Article

Apunts sobre la censura franquista a la literatura catalana. Context, comparativa catalana i espanyola i necessitats actuals envers la censura 

La censura franquista fou un dels mecanismes repressius de la dictadura de Francisco Franco que volia controlar que qualsevol manifestació cultural que es volgués fer un lloc a l’Estat Espanyol durant el seu govern no contradigués les idees del règim. Així, el nacionalisme català es convertia en quelcom a controlar, mentre el nacionalisme espanyol, encara que presentàs elements afins al règim, podia ser una clau de pas per a poder publicar. Avui dia, sense saber-ho, seguim llegint el nostre patrimoni literari com el franquisme va voler, i és una obligació històrica restituir tot el censurat pel règim.

El català durant el franquisme: repressió, escola i resistència 

Aquest article analitza la repressió franquista contra la llengua catalana i les formes de resistència que garantiren la seva continuïtat entre 1939 i 1975. L’article estudia l’exclusió del català dels àmbits de legitimació pública: administració, justícia, ensenyament, mitjans de comunicació i cultura, dins un projecte centralista de desarticulació nacional als Països Catalans. També examina el paper de l’escola com a instrument per tal de fer front al règim. Finalment, destaca les xarxes de resistència —àmbit domèstic, exili, iniciatives clandestines, renovació pedagògica, associacionisme i “Nova Cançó” i incorpora el cas de Mallorca com a expressió local d’aquest procés.

La castellanització lingüística de les elits catalanes i valencianes durant els segles XVI i XVII

La història de la llengua sovint ha quedat simplificada en una edat medieval daurada i un renaixença contemporània, amb un buit fosc entremig. És precisament aquest forat cronològic el que s'intenta cobrir amb aquest article, explicant quina era la situació del català a principis del segle XVI i com va anar evolucionant durant les dues centúries següents, en les que part de les elits catalanes i valencianes es van castellanitzar profundament. L'avaluació dels esdeveniments i les seves respectives causes ha portat a classificar els processos de castellanització en dos tipus: els indirectes i els directes.

L’èxit de la normalització lingüística a Catalunya: Una perspectiva social, política i demogràfica

En aquest article es tracta l’evolució de la llengua catalana des de la dictadura franquista fins al present. S’hi analitza com se l’ha tractat, sobretot, des del poder polític, incidint en la gran disparitat de tractes entre l’aparell franquista i la Generalitat de Catalunya. Tot això sumat als fenòmens històrics que tenien lloc en paral·lel a aquestes accions. En especial, l’augment demogràfic a Catalunya i la incorporació, en conseqüència, de nous parlants de llengua gràcies a la tasca educativa.

Perspectives ideològiques de les resistències del poble palestí

L’article tracta d’explicar en ordre cronològic els diferents moviments de resistència sorgits des del poble palestí en paral·lel a les seves idees i de quina manera es transmeten a l'exterior, contribuint en un grau o un altre a la construcció de l’alteritat. La finalitat és la de proporcionar eines actualitzades per a comprendre la qüestió palestina i promoure l’agència ciutadana arran d’una anàlisi cohesionada del paper que juguen els mitjans de comunicació i les xarxes en la creació d’imatges.

Violència sexual i ocupació: una aproximació postcolonial al cas palestí

Aquest article examina com s’analitza la violència sexual contra la població palestina per part d’actors israelians i destaca la importància clau del marc interpretatiu utilitzat. A partir d’una perspectiva feminista postcolonial i de l’anàlisi de 14 informes sobre drets humans (2020–2025), mostra que abordar el cas palestí com un conflicte convencional condueix a greus omissions. En canvi, entendre’l com un context d’ocupació i de colonialisme d’assentaments permet visibilitzar formes estructurals i quotidianes de violència sexual que els marcs dominants tendeixen a ignorar, evidenciant els límits de les eines analítiques institucionals actuals.

Història del chocolatl: De l’Amazones a Mesoamèrica, la llavor que va modelar civilitzacions

Aquest article examina la història del cacau, originari de l’Alta Amazònia i element ritual central a Mesoamèrica. En aquella regió va evolucionar d’una bàsica beguda fermentada (chicha) a un exquisida beguda (chocolatl) destinada per a les elits. Va ser considerat un "aliment dels déus”, un element que interseccionava tots els aspectes de la vida comunitària: social, religiosa, econòmica. Aquest empraba tant en rituals sagrats com a moneda d'intercanvi comercial. Després de la conquesta europea, la recepta va ser adaptada al paladar occidental i es va transformar en un opulent producte de difusió mundial, un llegat que perdura fins als nostres dies.

“Li encantava gaudir al matí pa sucat amb vi”: els Contes de Canterbury i l’alimentació anglesa medieval

Els Contes de Canterbury és un dels llibres més importants de la literatura anglesa medieval. Amb un estil irònic i eloqüent, Geoffrey Chauceracompanya el pelegrinatge de diferents personatges cap a Canterbury i dibuixa un retrat heterogeni de la societat. Mercès a aquesta representació, el text ens permet fer un estudi de com era l’alimentació a l’Anglaterra del segle XIV. Tanmateix, com a bona font literària, hi ha moltes més capes d’informació enterrades; una anàlisi més profunda de la gramàtica del menjar ens permet endevinar les opinions que Chaucer tenia dels seus contemporanis.

Beuratges, pocions i receptes màgiques en La Celestina

Aquest estudi analitza les receptes medievals xifrades presents a La Celestina, explorant els ingredients ocults en la seva formulació i les raons darrere d’aquesta. S’examina el seu vincle amb la cultura, la societat i l’alimentació medieval, destacant com molts d’aquests ingredients eren d’ús comú a la cuina. Així mateix, s’estudia el paper del folklore i la literatura popular en la transmissió d’aquestes fórmules, així com la relació entre alimentació, intoxicació voluntària, drogues i addicció, i com aquest coneixement va evolucionar fins a ser associat amb la bruixeria i la màgia negra. Finalment, s’aborda l’impacte social d’aquests sabers, considerant la marginació de qui els posseïa i la necessitat d’emprar-los en la clandestinitat a causa de la seva condemna moral i social.

Conquesta i autofàgia: el canibalisme com a crítica literària i política al Cant dels Nibelungs

En el present article es pretén analitzar l’ús de les metàfores caníbals i corporals com a instruments de crítica social, política i literària en el context medieval. Mitjançant l’estudi del Cant dels Nibelungs —o Nibelungenlied en alemany—, s’examinarà com aquestes metàfores funcionen com a mecanismes simbòlics que reflecteixen les estructures de poder, les dinàmiques de violència i les tensions morals pròpies de la societat feudal. Així mateix, l’article busca situar aquestes representacions dins del marc més ampli de la literatura medieval europea, tot considerant-ne la dimensió ideològica i el seu paper en la configuració d’un discurs crític sobre l’ordre establert.
Popular
Llum sobre la «foscor»: l’Scriptorium de Ripoll

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES