Edat Mitjana

La papessa Joana: la dona que va ocupar el tron de Sant Pere

• Publicat el 7 de juliol de 2023

Entre els segles XIII i XVI s’estengué per Europa un relat que situava una dona en el càrrec més alt de la cúria: el de papa. Les motivacions darrere la llegenda foren diverses i respongueren a les relacions socials de l’època, la progressiva transformació de la imatge de la dona medieval i la difusió de les tesis de la reforma protestant. Els dominics tengueren un paper fonamental en la difusió de la llegenda, que esdevindria una arma de doble tall per a l'Església Catòlica.

La Gran Batuda de 1749. Un projecte d’extermini del poble gitano

• Publicat el 15 de desembre de 2022

El 3 de gener de 1425 Alfons el Magnànim signa un salconduit per a Joan d’Egipte Menor i el seu grup per a que puguin circular lliurament per la Corona d’Aragó. És la primera referència documentada de població gitana a la península Ibèrica. Tres segles després, el 31 de juliol de 1749, Ferran VI signa una pragmàtica coneguda com la “Prisión General de Gitanos” o la Gran Batuda, un projecte genocida per fer desaparèixer la comunitat gitana d’Espanya. Aquestes dues cronologies mostren la trajectòria històrica d’un poble àgraf i nòmada durant l’època moderna a Espanya que, marcada per un desinterès historiogràfic i un antigitanisme evident, construeix una història del poble gitano a la península desconeguda i amb grans buits d’investigació històrica.

El llarg regnat d’Age of Empires II

• Publicat el 3 d'octubre de 2022

Age of Empires II és, probablement, el videojoc d’estratègia més popular de la història, amb un enorme èxit sostingut en el temps. De tota la sèrie Age of Empires, és el millor valorat per la crítica i l’únic amb un excel·lent de mitjana. Per aquests motius, i tractant-se d’un videojoc basat en fets històrics, és indubtablement el millor exemple de com un videojoc pot contribuir a despertar la curiositat històrica i, fins i tot, pot esdevenir una eina didàctica tot i no ser-ne l’objectiu dels creadors.

Tapisseria flamenca i els tapissos flamencs a les seus catalanes

• Publicat el 15 de setembre de 2022

Durant els segles XV i XVI els tapissos flamencs varen ser objectes tèxtils molt presents a les col·leccions de les corts europees per la seva capacitat de solemnitzar espais. El Principat català, no aliè a aquesta nova moda, va ser receptor i, probablement, productor de tapisseria a menor escala. La documentació capitular ha permès conèixer les peces conservades i les desaparegudes.

Patrimoni canviant i canviat: l’art romànic a l’Alt Urgell i Andorra

• Publicat el 15 de setembre de 2022

Aquest article traçarà similituds i diferències entre les construccions i decoracions romàniques de la comarca de l’Alt Urgell i d’Andorra, a través d’alguns exemples. Per això es partirà del coneixement de les característiques geogràfiques, culturals i artístiques d’ambdós territoris, així com de les qüestions polítiques i religioses que van motivar la circulació de models i idees que relacionen aquesta zona del Pirineu amb les principals tendències europees.

La resolució de conflictes a l’edat mitjana

• Publicat el 7 de juliol de 2022

Des dels primers temps feudals les comunitats urbanes i rurals necessitaren la disposició d'alguns magistrats encarregats d'oferir solucions als possibles conflictes que sorgiren en els si de les mateixes o fora d'elles. Durant l'edat mitjana, tota forma d'atac personal, verbal o simbòlic era susceptible de poder ser denunciat i resolt per diferents mecanismes, alguns de caràcter ordinari i altres d'extraordinaris. En el següent article s'expliquen, de forma genèrica, l'arbitratge, els tribunals, les paus, les treves i les vies extrajudicials.

«Vinland Saga»: una saga islandesa del segle XXI

• Publicat el 11 de juny de 2021

Makoto Yukimura realitza la seva pròpia adaptació de l’Era Vikinga i de les sagues islandeses en una sèrie de còmics manga “seinen” (orientada a un públic jove-adult) anomenada Vinland Saga, que començà a publicar l’any 2005.

Malaltia i estigma: canvis en la percepció del malalt de lepra al llarg de la història

• Publicat el 15 de març de 2021

En el present article s'analitzen els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d'Egipte i les referències bíbliques fins l'última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.

L’orde de Sant Jaume a Barcelona: el Monestir de Santa Maria de Jonqueres

• Publicat el 15 de gener de 2021

Pels volts de 1841 desaparegué la comunitat de la branca femenina de l’orde militar de Sant Jaume que havia existit a Barcelona des del segle XIV.

Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

• Publicat el 25 de novembre de 2020

Des d’antuvi l’ésser humà ha estat vinculat al teatre i l’espectacle: ja al Paleolític van sorgir els primers indicis de teatralitat. La dansa, la representació, el cant... foren complements indispensables per al desenvolupament dels humans. Resultaren tan importants que, fins i tot, es transformaren en professió: ja a les antigues Grècia i Roma existiren artistes de l’espectacle. Un mester que, en arribar l’Edat Mitjana, va ser durament condemnat i “reinterpretat” per l’Església catòlica. De fet, podem afirmar que aquell espectacle profà i d’arrels més primitives representat a l’Antiguitat s’hagués perdut en el temps de no ser, en gran part, pel paper excepcional que desenvoluparen els joglars i les joglaresses medievals.