Edat Mitjana

«Vinland Saga»: una saga islandesa del segle XXI

• Publicat el 11 de juny de 2021

Makoto Yukimura realitza la seva pròpia adaptació de l’Era Vikinga i de les sagues islandeses en una sèrie de còmics manga “seinen” (orientada a un públic jove-adult) anomenada Vinland Saga, que començà a publicar l’any 2005.

Malaltia i estigma: canvis en la percepció del malalt de lepra al llarg de la història

• Publicat el 15 de març de 2021

En el present article s'analitzen els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d'Egipte i les referències bíbliques fins l'última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.

L’orde de Sant Jaume a Barcelona: el Monestir de Santa Maria de Jonqueres

• Publicat el 15 de gener de 2021

Pels volts de 1841 desaparegué la comunitat de la branca femenina de l’orde militar de Sant Jaume que havia existit a Barcelona des del segle XIV.

Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

• Publicat el 25 de novembre de 2020

Des d’antuvi l’ésser humà ha estat vinculat al teatre i l’espectacle: ja al Paleolític van sorgir els primers indicis de teatralitat. La dansa, la representació, el cant... foren complements indispensables per al desenvolupament dels humans. Resultaren tan importants que, fins i tot, es transformaren en professió: ja a les antigues Grècia i Roma existiren artistes de l’espectacle. Un mester que, en arribar l’Edat Mitjana, va ser durament condemnat i “reinterpretat” per l’Església catòlica. De fet, podem afirmar que aquell espectacle profà i d’arrels més primitives representat a l’Antiguitat s’hagués perdut en el temps de no ser, en gran part, pel paper excepcional que desenvoluparen els joglars i les joglaresses medievals.

Ser pagès al segle XV: una aproximació il·lustrada

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

Actualment hi ha trenta mil pagesos censats a Catalunya – els quals compten amb l’ajuda d’assalariats –, a més d’uns trenta mil agricultors a temps parcial.

Perfumar-se a l’Edat Mitjana

• Publicat el 26 de juliol de 2020

Les olors sempre han acompanyat la Història. A l’Edat Mitjana, si bé les pudors predominaven en el dia a dia, també va haver-hi moments per a les bones olors, fossin obtingudes directament de la natura o derivades d’aquesta, com és el cas dels perfums.

Una societat organitzada per a la guerra: la vida de frontera a la península Ibèrica dels segles XI-XIII

• Publicat el 15 de juny de 2020

És l’estiu de l’any 1173. Sancho Jimenez el Giboso avança per l'actual comarca del camp de Calatrava, prop del riu Jabalón, al capdavant de la milícia veïnal de la vila d’Àvila. A la host que comanda hi ha cavallers coberts amb llorigues de malla i elms, armats amb escuts, espases i llances.

D’esclaus de compra a esclaus per contracte: una aproximació a la societat feudal

• Publicat el 15 de maig de 2020

El feudalisme va ser una estructura política i social que es manté unida als ideals cavallerescs, a nobles i castells, i a una realitat retrògrada, negra i bruta.

Les pandèmies al llarg de la història

• Publicat el 2 d'abril de 2020

Potser aquest article s’hauria de titular “Les pandèmies al llarg de la història i els grans canvis que han comportat a la humanitat”, perquè la veritat és que, darrere de totes les crisis que han causat les grans epidèmies al llarg de la història, hi ha hagut un canvi de direcció en les societats humanes, tant en l’àmbit social, polític, cultural com econòmic.

Transgredint la norma de l’Església: la immoralitat al Penedès medieval a través d’una visita pastoral

• Publicat el 15 de gener de 2020

Si alguna font ens permet aproximar-nos, tot i la seva parcialitat, a la moralitat quotidiana del baix clergat i del poble pla en els darrers segles de l’edat mitjana és, sens dubte, la visita pastoral. Document que encara avui dia és confeccionat, neix de la necessitat de fer inspeccions puntuals a totes les parròquies, tant pel que fa a l’estat material del temple i de les dependències, com el compliment de la normativa eclesiàstica tant pels estrats més senzills de la mateixa institució com pel gruix dels feligresos.