Curiositats

El reaprofitament civil d’estructures militars de la guerra civil espanyola

Durant la Guerra Civil, es van construir un nombre ingent d’estructures de caràcter molt divers fetes amb pedra, fusta i formigó, però també amb ferro i altres metalls. En acabar la guerra, la gran majoria d’aquestes estructures van quedar en desús i van ser abandonades. Bona part dels materials es trobaven en mal estat o es van degradar amb el pas del temps, com és el cas de la fusta, o bé eren irrecuperables, com és el cas del formigó.

Joan Llorenç: ideòleg i fundador de la Germania de València

La producció historiogràfica sobre les Germanies de València és molt àmplia i diversa i possiblement es seguirà ampliant amb més estudis els propers anys en què celebrem el V Centenari de l'inici d'aquesta revolta social que es va desenvolupar en el Regne de València, gairebé de forma paral·lela a la més coneguda Revolta de les Comunitats de Castella. Fins ara no hi havia cap estudi monogràfic que tractés la biografia dels líders agermanats com Joan Llorenç, del qual sabem poc, més enllà de la informació aportada per la historiografia tradicional representada per les cròniques.

Els comunidors: la conjura de tempestes

Si bé l’església original del poble d’Unarre (Valls d’Àneu, Pallars Sobirà) va ser consagrada l’any 839, segons consta en acta, l’edifici actual de l’església parroquial de Sant Julià data de mitjan segle XVIII. Entre d’altres, en destaca la coberta de base octogonal del campanar, que es coneix com “barret de bruixa”. Ara bé, l’element que destaca especialment en aquest recinte religiós és un petit habitacle de planta quadrada, doble pis, teulada piramidal i finestres als quatre vents, una per a cada punt cardinal.

Sacrificar la teva vida per Roma. La deuotio romana i l’estrany cas de la família Dècia Mus

Moltes cultures, tant antigues com contemporànies, criden sovint a la tasca patriòtica de “sacrificar-se” per la nació o per la pàtria. Aquest sacrifici habitualment és, avui en dia, metafòric, però en l’antiguitat tenia quelcom de literal. Aquest és el cas d’una nissaga de romans que va fer del sacrifici personal per Roma el seu tret distintiu. Estem parlant dels Publi Deci Mus (pare, fill i nét), cònsols de família plebea, que, segons les fonts històriques grecollatines, varen donar la seva vida per obtenir la salvació de Roma.

Les peripècies dels genitals de la font del Geni Català

El disseny de la Font del Geni Català, ubicada a la plaçada Pla de Palau, va ser encarregat a l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó per exaltar el regnat d’Isabel II quan s’apropava el seu primer infantament (1851), de manera que s’aconseguís «perpetuar la memoria del natalicio del Príncipe o Princesa de Asturias». L’Acadèmia de Belles Arts, aquell 18 de desembre, va criticar el caràcter de font de l’obra, tot i que Casamajó va entendre que el veritable problema era la representació estatuària de la reina i esva substituir per una al·legoria d’un Geni que sosté una estrella amb la mà dreta.

Lady Mary Wortley Montagu: la «mare de la immunologia»

El 1798, el doctor Edward Jenner (1749-1823) va publicar una investigació sobre la verola que donà pas a la vacuna inoculada contra la malaltia. Anys abans, l’aristòcrata londinenca Lady Mary Wortley Montagu ja havia portat a Anglaterra la tècnica de la inoculació de la verola per a tractar la malaltia. La seva condició de dona, però, va fer que la societat crees una desconfiança sobre aquesta tècnica.

El tractat de Cadeix (1259 aC), la primera pau documentada de la història?

El tractat de pau més antic que ha arribat als nostres dies es trobà l’any 1906 quan s’estaven excavant les ruïnes arqueològiques d’Hattusa (actual Boğazkale. Turquia), la capital de l'antic Imperi Hitita. És el denominat Tractat de Cadeix (1259 aC), una singular inscripció en accadi (la llengua diplomàtica del segle XIII aC), que, originalment, s’escriví sobre plata perquè la firmessin el faraó egipci Ramsès II i el rei hitita Hattusilis III després d'enfrontar-se a la fronterera ciutat de Cadeix l'any 1274 aC. Qui fou el veritable vencedor?

Els setze dalesos

Fa escassos dies el grup de power mètal Sabaton va treure un videoclip anomenat Livgardet on es feia un homenatge a aquesta unitat de l’exèrcit suec en el seu 500è aniversari. Malgrat ser molt desconeguda, la història de la seva creació és digna d’una novel·la i un punt cabdal de la Guerra d’Independència Sueca. L’any 1397 els tres regnes independents nòrdics (és a dir, Dinamarca, Suècia i Noruega) s’havien unit en el que es coneix com a Unió de Kalmar. Atemorits pel creixent poder la Lliga Hanseàtica, els tres països van decidir articular-se en una unió federal per així poder resistir millor les pressions de la poderosa lliga de comerciants alemanys. Malgrat la seva proposta relativament descentralitzada, amb un rei que era alhora senyor dels tres regnes, la realitat és que qui duia la batuta era Dinamarca i les altres dues corones s’estaven convertint cada cop més en simples províncies daneses.

La Peregrina: la joia més desitjada 

La perla Peregrina és una peça única al món, per les seves dimensions i la seva forma de llàgrima. Es tracta d’una joia de gran antiguitat i particularment especial. El seu nom prové del terme peregrí, que al segle XVI significava estrany. A partir de les obres d’art en què apareix la Peregrina, podem seguir-ne la història i els diferents propietaris que va tenir, des de la corona espanyola i famosos col·leccionistes fins a l’actriu Elizabeth Taylor.

Agnotologia: la ignorància i el seu estudi

És evident que el desenvolupament de l'activitat científica i dels sabers, en general, és profundament rellevant al llarg de la història i que, de fet, forma part dels processos de transformació i contingència de la societat, en totes les seves dimensions. Ara bé, i què passa si en lloc de centrar-nos en el coneixement posem l'atenció en el seu oposat; és a dir, té sentit i és possible fer una història d'allò que no se sap: la ignorància? Semblaria del tot contradictori, si justament el que es busca en història de la ciència és parlar sobre el coneixement. Podem assegurar, això no obstant, que és la ignorància la cara oposada i excloent del coneixement, o més aviat en forma part d'ell, n'és una part essencial?
Popular
«Shadow lines»: la Guerra Freda sota zero

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES