Per citar aquesta publicació

Méndez Moreno, Judith (2024) "Les «Sheela na gig». Representacions de vulves en l’Edat Mitjana", Ab Origine Magazine, Curiositat (30 de juliol) [en línia[.
Tags

Les «Sheela na gig». Representacions de vulves en l’Edat Mitjana

*Imatge de portada Sheela Na Gig at Kilpeck church by Zorba the Geek

Des de temps prehistòrics, les vulves han estat un motiu artístic extensament representat. Les podem trobar en diverses coves, siguin gravades a la roca siguin pintades amb sang o pigments naturals. En l’àmbit formal, algunes són de forma triangular, altres d’el·lipse, algunes tenen els llavis oberts, altres tancats… Tot podent ser exemples d’això les Coves de Tito Bustillo a Astúries, la Cova de “El Castillo” o la Cova Chufín, a Cantàbria. Si bé és cert que existeixen diverses hipòtesis per explicar la seva existència, no podem negar que la representació vulvar ha estat una constant al llarg de la història de l’art. Ens centrarem però en unes figures molt curioses trobades a Europa, les «Sheela na Gig», pròpies de l’Edat Mitjana. I ens podem preguntar: com pot ser que en les societats medievals hi trobem aquest tipus de representacions? Què volen dir?

Sheela na gig a l’Eslgésia Kilpeck (Anglaterra) s. XII. Wikimedia Commons, Sheela Na Gig at Kilpeck church by Zorba the Geek


Les «Sheela na Gig» són figures tallades en pedra que es poden trobar en diverses esglésies, castells i altres tipus d’arquitectures. La major part d’elles es troben a Irlanda i Anglaterra (gairebé 200 troballes), tot i que també són presents en edificacions franceses i espanyoles. «Sile na gcioch», en gaèlic irlandès, o «Sheela na gig», sembla ser un terme d’origen posterior a l’Edat Mitjana (segons les expertes, molt usat al s. XIX), tot i que no se sap amb certesa quina podria ser la seva etimologia. Tampoc existeix un consens acadèmic que apunti quin podria ser el significat intrínsec d’aquestes figures. Així i tot, explorarem algunes de les opcions que es troben sobre la taula:

Deessa celta: Una de les teories més populars és que les «Sheela na Gig» representin a una vella bruixa anomenada Cailleach, pròpia de la mitologia irlandesa i escocesa. Això podria explicar la seva aparença primitiva en termes formals. Malgrat que molts acadèmics rebutgen el possible origen pagà d’aquestes figures, s’han descobert representacions d’aquest tipus en contextos precristians. Un exemple seria el santuari d’època galeico-romana (s. I aC) anomenat A Moura Pena Furada (Galícia), a on s’hi ha descobert una representació d’una figura aparentment femenina mostrant els seus genitals. 

Advertència contra la luxúria: Tenint en compte la convivència d’aquestes figures amb imatgeria bestiària, alguns acadèmics apunten que són representacions de caràcter moral, per evitar possibles conductes pecaminoses. Serien un mitjà dogmàtic, una advertència per no caure en pecats carnals. Malgrat que sigui una hipòtesi força recolzada pels experts, aquesta no pot explicar el motiu pel qual les «Sheela na Gig» també es troben en castells i estables. En aquests contextos no sembla encaixar el vessant moralista i, per tant, no es pot concloure que la totalitat de les figures tinguessin aquest caràcter dogmàtic. 

Gravat procedent de Nouveaux Contes de Jean de La Fontaine (1674). Wikimedia Commons, domini públic.

Foragitant el dimoni: Per acabar, una proposta que podria encaixar seria que aquestes imatges poguessin servir com a una espècie d’amulets, de caràcter apotropaic. Que les figures estiguessin pensades per a foragitar «el mal» i que, per aquest motiu, es trobessin en els exteriors d’arquitectures de diversa naturalesa funcional. Conservem un gravat que es troba a Nouveaux Contes de Jean de La Fontaine datat del 1674 a on trobem una escena que il·lustra aquest poder iònic de fer fora al dimoni. En aquest cas, el gest d’aixecar-se la faldilla davant del diable és anomenat «anasirma» en grec antic, tot fent referència a ἀνά ana ‘amunt’ i σύρμα sirma ‘faldilla’.

En conclusió, malgrat que no acabem de tenir clar quin podria ser el significat (o significats) de les «Sheela na gig», val la pena considerar que la imatgeria iònica pot anar més enllà d’un caràcter sexual. A Anglaterra ha sorgit l’anomenat «Sheela na gig project», que es proposa fer un recull de totes les figures del Regne Unit, així com un recopilatori de totes les figures que apareixen en llibres sobre el tema. Es tracta d’un projecte viu, i és dirigit per l’historiador John Harding. Tenint en compte que se n’han trobat diverses a la nostra península, podria ser engrescador començar un projecte aquí també i potser, per què no, descobrir-ne de noves! 

Per saber-ne més

“The Sheela-na-gig project” [en línia] Disponible a: https://sheelanagig.org/

“SATAN in the GROIN” [en línia] Disponible a: https://www.beyond-the-pale.org.uk/

Freitag, B. (2004). Sheela-na-gigs: Unravelling an Enigma. Londres: Routledge.

Kelly, E. P. (1996). Sheela-na-gigs: origins and functions. Dublín: Country House.

  • (Cardedeu, 1997). Graduada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art en l’especialitat “L’Art en la societat” per la mateixa universitat. Actualment, centra els seus estudis entorn a la perspectiva de gènere aplicada a la Història de l’Art en l’espai de divulgació on n’és autora: @ni_mona_ni_lisa.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Méndez Moreno, Judith (2024) "Les «Sheela na gig». Representacions de vulves en l’Edat Mitjana", Ab Origine Magazine, Curiositat (30 de juliol) [en línia[.
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat