Entrevistes

«Dubto molt de la grandesa d’Alexandre. Tot i que és un personatge fascinant pel que fa a la gestió de l’àmbit diví, també encarna tots els horrors de l’ús de la força» – Entrevista a Borja Antela

• Publicat el 15 de novembre de 2021

Malgrat la ingent quantitat de bibliografia que l’acompanya, Alexandre el Gran és una d’aquelles figures històriques que segueix despertant passions, no només entre historiadors i arqueòlegs, sinó també entre investigadors d’altres disciplines o el públic en general. Perquè, coincidint amb en Borja, la seva persona «inspira». D’entre tots els aspectes que configuren la seva persona ens centrarem en el món dels déus i la religiositat que visqué durant el transcurs de la campanya asiàtica (336-323 aC), aquella que, després de tretze anys, suposà la desaparició del poderós Imperi Persa.

«No es podia afrontar la guerra contra els cimarrons, eren massa, i la colònia no tenia soldats ni diners per combatre’ls» – Entrevista a Marta Hidalgo

• Publicat el 15 d'octubre de 2021

La Marta ens parlarà del fenomen del cimarronatge al Panamà del segle XVI. Les primeres dècades de presència castellana al Panamà van suposar la desaparició fulminant d’una part molt important de la seva població nativa. Els pobladors que van començar a construir una colònia a l’anomenat regne de “Tierra Firme”, davant la impossibilitat d’utilitzar indígenes com a força de treball –ja que els havien fet desaparèixer–, van començar a importar milers de persones africanes, que arribaven a Amèrica com esclaves i que van ser els protagonistes d’una sèrie de revoltes i rebel·lions que van fer trontollar l’ordre colonial a la zona durant gran part del primer segle de domini hispànic de l’anomenat Nou Món.

«Quan esclatà la guerra civil catalana, la Taula de Canvi entrà en joc un cop més» – Entrevista a Laura Miquel

• Publicat el 15 de setembre de 2021

Li agrada molt i, quan en parla, ho fa amb passió. I va mirant a l’entrevistadora i avisant-la: «podria enrotllar-me més, eh?». La Laura Miquel (Barcelona, 1990) La Laura Miquel ens parla amb fascinació sobre la Taula de Canvi i la Guerra Civil Catalana (1462-1472), dues peces essencials del gran trencaclosques que fou la Catalunya del segle XV.

«S’ha de fer compatible el dret de conèixer el patrimoni amb el de la gent que viu en aquests llocs» – Entrevista a “La Bullanga”

• Publicat el 15 de juliol de 2021

Estem molt orgullosos de la metodologia que hem creat, independentment de l’èxit que acabem tenint. Això al final, no dependrà tant de nosaltres, però haver aconseguit crear un model on hem aportat una sèrie de valors com interactivitat, inclusió, sostenibilitat, divulgació… i que ho puguis escalar no únicament a barris d’aquesta ciutat, sinó que tindria potencial per aplicar-se a altres llocs… és important, perquè en el fons el que estàs proposant és reivindicar i redescobrir llocs que, pels temps de voràgine i massificació turística en què ens ha tocat viure, han quedat molt distorsionats.

«La Germania de Mallorca fou la darrera revolució del poble mallorquí» – Entrevista a Maria Margalida Perelló Pons

• Publicat el 15 de juny de 2021

Enguany, la Germania de Mallorca compleix el cinquè centenari i encara no som conscients de la repercussió material que suposà pel territori. L’equip d’Ab Origine hem tengut el plaer d’entrevistar a Maria Margalida Perelló Pons: historiadora, investigadora i doctoranda mallorquina, membre i impulsora del projecte “500 anys de germanies, 500 anys de lluites compartides”, per introduir-nos a la revolta que va marcar el final de l’època medieval i el principi de l’edat moderna a Mallorca.

