Per citar aquesta publicació

Soler Sánchez, Sergi (2021) "El fil roig de la història que teixeix la barretina", Ab Origine Magazine, Curiositats(26 Novembre) [en línia].
Tags

El fil roig de la història que teixeix la barretina

Al llarg de la seva existència l’ésser humà s’ha caracteritzat per l’ús de símbols, sigui per simplificar o estructurar una realitat complexa, poder transmetre significats abstractes o, fins i tot, per garantir la seva supervivència. La simbologia que posseïm en l’actualitat és resultat d’un procés històric d’acumulació de coneixements, hàbits i tradicions que han arribat fins als nostres dies. Alguns d’aquests símbols en són més populars i coneguts, però d’altres han quedat simplement en ruïnes simbòliques. Sabríem dir d’on bé l’expressió “això és de l’any de la picor!”? Quan va ser aquest any? O bé perquè la bandera de la classe treballadora és roja?

La cultura catalana també està repleta de tradicions i simbologies que no sabem molt bé d’on provenen, i un bon exemple n’és la barretina. Aquest barret que associem tant a la catalanitat, ja que és una icona representativa en gran part de les tradicions històriques del nostre país, avui dia s’ha convertit en un element folklòric de la nostra terra. Per Nadal és duta pel caganer i el tió, ens la posem quan ballem sardanes o ens és molt difícil oblidar quan Leo Messi se la va posar durant la celebració del primer triplet del Barça l’any 2009. Però més enllà, uns altres actors molt importants de la nostra història també la portaven i amb un sentit molt diferent del que coneixem en l’actualitat. Els nostres màrtirs -els segadors- que recordem cada onze de setembre, els quals van revoltar-se l’any 1640 en contra la repressió de les autoritats hispàniques, també duien la barretina. Però no pel fet que acabessin de guanyar cap triplet o vinguessin de ballar cap sardana, sinó com a símbol d’emancipació i de llibertat.

Bust d’Attis de nen, portant el barret pili. Autor de la fotografía: Jawstrow (2006). Font: Wikimedia Commons.

En diferents punts del planeta, curiosament trobem referències similars a aquesta barretina en moviments revolucionaris i revoltes populars. Ens hem de remuntar diversos segles enrere fins l’Antiga Roma per trobar  l’origen d’aquestes barretines. Encara que existien casos concrets en els quals un esclau podia assolir l’estatus social d’home lliure, la societat romana era fortament jerarquitzada i el moviment entre classes socials era molt limitat. Dins del dret clàssic es contemplava la possibilitat d’emancipació dels esclaus per diferents motius, ja fos pel bon comportament, per mèrits personals o per pròpia voluntat de l’amo, entre d’altres. Aquest procés mitjançant el qual l’esclau passava de ser un alieni iuris (sotmès a la potestat d’algú altre) a un sui iuris (plena  potestat d’ell mateix) s’anomenava manumissió. A  partir de llavors l’esclau, abans sota l’arbitrarietat de l’amo, passava ara a ser un liberto i assolir el ple dret polític. Tot aquest  procés d’alliberament culminava quan el liberto es posava un pili, una mena de barret molt similar a la barretina, que simbolitzava la seva nova condició d’home lliure. Cal dir que hi ha referències històriques d’un ús molt més anterior d’aquests tipus de barrets; a l’Antiga Grècia, per exemple, el barret pili era utilitzat en temps de guerra (els soldats el portaven sota el casc). Això no obstant, no va ser fins a l’època romana que van adquirir aquest significat pels esclaus.

Durant un dels esdeveniments més transcendentals de l’Imperi romà, l’assassinat de Juli Cèsar (44 a.C.), els senadors van utilitzar la simbologia de l’alliberament dels esclaus com a forma de reivindicació i revolta en contra tota l’acumulació de poder que aquest va anar assolint durant l’època posterior a la guerra civil contra Pompeu i els optimats (49 aC – 45 aC). Després que un grup de senadors assassinessin a Juli Cèsar, van erigir en el fòrum romà un símbol conegut com a “pal de la  llibertat”. Aquest element consistia en una vara de fusta i en la punta s’hi col·locava un barret  frigi, barret molt similar al pili, però no tenia la connotació emancipadora d’aquest pels esclaus. Va ser així com els senadors van voler simbolitzar davant del poble que s’havien alliberat d’aquest despòtic general i alhora de forma inconscient, van consolidar el barret frigi com  a símbol de llibertat i republicanisme. 

A partir de llavors, trobem moltes manifestacions d’aquest barret frigi arreu del món com a símbol de reivindicació de les classes populars envers l’opressió de les classes dominants. Si parem l’ull, a partir de la revolució americana, aquesta simbologia recupera la seva importància en el continent americà, sobretot dins dels acabats de fundar Estats Units. En la lluita contra l’imperi Britànic, els barrets frigis van passar a anomenar-se Liberty Caps, agafant, així doncs, l’herència simbòlica dels republicans romans que van lluitar per recuperar la seva sobirana. En l’actualitat molts escuts de països d’arreu del continent americà contenen el barret frigi. Uns  exemples en són Cuba, Haití, Nicaragua, Argentina, El Salvador, etc. 

Escut de Cuba on s’hi pot veure un barret frigi a la part superior. Font: Wikimedia Commons
Una de les simbologies principals de l’escut argentí és el pal de la llibertat. Font: Wikimedia Commons

A l’altra banda de l’Atlàntic, en la França subversiva de les acaballes de segle XVIII, trobem més  referències històriques sobre aquest barret. Si ens fixem en el quadre de Delacroix La llibertat  guiant al poble, observem que la figura principal – Marianne – símbol de la Revolució Francesa,  duu en el seu cap un barret d’aquest tipus. Els sants-culotte – els obrers i artesans de la França  revolucionària – exhibien amb orgull aquest barret que ells anomenaven Bonnet Rouge, era per a ells un tret d’identitat de classe ple del contingut revolucionari que es respirava en aquells temps convulsos. L’ús del Bonnet Rouge va calar tant en la societat francesa que es va convertir en el símbol oficial de l’Estat revolucionari jacobí entre 1793-94. 

Com hem vist l’ús del barret frigi s’ha estès arreu del planeta, en moments concrets i en formes  similars, però diferents. Així doncs, el fil roig de la història s’ha seguit teixint en forma de  barret. Des dels barrets pilis pels esclaus romans, els Liberty Caps per part dels  revolucionaris americans, el Bonnet Rouge pels republicans francesos i la barretina pels  Segadors catalans. De tal manera, ara més que mai, hem de recuperar aquesta herència històrica de lluita i posar-nos la barretina al cap, sigui de forma literal o en forma de memòria i record de tots els valors polítics que representa, i prendre així consciència dels grans lluitadors i lluitadores que ens han precedit i han donat la vida per la llibertat.

“La llibertat guiant al poble”, (1830), Eugène Delacroix. Marianne, la figura principal, duu un barret frigi. Font: Wikimedia Commons

  • (Capellades, 1998). Graduat en Sociologia per la Universitat de Barcelona mostrant un marcat interès per la teoria social, així com pels sistemes i les estructures socials. Ha iniciat els estudis en Filosofia en aquesta mateixa universitat i actualment cursa un postgrau sobre l’anàlisi del capitalisme.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Per citar aquesta pubicació

Soler Sánchez, Sergi (2021) "El fil roig de la història que teixeix la barretina", Ab Origine Magazine, Curiositats(26 Novembre) [en línia].
Popular

Relacionat