Per citar aquesta publicació

Ortega Gonzàlez, Enric (2022) "Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat", Ab Origine Magazine, Curiositats(04 Febrer) [en línia].
Tags

Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat

El 1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines. A l’inici de la Guerra Civil aquestes formacions sumaven vora 30.000 homes vestits amb la característica boina vermella i que tenien per lema “Déu, pàtria i rei”. Van lluitar al costat del bàndol sollevat un total de 41 terços carlins, un dels quals estava compost quasi totalment per soldats catalans.

Creat oficialment el 3 de desembre de 1936 per Manuel Fal Conde, estava format per voluntaris catalans de totes les classes socials, tots fervents catòlics. Molts no eren carlins, però els unia la fugida dels enemics naturals d’aquests i els amics o familiars que formaven part del Terç. Parlaven català entre ells i entraven en combat cantant el Virolai. La voluntat inicial va ser crear tres terços: el de la Mare de Déu de Montserrat, el de Sant Jordi i el de la Verge de Núria. El gran nombre de baixes que van patir i l’animadversió estratègica de Franco, va fer que només s’acabés creant el de Montserrat. Va comptar amb soldats il·lustres com el filòleg i escriptor Martí de Riquer i mossèn Salvador Nonell i Brú.

Símbol de Terç a la cripta de Montserrat, amb la Mare de Déu de Montserrat i la creu de Borgonya, símbol dels carlins”. Font: Enric Ortega

Concebuts com una unitat de xoc, van patir un gran nombre de baixes al front de Guadalajara, Extremadura i Saragossa, on a l’ofensiva republicana de Codo (24 d’agost de 1937) van perdre 146 dels 182 efectius inicials. Aquesta resistència heroica va valer al Terç la medalla de la Cruz Laureada de San Fernando i una gran fama i reputació.

Va lluitar a la Batalla de l’Ebre integrat a la 74 divisió franquista i el 28 de juliol de 1938 va arribar a Villalba i els Arcs (Terra Alta). El 19 d’agost es va iniciar l’atac per tal d’ocupar la cota 481, coneguda com a Punta Targa, ubicada a la cruïlla de Quatre Camins i defensada aferrissadament per les tropes de la 60 i la 3 divisions republicanes. En iniciar la maniobra d’atac, el Terç va ser abandonat pels batallons franquistes de Ceuta i de Bailèn, que no van sortir de les trinxeres per a dur a terme l’assalt conjuntament, com estava previst. Hi van morir de 58 requetès i 170 van ser ferits.

Alguns historiadors i cronistes han defensat que els màxims comandaments dels dos batallons franquistes van valorar que l’assalt era un suïcidi i van manifestar a Millán de Priego, capità del Terç, la seva decisió de desobeir l’ordre d’atac i de romandre a les trinxeres. La fèrria disciplina i lleialtat dels requetès haurien fet que Millán de Priego no desobeís i entrés en combat segons les ordres rebudes. Però no hi va haver cap sanció ni càstig disciplinari pels dos batallons, si realment hi havia hagut desobediència. Altres historiadors i requetès supervivents, apunten al fet que Franco veia en els carlins catalans armats una amenaça al seu poder i va aprofitar aquell atac per a sentenciar el Terç.

Franco envià els supervivents a Extremadura i els privà de participar en la victòria sobre la seva terra, fet que també s’ha interpretat com un càstig al Terç. Va ser dissolt el 26 d’octubre de 1939 i els supervivents van lliurar a Montserrat la bandera del Terç i una senyera catalana. Alguns es van ordenar sacerdots i la resta van fundar la Germandat dels Requetès amb l’objectiu de fer perviure la memòria del Terç, que va erigir a la muntanya de Montserrat un monument i una cripta on es van traslladar les despulles dels companys caiguts arreu perquè es negaven a ser enterrats al Valle de los Caídos. El 1958, a Punta Targa, hi va alçar una creu en record del Terç i un monòlit en honor als republicans morts en aquella batalla, a la base del qual, hi van disposar un ossari amb els ossos dels soldats republicans que es trobaven escampats per la zona. Aquest va ser un dels primers actes de reconciliació de la Guerra Civil i va ser dut a terme en ple franquisme.

Creu aixecada per la Germandat del Terç de Montserrat a la cota 481 de Punta Targa on s’hi llegeix «Recorda el seu exemple i sacrifici, Terç de Requetès Montserrat 1938». Font: www.festacatalunya.cat. I estat actual després dels actes vandàlics de 2018. Font: Enric Ortega

Recentment, aquests monuments, han estat atacats per vàndals de forma condemnable i deplorable: la creu del Terç i el monòlit de les víctimes republicanes de Quatre Camins (declarats Bé Cultural d’Interès Local) van ser destruïts el 2018 i la cripta de Montserrat va ser profanada el 2021 i en van cremar les banderes i els símbols històrics originals.

  • (Barcelona, 1981). Llicenciat en Biologia, Diploma d'Estudis Avançats i Màster europeu en Biodiversitat Animal per la Universitat de Barcelona i Màster en Estadística Aplicada per la UNED. Entre d'altres publicacions, és autor del Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans (2017). Les seves línies d'interès són principalment la Guerra Civil espanyola, el Tercer Reich i les ideologies polítiques.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Per citar aquesta pubicació

Ortega Gonzàlez, Enric (2022) "Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat", Ab Origine Magazine, Curiositats(04 Febrer) [en línia].
Popular

Relacionat