«Els partidaris de la pseudohistòria falsament catalanista menyspreen profundament la història de Catalunya» – Entrevista a Vicent Baydal i Cristian Palomo Publicat el 15 de desembre de 2020 La publicació de Pseudohistòria contra Catalunya: de l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo, 2020) ha causat una gran expectació entre la historiografia i la societat catalana. També en el si del nostre equip, que el passat febrer va assistir entusiasmat a la seva massiva presentació a la Central del Raval de Barcelona. Essent ja a desembre, i havent assolit la seva tercera edició, podem afirmar que Pseudohistòria contra Catalunya ha esdevingut un llibre d’absoluta referència en el seu àmbit i un dels més venuts en català en l’àmbit de la no-ficció d’enguany. Segurament, si volguéssim tractar cadascun dels afers dels quals s’ocupa el llibre, caldria dedicar una entrevista particular a cada un dels historiadors que els han escrit. Per tal de focalitzar-nos en el pal de paller de l’obra, en aquesta entrevista tractarem de definir acuradament les característiques de la pseudohistòria, tot analitzant la intenció i el rerefons del llibre.
«La generació de 1978 vam complir amb el paper que ens pertocava» – Entrevista a Miquel Roca Junyent Publicat el 15 de novembre de 2020 Miquel Roca i Junyent (Bordeus, 1940) és un dels advocats més prestigiosos del país i que ha portat, recentment alguns casos de forta repercussió mediàtica (i controvertits), com ara el de la defensa de la infanta Cristina pel cas Nóos. Però el rol pel qual passarà a la història és la seva contribució a l’hora de donar llum a la Constitució espanyola (1978) i a l’Estatut de Sau (1979). Les preguntes tenen per objectiu conèixer com va viure els darrers anys del tardofranquisme, els objectius que l’antifranquisme es va marcar en aquella època (ruptura?, pacte?) i el seu paper en la redacció de la Constitució, entre d'altres.
«A la universitat, l’estudiant conscienciat era minoritari» – Entrevista a Vicenç Ferrer Gralla Publicat el 15 de novembre de 2020 El nostre protagonista arribà a la ciutat una vegada el “desarrollismo” franquista ja s’havia iniciat. L’aparent encert econòmic del règim (el creixement extraordinari del PIB, l’arribada del 600, el turisme, etc.) contrastava amb la repressió política que exercia la dictadura, els baixos salaris en els quals es fomentà el “miracle” econòmic espanyol i la falta d’un estat del benestar del qual es gaudia a l’Europa occidental. Militant en diverses organitzacions d’esquerra del moment, el seu trajecte és il·lustratiu del de molts joves que en aquella època veien factible una ruptura democràtica amb el franquisme. El pas dels anys li ha donat perspectiva i ara admet que, segurament, no es tenia la força que era necessària per tombar la dictadura i que, per aquest motiu, la Transició consistí més en una transacció que en una ruptura.
«El franquisme va intentar fer creure que el seu era un colonialisme suau» – Entrevista a Celeste Muñoz Publicat el 15 de setembre de 2020 Entrevistem a la Celeste Muñoz per parlar sobre el colonialisme franquista a Guinea Equatorial. Tractem temes com els costums, la repressió sistematitzada i les similituts i les diferències entre el govern a la península i a l'Àfrica. Analitzem fins a quin punt aquesta experiència a l'Àfrica, sovint ignorada pels manuals d'història, va marcar el segle XX espanyol. De tot això ens en parla en profunditat, ja que ho ha treballat en la seva tesi doctoral, centrada en els conflictes entre costums i les lleis.
«Si la Xina es cristianitzava, els xinesos podien convertir-se en súbdits de Felip II» – Entrevista a Diego Sola Publicat el 15 de juliol de 2020 Entre els segles XVI i XVIII, l’obra de referència sobre la Xina, «Historia del Gran Reino de la China», fou l’escrita per l’agustí Juan González de Mendoza. L’autor, però, mai va viatjar presencialment a Orient, tot i que els seus textos ens hi poden transportar. De la mateixa manera, ens trobem amb l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona Diego Sola per conversar sobre aquest interessant personatge i viatjar mentalment fins a aquella Xina meravellosa i plena d’abundància divulgada per Mendoza i per la Monarquia Hispànica.