«A Catalunya, l’escenificació d’un poder que no tenim a vegades crea un mirall engrescador. A voltes, desconcertant o depressiu» – Entrevista a Jordi Amat

• Publicat el 15 de maig de 2021

Amat està convençut de la força de les idees en la història. I per això volem fer-lo parlar sobre una dimensió a la qual no sempre parem l’atenció necessària. Què és un intel·lectual i quina és la seva força real en la societat? Quines idees motrius han regentat la història contemporània de Catalunya i qui les ha incorporat al món del poder? Tenim un poder real a Catalunya, o només un gran teatre que fa veure que en tenim?

«El Barça no fa res extraordinari, més enllà de seguir el que entén que és el sentir majoritari de la societat catalana» – Entrevista a Carles Santacana

• Publicat el 15 d'abril de 2021

Malgrat que estigui de moda afirmar que no s'hauria de barrejar esport i política, sospitem que poca gent creu tal asseveració. Des de l'aparició dels esports moderns en la nova societat industrial creada pel capitalisme, la pràctica d'aquests mateixos ha sigut un escenari on podien dirimir-se, per exemple, qüestions soterrades de classe. Carles Santacana ha accedit a parlar amb nosaltres sobre el FC Barcelona i per què un club que podria haver passat sense pena ni glòria, a punt de desaparèixer el 1908, seria qualificat, anys després, com a l'”exèrcit no armat de Catalunya” i el primer a aconseguir milers de socis.

«Arran de la pesta del segle XIV, la mort esdevé espectacular i macabra» – Entrevista a Teresa Vinyoles

• Publicat el 15 de març de 2021

Actualment, a causa de la Covid-19, els carrers estan més buits i se sent parlar poc anglès. Per aquells mateixos carrers, però uns sis-cents anys enrere, hi van passar processons constants, gent vestida de dol i, uns metres més enllà, es va assaltar el call jueu. I és que al segle XIV una altra epidèmia corria per la ciutat i per bona part d’Europa: la pesta. Ens disposem a conversar amb Teresa Vinyoles sobre la pesta del segle XIV i sobre les vivències, experiències, mentalitats i gestos dels habitants, dones, homes i infants, que la van viure a partir de la seva novel·la històrica La vida i la mort entre horts i vinyes. Barcelona, 1375 (Barcelona: Editorial Base, 2020).

«A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme» – Entrevista a Lourdes Prades

• Publicat el 15 de febrer de 2021

Fa vuitanta-cinc anys, entre 35.000 i 40.000 homes i dones van venir a Espanya des d’uns cinquanta-quatre països diferents en vaixell, en tren, a peu… Es van desplaçar per ajudar a combatre el feixisme a la Guerra Civil, fos al front, a la sanitat o a l’administració. Ens dirigim al Pavelló de la República on, entre documentació d'arxiu i cartells de la Guerra Civil, entrevistem a Lourdes Prades, arxivera, historiadora i creadora del Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals (SIDBRINT) per tal de parlar sobre el fenomen de les Brigades però, sobretot, per descobrir-ne els seus protagonistes i les seves històries d'ideals, de lluita, de desenganys, de mort, d'amor i de cruesa.

«Layret serà la gran referència de tota una generació de l’esquerra catalana» – Entrevista a Vidal Aragonés

• Publicat el 15 de gener de 2021

Advocat laboralista (dels primers), catalanista, republicà, socialista, bolxevic… totes aquestes etiquetes són vàlides, quan parlem de Layret; i, al mateix temps, cap s’adequa a ell del tot. Potser ho era tot; i segurament per aquest motiu, molts contemporanis seus el consideraren el primer català “socialista” i potser per això, totes les organitzacions d’esquerra de la Segona República se’n consideraren sempre, i explícitament, hereus seus. Segons sembla, l’oblit d’un personatge tan influent i important per la història de Catalunya ha acabat gràcies a la nova biografia d’Aragonés, el qual ens rebé al seu despatx compartit al Parlament de Catalunya.