Curiositats

El tractat de Cadeix (1259 aC), la primera pau documentada de la història?

• Publicat el 20 de maig de 2021

El tractat de pau més antic que ha arribat als nostres dies es trobà l’any 1906 quan s’estaven excavant les ruïnes arqueològiques d’Hattusa (actual Boğazkale. Turquia), la capital de l'antic Imperi Hitita. És el denominat Tractat de Cadeix (1259 aC), una singular inscripció en accadi (la llengua diplomàtica del segle XIII aC), que, originalment, s’escriví sobre plata perquè la firmessin el faraó egipci Ramsès II i el rei hitita Hattusilis III després d'enfrontar-se a la fronterera ciutat de Cadeix l'any 1274 aC. Qui fou el veritable vencedor?

Els setze dalesos

• Publicat el 29 d'abril de 2021

Fa escassos dies el grup de power mètal Sabaton va treure un videoclip anomenat Livgardet on es feia un homenatge a aquesta unitat de l’exèrcit suec en el seu 500è aniversari. Malgrat ser molt desconeguda, la història de la seva creació és digna d’una novel·la i un punt cabdal de la Guerra d’Independència Sueca. L’any 1397 els tres regnes independents nòrdics (és a dir, Dinamarca, Suècia i Noruega) s’havien unit en el que es coneix com a Unió de Kalmar. Atemorits pel creixent poder la Lliga Hanseàtica, els tres països van decidir articular-se en una unió federal per així poder resistir millor les pressions de la poderosa lliga de comerciants alemanys. Malgrat la seva proposta relativament descentralitzada, amb un rei que era alhora senyor dels tres regnes, la realitat és que qui duia la batuta era Dinamarca i les altres dues corones s’estaven convertint cada cop més en simples províncies daneses.

La Peregrina: la joia més desitjada 

• Publicat el 30 de març de 2021

La perla Peregrina és una peça única al món, per les seves dimensions i la seva forma de llàgrima. Es tracta d’una joia de gran antiguitat i particularment especial. El seu nom prové del terme peregrí, que al segle XVI significava estrany. A partir de les obres d’art en què apareix la Peregrina, podem seguir-ne la història i els diferents propietaris que va tenir, des de la corona espanyola i famosos col·leccionistes fins a l’actriu Elizabeth Taylor.

Agnotologia: la ignorància i el seu estudi

• Publicat el 10 de març de 2021

És evident que el desenvolupament de l'activitat científica i dels sabers, en general, és profundament rellevant al llarg de la història i que, de fet, forma part dels processos de transformació i contingència de la societat, en totes les seves dimensions. Ara bé, i què passa si en lloc de centrar-nos en el coneixement posem l'atenció en el seu oposat; és a dir, té sentit i és possible fer una història d'allò que no se sap: la ignorància? Semblaria del tot contradictori, si justament el que es busca en història de la ciència és parlar sobre el coneixement. Podem assegurar, això no obstant, que és la ignorància la cara oposada i excloent del coneixement, o més aviat en forma part d'ell, n'és una part essencial?

Projecte Synco: cibernètica i socialisme xilè més enllà de la Guerra Freda

• Publicat el 18 de febrer de 2021

L'octubre de 1972 s'inicià una aturada nacional d'una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d'Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L'objectiu de l'aturada era desestabilitzar i bloquejar l'economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l'ajuda d'una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D'on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d'aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d'un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava gestant.

Un intent per arribar a la immunitat contra els verins: el cas de Mitrídates VI Eupàtor

• Publicat el 9 de febrer de 2021

Quan hom parla del rei Mitrídates VI Eupàter, rei del Pont, el primer que ve a la ment són les tres guerres que Roma va lliurar  contra ell per tal d’apaivagar les seves ànsies expansionistes. Aquest monarca, que regnà entre els anys 120 i 63 aC, va lliurar fins a tres guerres contra Roma, cas únic en una sola persona. En efecte, coneixem diversos conflictes bèl·lics contra ciutats o regnes (guerres púniques, guerres macedòniques), però només un contra una única persona  Mitrídates.

La conspiració dels Pazzi: un assassí ocult

• Publicat el 8 de gener de 2021

Un diumenge d’abril de 1478, a la catedral de Florència es va dur a terme una conspiració que pretenia posar fi a la vida de dos dels principals membres de la família Mèdici, Llorenç de Mèdici, governant de Florència i el seu germà menor Julià. El complot conegut com la conspiració dels Pazzi va fracassar i les represàlies van provocar un gran rastre de sang. El paper que va tenir la família en la conspiració va fer que la història els atorgués el nom de “la conspiració dels Pazzi”. Però, qui va ser el veritable instigador del complot?

San Basilio de Palenque: herència africana a Amèrica

• Publicat el 5 de gener de 2021

L’Amèrica Colonial, malgrat els intents d'homogeneïtzació impulsats per la Corona Espanyola, que pretenien dividir la societat entre la “República de Españoles”, classe dominant, i la “República de Indios”, classe subalterna, es va caracteritzar per una gran diversitat de castes i estrats socials. Ben aviat, es produí l’entrada d’esclaus africans al ser considerats com una força de treball més dòcil que la població indígena. Malgrat això, part d’aquests esclaus van desenvolupar estratègies adaptatives de resistència en un entorn que els hi era hostil, fos de forma passiva o a través de mecanismes més violents. És en aquest context on cal entendre el cimarronatge, o procés pel qual els esclaus africans, en un anhel d’assolir la llibertat, fugien de la tutela dels seus propietaris per formar modes de vida alternatius en indrets selvàtics de difícil accés o en entorns pròxims a les ciutats construïdes pels espanyols, coneguts com palenques.

Quatre curiositats d’origen indoeuropeu sobre Nadal

• Publicat el 25 de desembre de 2020

Com cada any per aquestes dates, un furor omple les ciutats d’Occident: s’apropa Nadal. Sens dubte es tracta d’una de les festivitats cristianes més importants, però són els seus orígens plenament cristians? Analitzant les tradicions més nostrades, ens trobem que la majoria de rituals nadalencs provenen de tradicions antigues, realitzades ja per pobles indoeuropeus i que tenen un origen, podem pressuposar, prehistòric.

Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

• Publicat el 25 de novembre de 2020

Des d’antuvi l’ésser humà ha estat vinculat al teatre i l’espectacle: ja al Paleolític van sorgir els primers indicis de teatralitat. La dansa, la representació, el cant... foren complements indispensables per al desenvolupament dels humans. Resultaren tan importants que, fins i tot, es transformaren en professió: ja a les antigues Grècia i Roma existiren artistes de l’espectacle. Un mester que, en arribar l’Edat Mitjana, va ser durament condemnat i “reinterpretat” per l’Església catòlica. De fet, podem afirmar que aquell espectacle profà i d’arrels més primitives representat a l’Antiguitat s’hagués perdut en el temps de no ser, en gran part, pel paper excepcional que desenvoluparen els joglars i les joglaresses medievals.