Edat Mitjana

Els precedents arxivístics comtals i reials de l’Arxiu Reial de Barcelona (segles IX-XIV)

• Publicat el 15 de maig de 2019

Aquest article és el primer de tres que prenen com a objecte el desenvolupament institucional dels arxius i fons documentals de la Corona d’Aragó: des dels seus precedents històrics fins a la immediata actualitat.

La querella de les dones: entendre la feminitat a la baixa edat mitjana

• Publicat el 15 de març de 2019

Què va ser i què va suposar el debat conegut com la querella de les dones? Com s’entenia la feminitat a la Baixa Edat Mitjana? Com va evolucionar aquest concepte en l’àmbit teòric, seguint l’estela dels raonaments exposats pels dos bàndols que van protagonitzar aquest enfrontament?

Defensa, estratègies i tàctiques militars a l’Europa feudal

• Publicat el 15 de setembre de 2018

Existeixen moltes branques disciplinàries de la Història que estudien des de diferents perspectives les societats humanes, la seva identitat i la seva mentalitat: història política, història econòmica, història espiritual, història de l’alimentació, història de la indumentària, etcètera.

Negoci i família: els mercaders medievals i el seu entorn

• Publicat el 15 de gener de 2018

L’Edat Mitjana és un període estigmatitzat. Massa sovint se l’ha considerat com una època fosca, caracteritzada per la fam, la religiositat extrema i la violència. Una visió força allunyada de la realitat.

Gueraula de Codines: sortílega de Subirats

• Publicat el 28 de juny de 2017

Gueraula de Codines fou una dona que visqué a la Catalunya del segle XIV i, com a coneixedora de pràctiques mèdiques patí els primers atacs a la "burixeria"

Què és un trobador?

• Publicat el 17 de maig de 2017

Els trobadors van exercir una gran tasca al llarg de diversos segles dins de la Corona d'Aragó. A través de les vides o els razó, que són una rica font d'informació i una clara mostra de la “prosa provençal”, obtenim informació sobre la historia del moment. La poesia trobadoresca segueix unes lleis mètriques i rítmiques inviolables, cenyint-se a aquesta a un clar esquema estròfic on s'observa una limitació clara de llibertat de creació. A més, cal dir que aquest gènere va fortament vinculat a la monarquia.

«Littera est vox»: escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

• Publicat el 15 de gener de 2017

L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Edat Mitjana? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.

Quan la realitat supera la ficció: les execucions exemplars en època medieval i moderna

• Publicat el 15 de setembre de 2016

L'intent de reconstrucció de realitats passades fet pel cinema i la literatura ha generat un imaginari col·lectiu on es presenta un món medieval (i per extensió un món modern) on el poder tractava amb gran crueltat aquelles persones que el qüestionaven o que alteraven l'ordre establert.

Llum sobre la “foscor”: l’Scriptorium de Ripoll

• Publicat el 15 de maig de 2016

Sovint, quan algú imagina la situació del món de la cultura a l’Edat Mitjana, li ve al cap la imatge dels “anys foscos”. Cal dir, però, que aquesta concepció romàntica de l’Edat Mitjana com a època d’absoluta foscor en el camp intel·lectual no va ser pas certa.

Més enllà de l’Alguer: el llegat català a Sardenya

• Publicat el 15 d'octubre de 2015

Voltant per Sardenya, pocs coneixen la història de la llarga i cruenta guerra de conquesta de l’illa pels catalano-aragonesos (1323 – 1420). Molts més rememoren una vaga noció d’hispanitat perduda, a la qual hom es refereix amb l’orgull de qui creu que els temps passats sempre són millors.