Entrevistes

«A Catalunya, l’escenificació d’un poder que no tenim a vegades crea un mirall engrescador. A voltes, desconcertant o depressiu» – Entrevista a Jordi Amat

Amat està convençut de la força de les idees en la història. I per això volem fer-lo parlar sobre una dimensió a la qual no sempre parem l’atenció necessària. Què és un intel·lectual i quina és la seva força real en la societat? Quines idees motrius han regentat la història contemporània de Catalunya i qui les ha incorporat al món del poder? Tenim un poder real a Catalunya, o només un gran teatre que fa veure que en tenim?

«El Barça no fa res extraordinari, més enllà de seguir el que entén que és el sentir majoritari de la societat catalana» – Entrevista a Carles Santacana

Malgrat que estigui de moda afirmar que no s'hauria de barrejar esport i política, sospitem que poca gent creu tal asseveració. Des de l'aparició dels esports moderns en la nova societat industrial creada pel capitalisme, la pràctica d'aquests mateixos ha sigut un escenari on podien dirimir-se, per exemple, qüestions soterrades de classe. Carles Santacana ha accedit a parlar amb nosaltres sobre el FC Barcelona i per què un club que podria haver passat sense pena ni glòria, a punt de desaparèixer el 1908, seria qualificat, anys després, com a l'”exèrcit no armat de Catalunya” i el primer a aconseguir milers de socis.

«Arran de la pesta del segle XIV, la mort esdevé espectacular i macabra» – Entrevista a Teresa Vinyoles

Actualment, a causa de la Covid-19, els carrers estan més buits i se sent parlar poc anglès. Per aquells mateixos carrers, però uns sis-cents anys enrere, hi van passar processons constants, gent vestida de dol i, uns metres més enllà, es va assaltar el call jueu. I és que al segle XIV una altra epidèmia corria per la ciutat i per bona part d’Europa: la pesta. Ens disposem a conversar amb Teresa Vinyoles sobre la pesta del segle XIV i sobre les vivències, experiències, mentalitats i gestos dels habitants, dones, homes i infants, que la van viure a partir de la seva novel·la històrica La vida i la mort entre horts i vinyes. Barcelona, 1375 (Barcelona: Editorial Base, 2020).

«A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme» – Entrevista a Lourdes Prades

Fa vuitanta-cinc anys, entre 35.000 i 40.000 homes i dones van venir a Espanya des d’uns cinquanta-quatre països diferents en vaixell, en tren, a peu… Es van desplaçar per ajudar a combatre el feixisme a la Guerra Civil, fos al front, a la sanitat o a l’administració. Ens dirigim al Pavelló de la República on, entre documentació d'arxiu i cartells de la Guerra Civil, entrevistem a Lourdes Prades, arxivera, historiadora i creadora del Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals (SIDBRINT) per tal de parlar sobre el fenomen de les Brigades però, sobretot, per descobrir-ne els seus protagonistes i les seves històries d'ideals, de lluita, de desenganys, de mort, d'amor i de cruesa.

«Layret serà la gran referència de tota una generació de l’esquerra catalana» – Entrevista a Vidal Aragonés

Advocat laboralista (dels primers), catalanista, republicà, socialista, bolxevic… totes aquestes etiquetes són vàlides, quan parlem de Layret; i, al mateix temps, cap s’adequa a ell del tot. Potser ho era tot; i segurament per aquest motiu, molts contemporanis seus el consideraren el primer català “socialista” i potser per això, totes les organitzacions d’esquerra de la Segona República se’n consideraren sempre, i explícitament, hereus seus. Segons sembla, l’oblit d’un personatge tan influent i important per la història de Catalunya ha acabat gràcies a la nova biografia d’Aragonés, el qual ens rebé al seu despatx compartit al Parlament de Catalunya.

«Els partidaris de la pseudohistòria falsament catalanista menyspreen profundament la història de Catalunya» – Entrevista a Vicent Baydal i Cristian Palomo

La publicació de Pseudohistòria contra Catalunya: de l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo, 2020) ha causat una gran expectació entre la historiografia i la societat catalana. També en el si del nostre equip, que el passat febrer va assistir entusiasmat a la seva massiva presentació a la Central del Raval de Barcelona. Essent ja a desembre, i havent assolit la seva tercera edició, podem afirmar que Pseudohistòria contra Catalunya ha esdevingut un llibre d’absoluta referència en el seu àmbit i un dels més venuts en català en l’àmbit de la no-ficció d’enguany. Segurament, si volguéssim tractar cadascun dels afers dels quals s’ocupa el llibre, caldria dedicar una entrevista particular a cada un dels historiadors que els han escrit. Per tal de focalitzar-nos en el pal de paller de l’obra, en aquesta entrevista tractarem de definir acuradament les característiques de la pseudohistòria, tot analitzant la intenció i el rerefons del llibre.

«La generació de 1978 vam complir amb el paper que ens pertocava» – Entrevista a Miquel Roca Junyent

Miquel Roca i Junyent (Bordeus, 1940) és un dels advocats més prestigiosos del país i que ha portat, recentment alguns casos de forta repercussió mediàtica (i controvertits), com ara el de la defensa de la infanta Cristina pel cas Nóos. Però el rol pel qual passarà a la història és la seva contribució a l’hora de donar llum a la Constitució espanyola (1978) i a l’Estatut de Sau (1979). Les preguntes tenen per objectiu conèixer com va viure els darrers anys del tardofranquisme, els objectius que l’antifranquisme es va marcar en aquella època (ruptura?, pacte?) i el seu paper en la redacció de la Constitució, entre d'altres.

«A la universitat, l’estudiant conscienciat era minoritari» – Entrevista a Vicenç Ferrer Gralla

El nostre protagonista arribà a la ciutat una vegada el “desarrollismo” franquista ja s’havia iniciat. L’aparent encert econòmic del règim (el creixement extraordinari del PIB, l’arribada del 600, el turisme, etc.) contrastava amb la repressió política que exercia la dictadura, els baixos salaris en els quals es fomentà el “miracle” econòmic espanyol i la falta d’un estat del benestar del qual es gaudia a l’Europa occidental. Militant en diverses organitzacions d’esquerra del moment, el seu trajecte és il·lustratiu del de molts joves que en aquella època veien factible una ruptura democràtica amb el franquisme. El pas dels anys li ha donat perspectiva i ara admet que, segurament, no es tenia la força que era necessària per tombar la dictadura i que, per aquest motiu, la Transició consistí més en una transacció que en una ruptura.

«El franquisme va intentar fer creure que el seu era un colonialisme suau» – Entrevista a Celeste Muñoz

Entrevistem a la Celeste Muñoz per parlar sobre el colonialisme franquista a Guinea Equatorial. Tractem temes com els costums, la repressió sistematitzada i les similituts i les diferències entre el govern a la península i a l'Àfrica. Analitzem fins a quin punt aquesta experiència a l'Àfrica, sovint ignorada pels manuals d'història, va marcar el segle XX espanyol. De tot això ens en parla en profunditat, ja que ho ha treballat en la seva tesi doctoral, centrada en els conflictes entre costums i les lleis.

«Si la Xina es cristianitzava, els xinesos podien convertir-se en súbdits de Felip II» – Entrevista a Diego Sola

Entre els segles XVI i XVIII, l’obra de referència sobre la Xina, «Historia del Gran Reino de la China», fou l’escrita per l’agustí Juan González de Mendoza. L’autor, però, mai va viatjar presencialment a Orient, tot i que els seus textos ens hi poden transportar. De la mateixa manera, ens trobem amb l’historiador i professor de la Universitat de Barcelona Diego Sola per conversar sobre aquest interessant personatge i viatjar mentalment fins a aquella Xina meravellosa i plena d’abundància divulgada per Mendoza i per la Monarquia Hispànica.
Popular
Les decoracions pictòriques i musivàries de les cases romanes: el cas de Pompeia

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES