Article

El Simbolisme i el despertar de l’homosexualitat a la fin-de-siècle

L’article analitza com el Simbolisme va ser el primer moviment artístic que va permetre als creadors homosexuals expressar la seva identitat i les seves inquietuds de manera més visible, tot i la repressió social de finals del segle XIX. A través de símbols, mites clàssics i figures com l’andrògin o el dandy, aquests artistes van trobar formes subtils de representar el desig i l’homoerotisme. L’Antiga Grècia es va convertir en un model de referència per legitimar aquestes relacions i recuperar una visió més natural de l’homosexualitat. L’article també destaca la influència dels discursos mèdics i socials de l’època, així com la importància de revistes i associacions en la creació d’una consciència col·lectiva. En definitiva, el Simbolisme va contribuir decisivament al despertar de la identitat homosexual en l’art modern.

Masculinitats medievals: històries, tensions i imaginaris

Aquest article explora com entenem el poder a l’edat mitjana i mostra que aquesta comprensió està profundament marcada per qüestions de gènere. No busquem només assenyalar quins aspectes de la història medieval s’han estudiat - o s’han ignorat - des d’aquesta perspectiva; també volem cridar l’atenció sobre les paraules, les imatges i les idees que hem heretat de la historiografia del segle XIX, quan es construïen les identitats nacionals modernes. En aquell moment, la figura dels homes i dones del passat es va reinterpretar a través de les preocupacions polítiques i culturals del present. Això es nota especialment en la manera com es va recordar al‑Andalus: un territori convertit en símbol d’alteritat, exotització i diferència. Però també es percep en la forma com es van imaginar les masculinitats medievals, tant cristianes com musulmanes, filtrades per la mirada d’un segle que projectava els seus propis temors, ambicions i complexos sobre el passat. Aquest text convida a pensar l’edat mitjana com un espai més complex i menys rígid del que sovint imaginem. Les masculinitats i les feminitats no van ser categories fixes, i la història funciona sovint com un mirall incòmode: reflecteix no només allò que va passar, sinó també allò que cada època desitja veure, tem descobrir o necessita afirmar.

Elles també s’estimaven: literatura lèsbica durant el franquisme

Les dones homosexuals sota el franquisme eren tres voltes reprimides: per dones, per homo i per sexuals. L’aparell repressiu s’encarrega d’ofegar tota mostra de desig dissident, no només a la realitat, sinó també a la ficció a través de la censura literària que podia rebutjar les obres pel seu contingut queer. Però, mentre que molts autors van presentar i fins publicar llibres d’amor entre homes, amb més o menys fortuna, no ocorre el mateix amb la representació d’amor lèsbic. Per què? Evitaven parlar obertament dels seus amors o ho feien de manera més subtil?

El sabotatge a l’heterosexualitat: el desig lesbià

El discurs mèdic del segle XIX va reduir la sexualitat a un model únic i vàlid, invisibilitzant i marginant a totes aquelles identitats que no s’acollien a l’heterosexualitat obligatòria. Les lesbianes van ser un dels col·lectius que més ho va patir, per la doble identitat que les travessava; ser dones i lesbianes. La resistència d’aquesta comunitat que qüestionava el sistema sexe-gènere heteropatriarcal va marcar un abans i un després en la conceptualització de la sexualitat, l’eròtica i el binarisme.

Apunts sobre la censura franquista a la literatura catalana. Context, comparativa catalana i espanyola i necessitats actuals envers la censura 

La censura franquista fou un dels mecanismes repressius de la dictadura de Francisco Franco que volia controlar que qualsevol manifestació cultural que es volgués fer un lloc a l’Estat Espanyol durant el seu govern no contradigués les idees del règim. Així, el nacionalisme català es convertia en quelcom a controlar, mentre el nacionalisme espanyol, encara que presentàs elements afins al règim, podia ser una clau de pas per a poder publicar. Avui dia, sense saber-ho, seguim llegint el nostre patrimoni literari com el franquisme va voler, i és una obligació històrica restituir tot el censurat pel règim.

El català durant el franquisme: repressió, escola i resistència 

Aquest article analitza la repressió franquista contra la llengua catalana i les formes de resistència que garantiren la seva continuïtat entre 1939 i 1975. L’article estudia l’exclusió del català dels àmbits de legitimació pública: administració, justícia, ensenyament, mitjans de comunicació i cultura, dins un projecte centralista de desarticulació nacional als Països Catalans. També examina el paper de l’escola com a instrument per tal de fer front al règim. Finalment, destaca les xarxes de resistència —àmbit domèstic, exili, iniciatives clandestines, renovació pedagògica, associacionisme i “Nova Cançó” i incorpora el cas de Mallorca com a expressió local d’aquest procés.

La castellanització lingüística de les elits catalanes i valencianes durant els segles XVI i XVII

La història de la llengua sovint ha quedat simplificada en una edat medieval daurada i un renaixença contemporània, amb un buit fosc entremig. És precisament aquest forat cronològic el que s'intenta cobrir amb aquest article, explicant quina era la situació del català a principis del segle XVI i com va anar evolucionant durant les dues centúries següents, en les que part de les elits catalanes i valencianes es van castellanitzar profundament. L'avaluació dels esdeveniments i les seves respectives causes ha portat a classificar els processos de castellanització en dos tipus: els indirectes i els directes.

L’èxit de la normalització lingüística a Catalunya: Una perspectiva social, política i demogràfica

En aquest article es tracta l’evolució de la llengua catalana des de la dictadura franquista fins al present. S’hi analitza com se l’ha tractat, sobretot, des del poder polític, incidint en la gran disparitat de tractes entre l’aparell franquista i la Generalitat de Catalunya. Tot això sumat als fenòmens històrics que tenien lloc en paral·lel a aquestes accions. En especial, l’augment demogràfic a Catalunya i la incorporació, en conseqüència, de nous parlants de llengua gràcies a la tasca educativa.

Perspectives ideològiques de les resistències del poble palestí

L’article tracta d’explicar en ordre cronològic els diferents moviments de resistència sorgits des del poble palestí en paral·lel a les seves idees i de quina manera es transmeten a l'exterior, contribuint en un grau o un altre a la construcció de l’alteritat. La finalitat és la de proporcionar eines actualitzades per a comprendre la qüestió palestina i promoure l’agència ciutadana arran d’una anàlisi cohesionada del paper que juguen els mitjans de comunicació i les xarxes en la creació d’imatges.

Violència sexual i ocupació: una aproximació postcolonial al cas palestí

Aquest article examina com s’analitza la violència sexual contra la població palestina per part d’actors israelians i destaca la importància clau del marc interpretatiu utilitzat. A partir d’una perspectiva feminista postcolonial i de l’anàlisi de 14 informes sobre drets humans (2020–2025), mostra que abordar el cas palestí com un conflicte convencional condueix a greus omissions. En canvi, entendre’l com un context d’ocupació i de colonialisme d’assentaments permet visibilitzar formes estructurals i quotidianes de violència sexual que els marcs dominants tendeixen a ignorar, evidenciant els límits de les eines analítiques institucionals actuals.
Popular
Morir al Tour de França: Tom Simpson i el Mont Ventoux

Subscriu-te a la nostra newsletter

ISSN 3137-6908 

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES