Teodora, la mà dreta de l’emperador Justinià Publicat el 14 de maig de 2024 Teodora va ser una emperadriu bizantina especialment important per ser de la total confiança del seu marit, l’emperador Justinià. Aquest article resumeix algunes de les gestes més importants de Teodora com emperadriu, responsable d’evitar diverses conspiracions en contra de Justinià i d’ajudar en la preparació de conquestes i reformes religioses. L’article busca reivindicar el paper de les dones en la societat tardoantiga que tot i estar limitada per la moral i les lleis de l’època en alguns casos va ser vital per a la subsistència de governs i dinasties.
La caiguda del rei Artur (1930) de J.R.R. Tolkien i la seva versemblança amb el cicle artúric Publicat el 14 de maig de 2024 El món de "El Senyor dels Anells" (1954-55) de Tolkien ha estat objecte d'estudi de nombroses comparacions, les quals han contribuït a establir una relació amb tots aquells aspectes mítics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Dintre del seu "mythos" el "cicle artúric" ha esdevingut crucial per comprendre el Legendarium de Tolkien, revelant la seva concepció mitològica, tal com s'expressa en les seves cartes i escriptures. L'objectiu d'aquest estudi és entendre millor com es relacionen els mons de Tolkien i la llegenda artúrica, explorant com els personatges, els temes i les imatges simbòliques es reflecteixen entre ells. Aquesta anàlisi es basa principalment en les obres fonamentals de J.R.R. Tolkien, incloent-hi La Caiguda d'Artur (2013), El Senyor dels Anells (1954-55) i El Silmarillion (1977).
El «llarg 68» a la universitat: Influències i particularitats a l’estat espanyol Publicat el 14 de maig de 2024 Els seixanta-vuits tingueren una lògica transnacional, car que es produïren a diversos indrets del món. El que s’explica en aquest article és com el «llarg 68 espanyol» mostrà unes particularitats determinades pel context polític i social, però que, tanmateix, s’interrelacionà amb les experiències de més enllà de les fronteres de l’estat. El subjecte que s’estudia és el moviment estudiantil, des de la seva evolució i configuració fins al fet que permeté que la Universitat esdevingué un focus d’impugnació i d’oposició al règim franquista.
El pintor Ricard Canals: de la París de la belle époque a la Catalunya noucentista Publicat el 14 de maig de 2024 Ricard Canals (1876-1931) fou un pintor català polièdric que, malgrat formar part del cercle artístic de Picasso, exposar amb els grans pintors francesos del moment com Renoir o Gauguin, i pintar, al final de la seva vida, a Alfons XIII; ha acabat passant força desapercebut a la cultura pop. La seva trajectòria artística fou molt variada tant en el tema com en l’estil, iniciant-se durant el postmodernisme i acabant al noucentisme. Un artista que, sens dubte, val la pena conèixer i reconèixer.
L’aigua en el món romà: L’abastiment de les ciutats Publicat el 14 d'abril de 2024 La cultura de l’aigua en la Roma Antiga és un tema que sempre ha causat molta intriga als historiadors i arqueòlegs. En aquest article es parla de com transportaven l’aigua fins a les ciutats, quines eren les fonts d’on treien aquesta aigua i les estructures que van construir per poder abastir a la població. Els aqüeductes són l’element més característic d’aquesta cultura hídrica, però no era l’única manera d'obtenir aigua per una ciutat. Mitjançant una comparativa de les dades que ens aporten les fonts de l’època i les evidències arqueològiques, veurem com els romans eren capaços de tenir un subministrament d’aigua constant i de bona qualitat.
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’oblidada ocupació francesa d’Espanya (1823-1828) Publicat el 14 d'abril de 2024 Una panoràmica a les motivacions, esdevenir i conseqüències polítiques de la presencia francesa a Espanya en els primers moments de la segona restauració de Ferran VII. En recuperar la història d’un període oblidat per la historiografia i la memòria, es destaca la rellevància d’una ocupació que regulà els mecanismes repressius del darrer període absolutista espanyol.
El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras Publicat el 14 d'abril de 2024 Les vies d’ascens social a l’època moderna eren diverses. Si bé ingressar als terços de la monarquia hispànica constituïa una possibilitat, no tots els soldats que hi entraven n’aconseguien grans recompenses. Aquest no fou el cas d’Alonso de Contreras, qui se les va empescar per arribar a freqüentar esferes del poder virregnal de Nàpols. El seu testimoni queda recollit en la seva autobiografia i esdevé un retrat del sistema de valors de l’Antic Règim.
La cacera de bruixes a la vegueria d’Osona i l’arquebisbat de Vic al segle XVII Publicat el 14 d'abril de 2024 Sovint partim de narratives estereotipades al voltant de la figura de la bruixa. Els estudis que intenten esclarir la dita tendència solen fonamentar-se en el marc mental de la bruixa com a figura subversiva i no tenen en consideració elements exògens que puguin haver condicionat enormement el fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya. En el cas particular del present article, l'objecte principal d'estudi consisteix en l'estreta vinculació entre la fenomenologia atmosfèrica i els judicis seculars contra dones acusades de bruixeria a l'actual regió d'Osona. Un enfocament molt poc treballat i que, a dir veritat, és cabdal.
El safareig i la bugada. Reivindicar el patrimoni de l’aigua és recuperar la memòria històrica de les dones. Publicat el 14 de març de 2024 El següent article explora, en primer lloc, l'origen i l'evolució dels safareigs públics i la pràctica de la bugada, destacant el seu significat cultural i social; en segon lloc, se centra no només en el paper de les dones en aquest context i la seva relació amb l'espai públic i privat, sinó també la transició cap a les rentadores automàtiques i les implicacions en la vida quotidiana de les dones.
Les beguines i el sorgiment de la mística nupcial Publicat el 14 de març de 2024 L’ascetisme que va experimentar Europa a partir del s. XI, el desig de retorn al cristianisme primitiu, el principi de la defensa de la dona i l’aparició de la Minnemystik foren elements crucials per al sorgiment de les beguines, i que foren reflectits en seves obres literàries. Aquest moviment i la seva obra van suposar un acte de rebel·lió que qüestionava les bases patriarcals del poder temporal i de l'espiritual, que recollia els elements propis de la literatura feudal, però que també generava les bases de corrents literaris com l’humanisme cristià, la mulier religiosa, o la mística nupcial.
Curiositats «Eppur si muove!» Galileo Galilei i la teoria heliocèntrica Publicat el 7 de novembre de 2016
Curiositats El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola Publicat el 21 d'octubre de 2021
Article La irrupció del maoisme a occident (I): el Maig del 68 i la violència revolucionària Publicat el 15 d'abril de 2022