Curiositats

Les dones als museus estan despullades

• Publicat el 4 de març de 2022

Malauradament, «la dona nua» ha esdevingut un gènere al llarg de la Història de l'Art. Aquest s'ha desenvolupat en diferents llenguatges artístics, com poden ser la pintura, l'escultura o el cinema, entre altres. És clar que per pintar a una dona despullada necessitaves una excusa, mentre que per fer el mateix amb un home, tenies via lliure.

Els requetès catalans: el terç de la mare de Déu de Montserrat

• Publicat el 4 de febrer de 2022

1833, amb la mort de Ferran VII i la proclamació de la seva filla Isabel II com a reina d’Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó es proclamà just successor dinàstic. Els seus partidaris, defensors d’una monarquia catòlica tradicional i coneguts com a carlins, es van enfrontar amb els liberals en tres guerres (carlinades) entre 1833 i 1876. Durant la primera (1833-1840), el Tercer Batalló de Navarra es va anomenar “requetè”, nom que designà les futures unitats paramilitars carlines.

Les sales secretes dels monarques espanyols

• Publicat el 25 de gener de 2022

Des dels orígens de la humanitat, l'eròtic ha estat vinculat al sagrat i també més endavant amb la inmoralitat i lo pecaminós. Es per això que els nus femenins que avui dia ocupen les sales dels museus més cèlebres del món van ser, fa uns segles, tancats amb clau a habitacions a on només tenien accés els monarques espanyols. Allà on no arribava la censura se li donava un nom: sala reservada.

Els primers autoretrats femenins: una eina de reivindicació

• Publicat el 10 de desembre de 2021

El primer autoretrat femení del quale tenim constància data del s. I a.C. Gràcies a Plini el Vell sabem que a Roma, una pintora anomenada Jaia, es va pintar a si mateixa amb l’ajuda d’un mirall. Tot i aixòí, l’autoretrat femení més antic que conservem és de la meitat del segle XII, on una monja anomenada Guda de Weissfauen es pinta a un homiliari alemany acompanyada de la següent inscripció: “Una dona pecadora va escriure i pintar aquest llibre”.

El fil roig de la història que teixeix la barretina

• Publicat el 26 de novembre de 2021

"Al llarg de la seva existència l'ésser humà s'ha caracteritzat per l'ús de símbols, sigui per simplificar o estructurar una realitat complexa, poder transmetre significats abstractes o, fins i tot, per garantir la seva supervivència. La simbologia que posseïm en l'actualitat és resultat d'un procés històric d'acumulació de coneixements, hàbits i tradicions que han arribat fins als nostres dies. Alguns d'aquests símbols en són més populars i coneguts, però d'altres han quedat simplement en ruïnes simbòliques. Sabríem dir d'on bé l'expressió ""això és de l'any de la picor!""? Quan va ser aquest any? O bé perquè la bandera de la classe treballadora és roja? "

El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola

• Publicat el 21 d'octubre de 2021

Durant la Guerra Civil, es van construir un nombre ingent d’estructures de caràcter molt divers fetes amb pedra, fusta i formigó, però també amb ferro i altres metalls. En acabar la guerra, la gran majoria d’aquestes estructures van quedar en desús i van ser abandonades. Bona part dels materials es trobaven en mal estat o es van degradar amb el pas del temps, com és el cas de la fusta, o bé eren irrecuperables, com és el cas del formigó.

Joan Llorenç: ideòleg i fundador de la Germania de València

• Publicat el 18 d'octubre de 2021

La producció historiogràfica sobre les Germanies de València és molt àmplia i diversa i possiblement es seguirà ampliant amb més estudis els propers anys en què celebrem el V Centenari de l'inici d'aquesta revolta social que es va desenvolupar en el Regne de València, gairebé de forma paral·lela a la més coneguda Revolta de les Comunitats de Castella. Fins ara no hi havia cap estudi monogràfic que tractés la biografia dels líders agermanats com Joan Llorenç, del qual sabem poc, més enllà de la informació aportada per la historiografia tradicional representada per les cròniques.

Els comunidors: la conjura de tempestes

• Publicat el 21 de setembre de 2021

Si bé l’església original del poble d’Unarre (Valls d’Àneu, Pallars Sobirà) va ser consagrada l’any 839, segons consta en acta, l’edifici actual de l’església parroquial de Sant Julià data de mitjan segle XVIII. Entre d’altres, en destaca la coberta de base octogonal del campanar, que es coneix com “barret de bruixa”. Ara bé, l’element que destaca especialment en aquest recinte religiós és un petit habitacle de planta quadrada, doble pis, teulada piramidal i finestres als quatre vents, una per a cada punt cardinal.

Sacrificar la teva vida per Roma. La deuotio romana i l’estrany cas de la família Dècia Mus

• Publicat el 10 d'agost de 2021

Moltes cultures, tant antigues com contemporànies, criden sovint a la tasca patriòtica de “sacrificar-se” per la nació o per la pàtria. Aquest sacrifici habitualment és, avui en dia, metafòric, però en l’antiguitat tenia quelcom de literal. Aquest és el cas d’una nissaga de romans que va fer del sacrifici personal per Roma el seu tret distintiu. Estem parlant dels Publi Deci Mus (pare, fill i nét), cònsols de família plebea, que, segons les fonts històriques grecollatines, varen donar la seva vida per obtenir la salvació de Roma.

Les peripècies dels genitals de la font del Geni Català

• Publicat el 29 de juliol de 2021

El disseny de la Font del Geni Català, ubicada a la plaçada Pla de Palau, va ser encarregat a l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó per exaltar el regnat d’Isabel II quan s’apropava el seu primer infantament (1851), de manera que s’aconseguís «perpetuar la memoria del natalicio del Príncipe o Princesa de Asturias». L’Acadèmia de Belles Arts, aquell 18 de desembre, va criticar el caràcter de font de l’obra, tot i que Casamajó va entendre que el veritable problema era la representació estatuària de la reina i esva substituir per una al·legoria d’un Geni que sosté una estrella amb la mà dreta.