Fins a mitjans del segle XIX, els ajuntaments dels petits i mitjans municipis de Catalunya vivien dels ingressos que els proporcionaven l’arrendament amb caràcter privatiu d’un seguit d’activitats comercials: la fleca, l’hostal, la taverna, la botiga de queviures i la carnisseria. En aquest article detallarem com funcionava una d’aquestes activitats comercials mencionades: la compra-venda de carn, tot i que acotant-ho a l’Hospitalet del s. XVIII.
La carnisseria de l’Hospitalet estava situada a la plaça del poble, contigua a l’hospital de Provençana i a prop del carrer Major. La carnisseria medieval era una concessió feta a un particular al segle XIV, no una institució comunal [1] Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba. , i el dret municipal de venda de carn es devia a la seva compra al segle XVI per la parròquia de l’Hospitalet als hereus del primer propietari.
La taba d’arrendament
Però, qui i com recollia tot allò relacionat amb la carnisseria? Es feia mitjançant la taba d’arrendament, un document municipal que es redactava anualment perquè tothom qui volgués pogués conèixer la normativa per arrendar la carnisseria i herbes del municipi en qüestió, així com participar en la subhasta pública per adjudicar el seu arrendament. En el cas de l’Hospitalet, municipi on centrem la nostra explicació, l’arrendador era l’Ajuntament i l’arrendatari la persona que oferís més diners i es comprometés a complir amb l’exposat a la taba.
El contracte d’arrendament era vàlid per a un any pasqual [2]La Pasqua és la festa principal del cristianisme corresponent a la Pasqua jueva, en que hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge ja al segle II. La seva … Continue reading i l’arrendatari havia de pagar l’import de l’arrendament en tres terminis, a més, també havia de pagar en dos o tres terminis el sou del mestre de minyons [3] El mestre de minyons (o d’escola, o simplement mestre) era la persona encarregada d’impartir l’ensenyament primari.. La taba d’arrendament atorgava a l’arrendatari la potestat per trencar el contracte només per dues causes greus: la pesta i la guerra, havent, però, d’indemnitzar l’ajuntament per les despeses ocasionades amb l’entrega d’un nombre considerable de caps de bestiar que el consistori (es a dir, l’ajuntament o el consell municipal) li pagaria en un termini raonable. I era vàlida quan era signada per un notari públic de Barcelona i publicada per un corredor [4] Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge. , als quals pagava l’arrendatari un cop finalitzada la gestió administrativa.
Quefers de la carnisseria
El sacrifici i tall inicial de la carn que després es repartia a les carnisseries es feia al corral-escorxador construït a l’Hospitalet al segle XVIII. El tallador de carn era contractat pel consistori, qui fixava el seu sou, i el pesador de la carn no podia ser un regidor o batlle, per evitar convertir la gestió en una activitat lucrativa personal i/o irregular, tot i que havia de ser escollit d’acord amb ells, ja que l’arrendatari tenia prohibit contractar-lo. L’arrendatari havia de pagar, també, a l’afinador de les balances romanes i pesos de la carnisseria, així com dues fiances als regidors. La carnisseria havia de tenir sempre a la venda la carn suficient de moltó i ovella per garantir l’adequat proveïment de la població.
El consistori regulava el pes del bestiar sacrificat i el procés de tall de la carn mitjançant la supervisió directa d’un regidor o amb el seu permís, i l’arrendatari de la carnisseria havia de proveir de carn algunes masies properes del terme de Cornellà com Can Femades i Can Andrada (la segona desapareguda).
La carnisseria havia de vendre carn tant als particulars com forasters i viatgers durant tot l’any, excepte els dijous al vespre (vigília dels divendres) i els altres dies que l’Església prohibia el consum de carn [5]Segons el catecisme, cadascuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica. Són: anar a missa els diumenges i festes de guardar; no … Continue reading.
L’ajuntament penalitzava amb una multa l’incompliment de l’arrendatari de garantir el proveïment de carn al poble, vendre carn fora de la vila sense autorització del consistori, no tornar a l’ajuntament en perfecte estat els estris de treball, treure del terme el bestiar i que el bestiar de l’arrendatari entrés a les pastures dels propietaris del poble.
L’arrendatari havia de tallar un nombre fix de porcs determinats dies a la setmana i festivitats a l’any. L’animal havia de ser pesat amb un regidor davant o amb permís d’un i havia de tenir un pes fixat, per tal de garantir una adequada gestió de la carnisseria i del proveïment de carn al poble.
Els animals sacrificats a l’escorxador s’havien de portar a la carnisseria amb un drap net a sota, per evitar la propagació de malalties recurrents de l’època. I si eren portats a la carnisseria amb tracció animal, l’albarda i els ganxos també havien d’estar nets. A més, els regidors també podien fer un control de qualitat de la carn, sense el permís de l’arrendatari, així com retirar la que estigués en mal estat.
Durant la Quaresma, quan es complia el termini del contracte, l’arrendatari sortint havia de treure del terme de l’Hospitalet el seu bestiar per donar pas al de l’arrendatari entrant, permetent els regidors que durant procés del canvi d’arrendatari quedessin al terme un nombre considerable de caps de bestiar per assegurar el proveïment de carn al poble fins a Pasqua.
La taba d’arrendament contenia una clàusula per la qual els propietaris de l’Hospitalet es podien quedar cadascun vuit mujades [6] Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia. Equival a 4.896,5 m2. de terra, proporcionals al seu patrimoni i propietats agrícoles.
Recapitulació
Per concloure, l’arrendament de la carnisseria no només garantia els ingressos que necessitava l’Ajuntament, sinó que, a més, assegurava l’abastament de carn i regulava les condicions de venda i els preus (així com altres arrendaments feien amb el vi, el pa i altres queviures). Tot això canviarà amb l’arribada del liberalisme polític, el qual va desproveir els ajuntaments de les seves atribucions sobre els mercats alimentaris locals, i el liberalisme econòmic, que, unit al desenvolupament del capitalisme en els àmbits de la producció, la comercialització i el transport, obriren el camí a la integració dels mercats i la lliure competència que va posar fi a les traves al comerç (però també a les garanties d’abastament) característiques de l’Antic Règim.
Notes a peu de pàgina
| 1↑ | Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba. |
|---|---|
| 2↑ | La Pasqua és la festa principal del cristianisme corresponent a la Pasqua jueva, en que hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge ja al segle II. La seva data pot variar entre el 22 de març i el 25 d’abril. |
| 3↑ | El mestre de minyons (o d’escola, o simplement mestre) era la persona encarregada d’impartir l’ensenyament primari. |
| 4↑ | Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge. |
| 5↑ | Segons el catecisme, cadascuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica. Són: anar a missa els diumenges i festes de guardar; no menjar carn els dies prohibits (abstinència) i dejunar els dies assenyalats (dejuni); confessar-se almenys un cop l’any i combregar per Pasqua (comunió pasqual); subvenir a les necessitats de l’Església segons les lleis i els costums, i no celebrar solemnement noces en temps prohibits. |
| 6↑ | Mesura agrària equivalent al tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia. Equival a 4.896,5 m2. |