«Ser dona al món grec clàssic suposava estar sempre sota la tutela, voluntat i vigilància dels homes des del naixement fins a la mort» – Entrevista a Elisabet Huntingford Publicat el 15 de juny de 2020 Per parlar sobre els estudis de gènere al món antic, i la rellevància de la recerca en aquest camp d’investigació per començar a conèixer la realitat femenina a l’Antiga Grècia, entrevistem telemàticament l’Elisabet Huntingford Antigas, professora emèrita d’Història Antiga del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.
«De setembre de 1640 a desembre de 1641 les institucions catalanes són un poder sobirà» – Entrevista a Antoni Simon Publicat el 7 de juny de 2020 El professor Antoni Simon (Girona, 1956) és un dels majors experts sobre la Guerra dels Segadors i la Catalunya de l’època dels Àustries. El seu darrer llibre, 1640 (editat per Rafael Dalmau Editor) és una síntesi sobre les causes, fets i conseqüències dels fets que ocorregueren durant el 1640, un dels anys més trascendentals de la història catalana. És per aquest motiu, que li vàrem demanar que ens expliqués què va passar, per què i les seves conseqüències.
«Els esclaus mai van ser considerats éssers humans, van ser carregadors, cimarrons, propietats… També van ser lliberts, i precisament si eren lliberts era perquè havien sigut esclaus» – Entrevista a Javier Laviña Publicat el 15 de maig de 2020 La tracta i el treball esclau estan a les arrels d’una part de la gran diversitat humana que pobla Amèrica, especialment l’Amèrica Llatina, avui dia. Per entendre un fenomen cabdal que diferencià enormement les formes de treball entre colònies i metròpolis durant tota l’Època Moderna i les primeres dècades de la Contemporània, hem contactat amb un especialista: Javier Laviña. De forma telemàtica (a causa de la COVID-19) ens hem endinsat en els segles de la colonització d’Amèrica, i en tot el que envoltà les vides dels africans que hi arribaren de forma forçada i es feren un lloc en un món que els era extremadament hostil.
«L’anarquisme arrela més en aquells llocs on es desconfia de l’estat» – Entrevista a Teresa Abelló Publicat el 1 de maig de 2020 La jornada de vuit hores a Espanya s’aconseguí després d’una vaga històrica capitanejada per la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat d’orientació anarcosindicalista: la vaga de la Canadenca. I és que l’anarquisme fou un dels dos grans moviments obrers dels segles XIX i XX, especialment a l’estat espanyol. U de maig i anarquisme, doncs, han sigut a casa nostra una combinació natural fins a la fi de la Guerra Civil espanyola (1936-39) i que avui recuperem amb una entrevista a Teresa Abelló, una de les grans especialistes catalanes sobre l’anarquisme. Aquesta entrevista, per cert, va ser telemàtica.
«Mai vaig proposar crear els Mossos d’Esquadra com a policia de Catalunya, perquè la seva història no era neta» – Entrevista a Miquel Sellarès Publicat el 15 d'abril de 2020 És un personatge que treu pit d’haver actuat sempre amb molta independència. Va ser un dels membres fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (després, seria secretari de comunicació de la Generalitat de 2003 a 2004, en l'època del Tripartit) i de l’Assemblea de Catalunya (1971-77), veritable punta de llança unitària de l’antifranquisme al Principat. Estem parlant de Miquel Sellarès (Barcelona, 1946), i xerrem amb ell per entendre com nasqué i es desplegà la policia autonòmica de Catalunya durant les legislatures de Jordi Pujol (1980-2003).
Actualitat Comunicat d’Ab Origine arran de l’empresonament d’una part dels membres del Govern de Catalunya Publicat el 3 de novembre de 2017