Número 93 (març 2024)

«La sociologia i la història, en el fons, parteixen de les mateixes preguntes» – Entrevista a Zira Box

Intersecció entre la història i la sociologia, destacant com les preguntes fonamentals d'aquestes disciplines convergeixen i amplien la comprensió dels subjectes i els seus contextos.

El safareig i la bugada. Reivindicar el patrimoni de l’aigua és recuperar la memòria històrica de les dones.

El següent article explora, en primer lloc, l'origen i l'evolució dels safareigs públics i la pràctica de la bugada, destacant el seu significat cultural i social; en segon lloc, se centra no només en el paper de les dones en aquest context i la seva relació amb l'espai públic i privat, sinó també la transició cap a les rentadores automàtiques i les implicacions en la vida quotidiana de les dones.

Les beguines i el sorgiment de la mística nupcial

L’ascetisme que va experimentar Europa a partir del s. XI, el desig de retorn al cristianisme primitiu, el principi de la defensa de la dona i l’aparició de la Minnemystik foren elements crucials per al sorgiment de les beguines, i que foren reflectits en seves obres literàries. Aquest moviment i la seva obra van suposar un acte de rebel·lió que qüestionava les bases patriarcals del poder temporal i de l'espiritual, que recollia els elements propis de la literatura feudal, però que també generava les bases de corrents literaris com l’humanisme cristià, la mulier religiosa, o la mística nupcial.

El «De amore heroico» d’Arnau de Vilanova: un diàleg entre la medicina medieval i l’amor cortès

Arnau de Vilanova, notori metge de l’edat mitjana, realitzà un tractat mèdic sobre l’amor heroic. Un terme que denominava la passió obsessiva amorosa, objecte d’estudi d’una llarga tradició de teoria mèdica, des de l'antiguitat, passant per la ciència àrab, fins als temps d’Arnau. En aquest manual s’exposen les causes, els símptomes i les possibles cures per aquest amor entès com una malaltia. Alhora, permet advertir el diàleg establert entre la medicina i la concepció literària de l’amor cortès.

Per a tots, tot: breus apunts de la guerrilla zapatista a Chiapas

En els últims setanta anys les mobilitzacions socials que han tingut lloc a Mèxic han travessat, com en tota latinoamérica, una transformació considerable. L'1 de gener de 1994, dia en què el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) va entrar en vigor, tres mil indígenes de la selva Lacandona declaraven en San Cristóbal de las Casas, Chiapas, la guerra al govern mexicà. La guerrilla zapatista, resultant d'una amalgama d'influències molt diverses, es fa especialment complexa de definir i no pot ser reductible a un sol aspecte. El següent text explora algun dels seus trets més característics

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES