Curiositats

Perfumar-se a l’Edat Mitjana

• Publicat el 26 de juliol de 2020

Les olors sempre han acompanyat la Història. A l’Edat Mitjana, si bé les pudors predominaven en el dia a dia, també va haver-hi moments per a les bones olors, fossin obtingudes directament de la natura o derivades d’aquesta, com és el cas dels perfums.

El rostre de la delinqüència segons Cesare Lombroso

• Publicat el 12 de juliol de 2020

La forma del nostre crani determina si som criminals? Els primers criminòlegs afirmarien que no era la societat, sinó la biologia la que determinava tal fet. Cosa que anava molt bé per espolsar les culpes de la nova societat capitalista. Descobreix el pensament de Cesare Lombroso i els seus estudis de criminologia més rellevants.

Evitar la fissió del món: la batalla de l’Aigua Pesant

• Publicat el 1 de juliol de 2020

L’any 1938 Otto Hahn i Fritz Strassmann descobrien la fissió nuclear alhora que Hitler encarregava el pla Uranverein per estudiar l’aplicació militar de l’energia atòmica a Werner Heissenberg, qui descobriria que per fabricar armes nuclears calia aigua pesant (amb més quantitat de deuteri). Noruega en disposava a la fàbrica propietat de Norsk Hydro a Vemork (comtat de Telemark) així la seva invasió (9 d’abril de 1940) esdevenia cabdal per controlar aquest recurs, el que pels aliats desembocà en la necessitat de destruir la planta productora d’aigua pesant, acció executada per l’Special Operations Executive (SOE) i la Combined Operations a partir del març de 1942, quan els aliats ja són plenament conscients de la possibilitat d’una guerra atòmica, en el marc de la coneguda com a Batalla de l’Aigua Pesant, que va constar de quatre operacions.

Porcs en flames

• Publicat el 28 de juny de 2020

És innegable que la guerra mai ha sigut humana i ha estat banyada d’injustícia i imparcialitat, sent el principal objectiu batre al teu enemic a qualsevol preu. I en aquesta aferrissada lluita entre dos o més exèrcits, és ben sabut que els animals han jugat un paper més que destacat. Actualment la tecnologia sembla haver desplaçat la seva importància en els conflictes militars, però, fins fa relativament poc, cavalls, ases, gossos, elefants, ocells i fins i tot abelles han participat en el pandemònium bèl·lic. Així doncs, en aquest article ens proposem a parlar d’una espècie fonamental, a la vegada que exòtica, en els exèrcits d’alguns pobles antics: els porcs en flames. 

La por a la diferència. La xenofòbia envers a la immigració francesa de Catalunya als segles XVI i XVII

• Publicat el 26 de juny de 2020

La desconfiança envers l’estranger i la diferència cultural no és pas un fet nou dels nostres dies i és que es tracta d’una costant al llarg de la història. Els entrebancs en què es troben els immigrants per integrar-se a les noves comunitats on arriben hi han sigut sempre, d’una manera o d’una altra. I els francesos que van arribar al llarg dels segles XVI i XVII a Catalunya cercant noves oportunitats, no en van ser una excepció. Els naturals de França es van trobar, en algunes ocasions, amb la mirada recelosa dels seus habitants i les autoritats.

Cleòpatra VII, el mite de la «femme fatale»

• Publicat el 20 de juny de 2020

Les referències i escrits sobre Cleòpatra VII (69-30 a.C.) són innombrables. La seva representació com la femme fatale, l’arquetip de la seducció i la perversió han estat contínuament recreats per historiadors, novel·listes, pintors i cineastes. El mite generat al voltant d’aquesta monarca s’ha mantingut en el temps i encara avui dia són moltes les línies que s’escriuen sobre el seu físic, el seu caràcter engalipador, les seves relacions amoroses amb Juli Cèsar (100-44 a.C.) i Marc Antoni (83-30 a.C.), el seu suposat suïcidi per la mossegada d’una serp i l’emplaçament de la seva tomba.

Les bruixes de Salem: bruixeria camuflada de fanatisme religiós i supersticions

• Publicat el 9 de juny de 2020

A l’Edat Mitjana i a l’Època Moderna es van portar a terme les acusacions, judicis i execucions per bruixeria tant a dones com a homes, inclús en animals. En uns segles d’empobriment, malalties e injustícies, la gent buscava refugi en la religió, les supersticions estaven a l’ordre del dia i, quan alguna persona s’apartava del cànon, no estava vista en bons ulls.

Les murades o emparedades: vida contemplativa a través de la reclusió

• Publicat el 25 de maig de 2020

Des dels Pares del Desert de l’Antiguitat Tardana, no poques persones varen desitjar viure segons els ideals evangèlics, resseguint l’exemple de Crist i dels seus deixebles, allunyant-se de la vida mundana per aconseguir una vida de contemplació religiosa. Dins aquest marc es trobaria la figura de les murades, recluses o emparedades, dones que voluntàriament prenien la decisió de confinar-se en un petit espai adherit a les parets de les esglésies o convents, recintes emmurallats de les poblacions o, fins i tot, ponts. Una pràctica que recorda a l’emparedament com a càstig, com a condemna, contemplada, per exemple, als Usatges de Barcelona, on es legitimava la reclusió de la dona adúltera en un espai minúscul fins a la fi dels seus dies; o en el costum d’altres sistemes penals d’emparedar un reu en un habitacle amb un únic forat a l’altura de la cara per a poder-li donar menjar, amb tal de prolongar la seva agonia. Una pena que posa els pèls de punta a qualsevol que fa l’exercici d’imaginar-se patint-ho. Així doncs, què movia a aquelles dones a esdevenir emparedades?

50 anys de «Let it be»: l’últim disc dels Beatles que no va agradar a Paul McCartney

• Publicat el 9 d'abril de 2020

Aquest any se celebra el 50è aniversari del que fou l’últim disc dels Beatles: “Let it Be”, compartint nom amb una de les seves cançons més conegudes que els ha fet immortals. Amb temes com “Let it Be”, “Get Back” o “Across the universe”, l’àlbum tancaria la carrera d’un dels grups pop-rock més importants de les últimes dècades. El disc va ser publicat el 8 de maig de 1970, el mateix any que el grup anunciava la seva dissolució. Tot i això, no tothom el considera l’últim de la banda.

Les guerrilleres antifranquistes gallegues

• Publicat el 7 d'abril de 2020

La perspectiva de gènere en la historiografia és escassa; és més, en els casos en què s’aplica, les dones solen aparèixer com a víctimes de determinats esdeveniments històrics. Tot i això, les investigacions especialitzades demostren el paper actiu de les dones en ells. Hi ha molts estudis sobre les guerrilles antifranquistes, però els que se centren en les dones que en van formar part són els d’Aurora Marco i Mercedes Yusta.