Article

Editorial setembre 2024

Història del cap i casal (I). La València romana: de la fundació a la fi de la República

Des de l’època medieval la ciutat de València porta essent el cap i casal d’un territori més o menys estable en el temps que, amb diferents noms, ha sobreviscut fins a l’actualitat. No obstant això, no sempre va ser així. Segles abans, en l’Antiguitat, res feia pensar que una petita colònia romana, molt més menuda que altres ciutats properes, acabaria constituint-se com a una de les grans urbs de la península Ibèrica a partir dels darrers segles de l’edat mitjana. En el present article pretenem explicar els orígens de la ciutat de València a l’època romana, quan era coneguda com a Valentia.

Els canvis polítics, religiosos i artístics promoguts pel faraó Akhenaton

La civilització de l’Antic Egipte es va desenvolupar durant més de tres mil·lennis aproximadament, però en el present escrit ens centrarem en la Dinastia XVIII, en l’Imperi Nou, període considerat per diversos egiptòlegs com el moment de màxima esplendor de l’Antic Egipte, a causa de la prosperitat econòmica, als grans projectes artístics realitzats i a l’expansió territorial d’Egipte. Tanmateix, fou una dinastia marcada per grans personalitats, com per exemple la faraona Hatxepsut, el faraó Amenhotep III o el faraó Amenhotep IV, més conegut com a Akhenaton, el qual ens interessa particularment, perquè durant el seu regnat va intentar dur a terme una mena de reforma politicoreligiosa, un fet vertaderament insòlit en la història de l’Antic Egipte.

Pensament educatiu i realitat escolar a la Catalunya del primer franquisme (1939-1957)

Durant l’etapa del primer franquisme (1939-1959), la realitat escolar catalana va patir una transformació radical i sobtada respecte de les dinàmiques que s’havien anat concretant al Principat durant el primer terç del segle XX. A través del Ministerio de Educación Nacional, la dictadura va orquestrar una nova política cultural i educativa fonamentada en un ideari neoescolàstic de caràcter integrista i ultraconservador, dedicada al desmantellament del sistema educatiu implantat per la Generalitat republicana i a la substitució dels plantejaments pedagògics del moviment de l’Escola Nova.

Els Grups d’Autoconsciència Feminista a Barcelona i Hospitalet de Llobregat (1968-1970)

L’any 1976, en plena Transició, es realitzen a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquest estudi analitza els Grups d'Autoconsciència Feminista (GAFs) i mitjançant l'anàlisi de testimonis i fonts orals, s'explora com aquests grups van ser fonamentals tant per definir l'agenda feminista com les mateixes jornades. També van ser claus per promoure la participació col·lectiva i redefinir la ciutadania femenina. A més, l'estudi destaca com l'exploració de les emocions va reforçar l'acció col·lectiva i com aquests grups van ser crucials en la construcció d'un moviment feminista inclusiu durant un moment de canvi històric.

Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol

En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".

L’erupció del Vesuvi a través de Plini El Jove: Epístoles VI, 16 i 20

Les Epístoles VI, 16 i 20 de Plini el Jove expliquen l'erupció del Vesuvi del 79 dC, que va sepultar les ciutats situades a la vora del golf de Nàpols, des de Misenum, on hi havia la vil·la familiar de Plini, oferint algunes pinzellades sobre la rutina de l'aristocràcia romana en el seu temps de descans, lluny de la vida bulliciosa de Roma. L'epístola VI, 16 explica la mort de l'oncle, Plini el Vell, que va ser víctima de l’erupció, mentre l'epístola VI, 20 explica l'experiència del mateix Plini el Jove, que s'havia quedat a Misenum, lloc que es salvarà de ser sepultat.
Popular
El llarg regnat d’Age of Empires II

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES