercanvi comercial. Després de la conquesta europea, la recepta va ser adaptada al paladar occidental i es va transformar en un opulent producte de difusió mundial, un llegat que perdura fins als nostres dies.

“Li encantava gaudir al matí pa sucat amb vi”: els Contes de Canterbury i l’alimentació anglesa medieval

Els Contes de Canterbury és un dels llibres més importants de la literatura anglesa medieval. Amb un estil irònic i eloqüent, Geoffrey Chauceracompanya el pelegrinatge de diferents personatges cap a Canterbury i dibuixa un retrat heterogeni de la societat. Mercès a aquesta representació, el text ens permet fer un estudi de com era l’alimentació a l’Anglaterra del segle XIV. Tanmateix, com a bona font literària, hi ha moltes més capes d’informació enterrades; una anàlisi més profunda de la gramàtica del menjar ens permet endevinar les opinions que Chaucer tenia dels seus contemporanis.

Beuratges, pocions i receptes màgiques en La Celestina

Aquest estudi analitza les receptes medievals xifrades presents a La Celestina, explorant els ingredients ocults en la seva formulació i les raons darrere d’aquesta. S’examina el seu vincle amb la cultura, la societat i l’alimentació medieval, destacant com molts d’aquests ingredients eren d’ús comú a la cuina. Així mateix, s’estudia el paper del folklore i la literatura popular en la transmissió d’aquestes fórmules, així com la relació entre alimentació, intoxicació voluntària, drogues i addicció, i com aquest coneixement va evolucionar fins a ser associat amb la bruixeria i la màgia negra. Finalment, s’aborda l’impacte social d’aquests sabers, considerant la marginació de qui els posseïa i la necessitat d’emprar-los en la clandestinitat a causa de la seva condemna moral i social.

Conquesta i autofàgia: el canibalisme com a crítica literària i política al Cant dels Nibelungs

En el present article es pretén analitzar l’ús de les metàfores caníbals i corporals com a instruments de crítica social, política i literària en el context medieval. Mitjançant l’estudi del Cant dels Nibelungs —o Nibelungenlied en alemany—, s’examinarà com aquestes metàfores funcionen com a mecanismes simbòlics que reflecteixen les estructures de poder, les dinàmiques de violència i les tensions morals pròpies de la societat feudal. Així mateix, l’article busca situar aquestes representacions dins del marc més ampli de la literatura medieval europea, tot considerant-ne la dimensió ideològica i el seu paper en la configuració d’un discurs crític sobre l’ordre establert.

El complex urbà de Chan Chan: estudi del regne Chimú preincaic

La civilització Chimú, establerta a la costa nord del Perú entre els segles X i XV, va crear una societat complexa i jerarquitzada centrada a Chan Chan, la ciutat d’adob més gran d’Amèrica precolombina. Aquesta ciutat es va dissenyar amb una planificació urbana rigorosa, on cada barri funcionava com un centre de poder amb funcions polítiques, religioses i econòmiques. Els Chimú van dominar l’ús de l’aigua i la transformació del paisatge àrid per mantenir una agricultura intensiva, vinculant l’espai urbà i rural en una xarxa interdependent. La seva arquitectura i urbanisme no només tenien funcions pràctiques sinó que eren símbols visibles d’un sistema polític i ideològic que reflectia el control social i la sacralitat del poder. Tot i la conquesta inca, el llegat dels Chimú va influir profundament la cultura i organització posterior a la regió.

Dels assentaments a les New Villeges: Ideologia racial en la planificació urbana colonial a Malàisia 

El present article analitza com la planificació urbana a Malàisia esdevingué una eina de control racial i polític, articulant una arquitectura de la diferència al servei de l'ordre imperial britànic. A través de ciutats com Penang, Ipoh i Singapur, i de projectes com les New Villages durant l’Emergència (1948–1960), s'estudia la manera en què l’espai fou concebut per contenir, vigilar i reeducar població considerada perillosa, especialment la comunitat xinesa. S'hi destaca, tanmateix, la resistència quotidiana i política que aquestes comunitats oposaren a l’enginyeria social colonial.

El-Lahun: Urbanisme, jerarquia i vida quotidiana en una ciutat planificada de l’imperi mitjà 

El-Lahun, també coneguda com a Kahun, és una ciutat planificada fundada durant el regnat de Sesostris II (dinastia XII) per allotjar els treballadors del seu complex funerari. L’article analitza la seua estructura urbana, la jerarquia social reflectida en els habitatges, la xarxa viària i els espais de culte. A través de les excavacions de Flinders Petrie i estudis posteriors, es mostra com aquest assentament exemplifica el control estatal i la vida quotidiana a l’Imperi Mitjà, convertint-se en un cas únic dins de l’urbanisme de l’antic Egipte.

Les expropiacions i expulsions de població per la construcció d’infraestructures a l’Horta de València (1957-1980)

Aquest text s’apropa a les expropiacions i expulsions de població agrícola a l’Horta de València generades per la construcció d’infraestructures logístiques, industrials i de transport durant el desenvolupisme franquista i el postfranquisme. Amb la riuada de 1957 i el Pla Sud com a punts d’inflexió en les relacions entre el camp i la ciutat, s’exploren diversos conflictes i mobilitzacions veïnals en defensa del seu hàbitat i mode de vida, així com els significats de la terra per als promotors dels projectes i les famílies afectades.
Popular
Les illes Canàries: territori de conquesta?

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES