Article

La República Pirata de Nassau: una mirada a l’edat d’or de la pirateria

• Publicat el 14 de novembre de 2023

El present article ens situa a l'edat d'or de la pirateria, la qual se situa entre el final del segle XVII i inicis del segle XVIII, focalitzant-se en la ciutat de Nassau, urbs que es convertí en un autèntic refugi per a nombrosos pirates i corsaris durant aquesta etapa. Aquesta intensificació de la pirateria convisqué amb les rivalitats de potències colonials com l'Imperi Espanyol i, especialment, l'Imperi Britànic, els quals, a causa de la seva bona posició estratègica, van voler restablir el control de la ciutat per tal de tornar a monopolitzar les rutes comercials de l'Atlàntic.

Els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE i III DNE: una eina per a la categorització social en el passat

• Publicat el 14 de novembre de 2023

El món dels tatuatges és molt conegut avui dia i, encara que cada cop siguin més normalitzats i acceptats, en alguns àmbits, com puguin ser determinats sectors professionals o països, continuen prohibits. Però, quina funció tenien en el passat? Quins col·lectius portaven aquests tatuatges? Com eren i com es feien? En aquest article presentem un avenç de les recents investigacions que s'estan desenvolupant sobre els tatuatges a la costa sud del Perú entre els segles X ANE (abans de la nostra era) i VI DNE (de la nostra era).

Una societat en conflicte. La violència quotidiana a la Catalunya del segle XVII

• Publicat el 14 de novembre de 2023

En el present article es mostra com funcionava un procediment judicial concret a Catalunya durant l'època moderna, l'anomenada «baixa justícia», i quines eren les causes més habituals de conflicte basant-nos en els tribunals menors. Deutes, robatoris i agressions físiques i verbals, entre altres, eren algunes de les causes més comunes de litigi que escapaven de la Reial Audiència, on es tractaven qüestions de major importància com el bandolerisme, i passaven a correspondència de tribunals menors. Així doncs, la població catalana del s. XVII acudia als tribunals judicials més immediats, com ara la cort del Batlle, per tal de resoldre conflictes quotidians. Centenars de documents en arxius locals en són testimoni i ens ajuden a retratar la societat catalana de l'època.

Alexandre el Gran al cor de l’Imperi Persa: Babilònia, Susa i Persèpolis

• Publicat el 14 de novembre de 2023

Transcorria el quart any de campanya des que Alexandre el Gran havia desembarcat a Àsia i ja es trobava al cor de l’Imperi Persa. Després de derrotar al rei Darios III de Pèrsia a la batalla de Gaugamela l’any 331 aC, Babilònia, Susa i Persèpolis, les tres ciutats que exercien com a centre neuràlgic de l’imperi, es veuen obligades a assumir el canvi d’hegemonia. El jove monarca macedoni, bé per les particularitats pròpies de cada urbs, per estratègia, interessos o intuïció, les tractà de forma molt diferent. Aquest article no només vol entendre el perquè de les seves decisions, sinó també reivindicar l’estudi d’episodis a priori de menor importància, els quals ens permeten conèixer altres facetes d’un dels personatges més fascinants del món antic.

La devoció a Maria en l’imaginari col·lectiu: el fenomen de les maresdedeu trobades

• Publicat el 14 d'octubre de 2023

En el present article s'analitzen les llegendes de les maresdedeu trobades, prenent com a referència a la Mare de Déu de Lluc, patrona del Regne de Mallorca d'ençà de l'any 1622. Un fenomen que té la seva esplendor després del concili de Trento (1545-1563). El motiu principal és que l'Església catòlica necessitava accentuar la devoció cap a certs personatges, ja que els protestants posaven en qüestionament la seva importància. Aquestes llegendes són el resultat d'una necessitat dogmàtica i una nova religiositat popular, sotmesa al control i al canvi segons els paràmetres oficials de l'Església catòlica. Un fenomen, el de les maresdedeu, que forma part del nostre imaginari col·lectiu des de fa segles.

Història del cap i casal (II). De l’alt Imperi a la tardana antiguitat

• Publicat el 14 d'octubre de 2023

Després del final de les lluites intestines al si del món romà, començà una nova etapa marcada pel creixement en tots els aspectes, la pau interna i l’expansió econòmica i urbana per tot arreu. Valentia, refundada a l’època d’August, iniciava aleshores un nou període de la seua existència marcat per l’auge i la consolidació dins el territori davant altres urbs que, amb el pas dels segles, aniran declinant. Arribat i instaurat el cristianisme, la ciutat del Túria esdevindrà un dels nuclis urbans més importants de l’est de la península Ibèrica degut a la comunitat cristiana i les peregrinacions al voltant de la figura de Sant Vicent Màrtir, gràcies a les quals pogué sobreviure i mantindre’s durant la crisis del poder imperial i la desaparició d’aquest al llarg del segle V, quan ja constituïa la urbs més gran i important de les terres valencianes.

La prostitució a l’edat mitjana

• Publicat el 14 d'octubre de 2023

La prostitució ha existit al llarg de tota la història documentada, però no ha estat fins al segle XX, amb l’auge de la història social, que s’ha estudiat a fons. Aquest article pretén fer una breu síntesi general de com es practicava durant l’edat mitjana a escala europea, trencant estereotips i barreres que ens permeten veure més enllà de la dona pecadora i promiscua i abordant temàtiques com els bordells, la clandestinitat, els requisits, la clientela, els avituallaments i el consegüent debat ideològic.

Ilià Ehrenburg i la literatura del Desglaç soviètic

• Publicat el 14 d'octubre de 2023

Ilià Ehrenburg és un dels autors més prolífics de la Unió Soviètica, el qual va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut, sobretot, com a escriptor de novel·les i com a reporter i en part propagandista en tres guerres: Primera Guerra Mundial, Guerra Civil Espanyola i, especialment, la Segona Guerra Mundial. Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov).

Les causes i l’inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera

• Publicat el 15 de setembre de 2023

La Dictadura de Miguel Primo de Rivera a Espanya va ser resultat de la inestabilitat política i social, la crisi econòmica i el descontentament popular al país. Espanya havia sofert nombroses crisis polítiques i socials durant dècades, l'economia estava en una situació precària per culpa de la inflació i hi havia greus problemes en l'agricultura i la industria. A més, el sistema polític estava altament polaritzat i no era capaç de respondre als desafiaments del país. Tot plegat va portar Primo de Rivera a prendre el poder a través d'un cop d'estat l'any 1923.

Els socialistes i la dictadura: una estranya relació de simbiosi

• Publicat el 15 de setembre de 2023

El cop d’estat de Primo de Rivera va posar fi al règim escleròtic de la Restauració. Per a la instauració d’una dictadura fou fonamental la col·laboració dels socialistes, en particular de la Unión General de Trabajadores. Aquesta actitud accidentalista ha sigut durament criticada fins avui dia. Actualment, la majoria de les crítiques pequen d’una falta de context profund de l’època i d’una deficiència en el coneixement de les idees pragmàtic-reformistes que van moure al socialisme espanyol que, com es veurà, van ser el pensament clau que va permetre la col·laboració amb el dictador i el seu govern.