Número 97 (juliol 2024)

«[…] per als primers temes sobre els quals vaig investigar —molt relacionats amb la repressió franquista—, l’entrevista era sovint gairebé l’única font disponible, en una època en la qual els arxius militars i judicials encara estaven tancats.» – Entrevista a David Ginard Féron

Les fonts orals han jugat un paper clau en el desenvolupament dels estudis d'època contemporània. On no arribaven la documentació o l'arqueologia, l'oralitat dels protagonistes brindava un relat paral·lel, molt sovint clarificador. En aquesta entrevista, revisam amb David Ginard, de la mà de Josep Martínez, la importància de les fonts orals en la historiografia contemporània.

Els Grups d’Autoconsciència Feminista a Barcelona i Hospitalet de Llobregat (1968-1970)

L’any 1976, en plena Transició, es realitzen a Barcelona les primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquest estudi analitza els Grups d'Autoconsciència Feminista (GAFs) i mitjançant l'anàlisi de testimonis i fonts orals, s'explora com aquests grups van ser fonamentals tant per definir l'agenda feminista com les mateixes jornades. També van ser claus per promoure la participació col·lectiva i redefinir la ciutadania femenina. A més, l'estudi destaca com l'exploració de les emocions va reforçar l'acció col·lectiva i com aquests grups van ser crucials en la construcció d'un moviment feminista inclusiu durant un moment de canvi històric.

Concòrdia dels vencedors, memòria dels vençuts: el passat que no passa al discurs i l’acció polítiques del conservadorisme espanyol

En el present article s'aborda breument la relació del conservadorisme espanyol amb el passat republicà i franquista i la seua acció política d'oposició feroç. Al llarg del text es traça una crònica del desenvolupament de la movilització civil per la recuperació de la memòria històrica i la resposta rebuda des dels sectors i partits dretans a nivell estatal, fins arribar a les contrareformes anunciades i imposades dels governs de coalició autonòmics PP-VOX amb la derogació de les lleis de memòria o substitució per de lleis de "concòrdia".

L’erupció del Vesuvi a través de Plini El Jove: Epístoles VI, 16 i 20

Les Epístoles VI, 16 i 20 de Plini el Jove expliquen l'erupció del Vesuvi del 79 dC, que va sepultar les ciutats situades a la vora del golf de Nàpols, des de Misenum, on hi havia la vil·la familiar de Plini, oferint algunes pinzellades sobre la rutina de l'aristocràcia romana en el seu temps de descans, lluny de la vida bulliciosa de Roma. L'epístola VI, 16 explica la mort de l'oncle, Plini el Vell, que va ser víctima de l’erupció, mentre l'epístola VI, 20 explica l'experiència del mateix Plini el Jove, que s'havia quedat a Misenum, lloc que es salvarà de ser sepultat.

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES