Article

Els Grups d’Autoconsciència Feminista a Barcelona i Hospitalet de Llobregat (1968-1970)

L’any 1976, en plena Transició, es realitzen a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquest estudi analitza els Grups d'Autoconsciència Feminista (GAFs) i mitjançant l'anàlisi de testimonis i fonts orals, s'explora com aquests grups van ser fonamentals tant per definir l'agenda feminista com les mateixes jornades. També van ser claus per promoure la participació col·lectiva i redefinir la ciutadania femenina. A més, l'estudi destaca com l'exploració de les emocions va reforçar l'acció col·lectiva i com aquests grups van ser crucials en la construcció d'un moviment feminista inclusiu durant un moment de canvi històric.

Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol

En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".

L’erupció del Vesuvi a través de Plini El Jove: Epístoles VI, 16 i 20

Les Epístoles VI, 16 i 20 de Plini el Jove expliquen l'erupció del Vesuvi del 79 dC, que va sepultar les ciutats situades a la vora del golf de Nàpols, des de Misenum, on hi havia la vil·la familiar de Plini, oferint algunes pinzellades sobre la rutina de l'aristocràcia romana en el seu temps de descans, lluny de la vida bulliciosa de Roma. L'epístola VI, 16 explica la mort de l'oncle, Plini el Vell, que va ser víctima de l’erupció, mentre l'epístola VI, 20 explica l'experiència del mateix Plini el Jove, que s'havia quedat a Misenum, lloc que es salvarà de ser sepultat.

Treball i Virtut: la caixa d’estalvis de Sabadell

L’edifici modernista de la Caixa d’Estalvis de Sabadell esdevé un símbol de l’entitat bancària que representa, però també del moment de desenvolupament que visqué la ciutat als segles XIX i XX. A través dels diferents elements iconogràfics s’aconsegueix explicar el caràcter de l’entitat que neix en una època de profund canvi industrial, econòmic i social. La fundació de la Caixa d’Estalvis està estretament lligada a la revolució industrial i a un empresari i polític que propicià i impulsar el naixement de la institució: Pere Turull i Sallent.

Aeso: La ciutat romana del Pallars

Aeso (Isona, Pallars Jussà) és una de les ciutats romanes que estructuraven el territori del què després seria Catalunya. La història d’Aeso ens parla d’una ciutat connectada amb la resta de l’imperi, de petites dimensions en un inici, però amb un creixement important cap al segle I d.C. Gràcies a les seves inscripcions podem conèixer les vides d’alguns dels antics isonencs més famosos, com Luci Emili Patern, un centurió de l’època de Trajà que al llarg de la seva carrera recorreria els racons més llunyans de l’imperi.

Una aproximació dels usos del gos i la seva relació amb els éssers humans de la península ibèrica: de la prehistòria a la protohistòria

Aquest article vol significar part del treball fet per a definir la importància dels gossos en època prehistòrica, i quina ha estat la interacció amb els humans a partir dels usos que aquest van fer dels cànids, centrat en quatre usos: caça, càrrega, consum i ritual-funerari, examinant a més, si aquests usos es van prolongar a època protohistòrica, en el territori de la península Ibèrica. Els estudis dels usos dels gossos pels humans, han determinat molts aspectes de la seva relació, i com es van desenvolupar i adaptar al medi natural en el qual convivien.

El feixisme espanyol i la qüestió catalana als anys trenta

Aquest article tracta la visió que el feixisme espanyol dels anys trenta, previ a la guerra civil i el franquisme, tenia en relació amb la situació existent a Catalunya, és a dir amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, el desenvolupament del règim autonòmic i el predomini polític i social del catalanisme, així com quines propostes feia per aconseguir la plena integració de Catalunya dins d’Espanya.

Teodora, la mà dreta de l’emperador Justinià

Teodora va ser una emperadriu bizantina especialment important per ser de la total confiança del seu marit, l’emperador Justinià. Aquest article resumeix algunes de les gestes més importants de Teodora com emperadriu, responsable d’evitar diverses conspiracions en contra de Justinià i d’ajudar en la preparació de conquestes i reformes religioses. L’article busca reivindicar el paper de les dones en la societat tardoantiga que tot i estar limitada per la moral i les lleis de l’època en alguns casos va ser vital per a la subsistència de governs i dinasties.

La caiguda del rei Artur (1930) de J.R.R. Tolkien i la seva versemblança amb el cicle artúric

El món de "El Senyor dels Anells" (1954-55) de Tolkien ha estat objecte d'estudi de nombroses comparacions, les quals han contribuït a establir una relació amb tots aquells aspectes mítics i culturals que podrien haver influït en la seva creació. Dintre del seu "mythos" el "cicle artúric" ha esdevingut crucial per comprendre el Legendarium de Tolkien, revelant la seva concepció mitològica, tal com s'expressa en les seves cartes i escriptures. L'objectiu d'aquest estudi és entendre millor com es relacionen els mons de Tolkien i la llegenda artúrica, explorant com els personatges, els temes i les imatges simbòliques es reflecteixen entre ells. Aquesta anàlisi es basa principalment en les obres fonamentals de J.R.R. Tolkien, incloent-hi La Caiguda d'Artur (2013), El Senyor dels Anells (1954-55) i El Silmarillion (1977).
Popular
De Porto Alegre a l’Ebre: un brasiler a la Guerra Civil Espanyola

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES