Morir a un minut del final: Henry Gunther, el darrer soldat mort durant la Primera Guerra Mundial Publicat el 17 d'octubre de 2020 A la matinada del dilluns 11 de novembre de 1918, a l’interior d’un vagó del tren privat del mariscal francès Ferdinand Foch, estacionat al bosc de Compiègne, una delegació alemanya encapçalada pel polític centrista d’origen jueu Matthias Erzberger firmava el document d’armistici que posaria fi a la Primera Guerra Mundial, una guerra acarnissada que havia segat milions de vides durant més de quatre anys.
El Primer Festival Mundial de les Arts Negres Publicat el 10 d'octubre de 2020 L’any 1960 s’independitza el Senegal i poc després, entre l’1 i el 24 d’abril de 1966, en el marc de la política cultural i artística del govern i en relació amb la construcció de la identitat nacional, se celebra a Dakar, la capital del nou Estat, el primer FESMAN, Festival Mundial de les Arts Negres. Aquest esdeveniment vol donar a conèixer i atorgar valor a les cultures de l’Àfrica de cara a l’exterior, promovent així la Negritud, ideologia del president Léopold Sédar Senghor, que és definida per ell com el “conjunt de valors de la <> negra”.
La batalla més rara de la Segona Guerra Mundial Publicat el 7 d'octubre de 2020 A vegades es diu que la realitat supera a la ficció... Bé idò aquesta història pot superar qualsevol guió de Hollywood. Es tracta de la batalla pel Castell d’Itter que va ocórrer el 5 de maig de 1945, cinc dies després del suïcidi de Hitler i a tres de la rendició d’Alemanya. Uns moments importants de la guerra al castell de la vila austríaca d’Itter, que va servir per a les SS des de 1943 com a camp de presoners d’alt nivell com personalitats franceses o de la resistència local, i també per gestionar la direcció del camp de concentració de Dachau.
Mil estels, mil vides Publicat el 30 de setembre de 2020 El 4 de juny del 2020 es complien cent anys de la firma del Tractat del Trianon, un dels tractats complementaris de la Pau de Versalles que posava fi a la Primera Guerra Mundial. Aquest tractat estava destinat a aplicar el principi de l’autodeterminació nacional a Hongria, és a dir, al Regne d’Hongria. El fet que no estigués únicament poblat per hongaresos, sinó per moltes altres nacionalitats (romanesos, eslovacs, serbis, croats, austríacs…) va implicar que, alhora que es concedia la independència a Hongria, dues terceres parts de l’Hongria històrica deixaren de ser hongareses.
El foc grec Publicat el 29 de juliol de 2020 Al llarg de tota la història de la humanitat la supremacia bèl·lica ha sigut clau per al manteniment dels senyorius, estats o imperis. Gaudir d’un nombrós exèrcit, així com de grans generals i especialistes en el món militar, ha permès a les elits perpetuar-se en el poder, eixamplar els seus dominis o defensar-se d’atacs externs. En aquest article ens proposem analitzar el «foc grec», una arma bèl·lica incendiària que s’utilitzà majoritàriament a l’Edat Mitjana (476 dC – 1492) i que fou clau perquè la flota bizantina controlés el mar Mediterrani i frenés l’expansió musulmana cap a l’Europa de l’est.
Perfumar-se a l’Edat Mitjana Publicat el 26 de juliol de 2020 Les olors sempre han acompanyat la Història. A l’Edat Mitjana, si bé les pudors predominaven en el dia a dia, també va haver-hi moments per a les bones olors, fossin obtingudes directament de la natura o derivades d’aquesta, com és el cas dels perfums.
El rostre de la delinqüència segons Cesare Lombroso Publicat el 12 de juliol de 2020 La forma del nostre crani determina si som criminals? Els primers criminòlegs afirmarien que no era la societat, sinó la biologia la que determinava tal fet. Cosa que anava molt bé per espolsar les culpes de la nova societat capitalista. Descobreix el pensament de Cesare Lombroso i els seus estudis de criminologia més rellevants.
Evitar la fissió del món: la batalla de l’Aigua Pesant Publicat el 1 de juliol de 2020 L’any 1938 Otto Hahn i Fritz Strassmann descobrien la fissió nuclear alhora que Hitler encarregava el pla Uranverein per estudiar l’aplicació militar de l’energia atòmica a Werner Heissenberg, qui descobriria que per fabricar armes nuclears calia aigua pesant (amb més quantitat de deuteri). Noruega en disposava a la fàbrica propietat de Norsk Hydro a Vemork (comtat de Telemark) així la seva invasió (9 d’abril de 1940) esdevenia cabdal per controlar aquest recurs, el que pels aliats desembocà en la necessitat de destruir la planta productora d’aigua pesant, acció executada per l’Special Operations Executive (SOE) i la Combined Operations a partir del març de 1942, quan els aliats ja són plenament conscients de la possibilitat d’una guerra atòmica, en el marc de la coneguda com a Batalla de l’Aigua Pesant, que va constar de quatre operacions.
Porcs en flames Publicat el 28 de juny de 2020 És innegable que la guerra mai ha sigut humana i ha estat banyada d’injustícia i imparcialitat, sent el principal objectiu batre al teu enemic a qualsevol preu. I en aquesta aferrissada lluita entre dos o més exèrcits, és ben sabut que els animals han jugat un paper més que destacat. Actualment la tecnologia sembla haver desplaçat la seva importància en els conflictes militars, però, fins fa relativament poc, cavalls, ases, gossos, elefants, ocells i fins i tot abelles han participat en el pandemònium bèl·lic. Així doncs, en aquest article ens proposem a parlar d’una espècie fonamental, a la vegada que exòtica, en els exèrcits d’alguns pobles antics: els porcs en flames.
La por a la diferència. La xenofòbia envers a la immigració francesa de Catalunya als segles XVI i XVII Publicat el 26 de juny de 2020 La desconfiança envers l’estranger i la diferència cultural no és pas un fet nou dels nostres dies i és que es tracta d’una costant al llarg de la història. Els entrebancs en què es troben els immigrants per integrar-se a les noves comunitats on arriben hi han sigut sempre, d’una manera o d’una altra. I els francesos que van arribar al llarg dels segles XVI i XVII a Catalunya cercant noves oportunitats, no en van ser una excepció. Els naturals de França es van trobar, en algunes ocasions, amb la mirada recelosa dels seus habitants i les autoritats.