Edat Mitjana

La Gran Batuda de 1749. Un projecte d’extermini del poble gitano

• Publicat el 15 de desembre de 2022

El 3 de gener de 1425 Alfons el Magnànim signa un salconduit per a Joan d’Egipte Menor i el seu grup per a que puguin circular lliurament per la Corona d’Aragó. És la primera referència documentada de població gitana a la península Ibèrica. Tres segles després, el 31 de juliol de 1749, Ferran VI signa una pragmàtica coneguda com la “Prisión General de Gitanos” o la Gran Batuda, un projecte genocida per fer desaparèixer la comunitat gitana d’Espanya. Aquestes dues cronologies mostren la trajectòria històrica d’un poble àgraf i nòmada durant l’època moderna a Espanya que, marcada per un desinterès historiogràfic i un antigitanisme evident, construeix una història del poble gitano a la península desconeguda i amb grans buits d’investigació històrica.

El llarg regnat d’Age of Empires II

• Publicat el 3 d'octubre de 2022

Age of Empires II és, probablement, el videojoc d’estratègia més popular de la història. A continuació, destaquem els aspectes històricament més lloables i criticables d'aquest videojoc llegendari.

Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes

• Publicat el 14 de setembre de 2022

Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.

Patrimoni canviant i canviat: l’art romànic a l’Alt Urgell i Andorra

• Publicat el 14 de setembre de 2022

Aquest article traçarà similituds i diferències entre les construccions i decoracions romàniques de la comarca de l’Alt Urgell i d’Andorra, a través d’alguns exemples. Per això es partirà del coneixement de les característiques geogràfiques, culturals i artístiques d’ambdós territoris, així com de les qüestions polítiques i religioses que van motivar la circulació de models i idees que relacionen aquesta zona del Pirineu amb les principals tendències europees.

La resolució de conflictes a l’edat mitjana

• Publicat el 7 de juliol de 2022

La conflictivitat sempre ha estat present al llarg de la història. Des dels primers temps feudals les comunitats urbanes i rurals necessitaren la disposició d’alguns magistrats encarregats d’oferir solucions als possibles conflictes que sorgiren en els si de les comunitats o fora d’elles.

«Vinland Saga»: una saga islandesa del segle XXI

• Publicat el 11 de juny de 2021

Makoto Yukimura realitza la seva pròpia adaptació de l’Era Vikinga i de les sagues islandeses en una sèrie de còmics manga “seinen” (orientada a un públic jove-adult) anomenada Vinland Saga, que començà a publicar l’any 2005.

Malaltia i estigma: canvis en la percepció del malalt de lepra al llarg de la història

• Publicat el 15 de març de 2021

En el present article s'analitzen els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d'Egipte i les referències bíbliques fins l'última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.

L’orde de Sant Jaume a Barcelona: el Monestir de Santa Maria de Jonqueres

• Publicat el 15 de gener de 2021

Pels volts de 1841 desaparegué la comunitat de la branca femenina de l’orde militar de Sant Jaume que havia existit a Barcelona des del segle XIV.

Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

• Publicat el 25 de novembre de 2020

Des d’antuvi l’ésser humà ha estat vinculat al teatre i l’espectacle: ja al Paleolític van sorgir els primers indicis de teatralitat. La dansa, la representació, el cant... foren complements indispensables per al desenvolupament dels humans. Resultaren tan importants que, fins i tot, es transformaren en professió: ja a les antigues Grècia i Roma existiren artistes de l’espectacle. Un mester que, en arribar l’Edat Mitjana, va ser durament condemnat i “reinterpretat” per l’Església catòlica. De fet, podem afirmar que aquell espectacle profà i d’arrels més primitives representat a l’Antiguitat s’hagués perdut en el temps de no ser, en gran part, pel paper excepcional que desenvoluparen els joglars i les joglaresses medievals.

Ser pagès al segle XV: una aproximació il·lustrada

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

Actualment hi ha trenta mil pagesos censats a Catalunya – els quals compten amb l’ajuda d’assalariats –, a més d’uns trenta mil agricultors a temps parcial.