«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» — Entrevista a Almudena García-Rubio

El passat mes de febrer l’equip d’Ab Origine va viatjar fins a Eivissa per conversar amb Almudena García-Rubio, antropòloga física, per tal de conversar sobre l’exhumació i la identificació de les restes d’Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina González.

Bon dia, Almudena, moltes gràcies per rebre’ns. Abans de res, ens podries indicar què és l’Antropologia física i quina relació té amb la història?

L’antropologia és la disciplina que estudia l’ésser humà, i està dividida per especialitats: l’antropologia cultural, social i física. L’última és la que se centra en el vessant biològic de l’ésser humà, en l’evolució com espècie i sobre les diferències i variants poblacionals, així com les condicions de salut i malaltia. Quan es refereix a poblacions del passat es fa mitjançant els estudis osteològics, és a dir, les restes òssies humanes. La relació amb la història ve, en el nostre context, el món anglosaxó és diferent, de la mà de l’arqueologia. L’arqueologia estudia les poblacions del passat a través les seves restes materials, i podem considerar que les restes òssies humanes són part d’aquesta materialitat del passat.

El nostre dia a dia l’estudi, en els jaciments on apareixen restes humanes, va de la cosa particular a la general. Veure la informació de l’esquelet complet, si és un esquelet sencer, i proporcionar una estimació de sexe, edat, estatura… això seria el perfil biològic bàsic. Després vindrien l’estudi de patologies, estudi dental, caracterització física i, en el cas que anomenaríem forense, causa de mort. Quan això ho portes en l’àmbit poblacional l’aportació és altra. De totes maneres, no treballem mai sols. L’antropologia física té sentit si la poses al costat del context social, polític i religiós. Llavors, sempre treballem amb historiadors, arqueòlegs i altres especialistes.

Arran de la Guerra Civil, a Mallorca i Balears, com en molts territoris de la resta de l’Estat ocupats per les tropes sollevades, es va iniciar una brutal repressió contra els militants d’esquerres. Podries dir-nos, en el cas illenc, quins foren els indrets de repressió més destacables, i per què?

Indrets de repressió n’hi va haver molts, el que jo conec més és el que està relacionat amb les fosses. Jo ho ordenaria, per una banda, les morts extrajudicials, gent que és treta de les seves cases, detingudes de manera il·legal i, o bé tretes de la seva casa o de la presó, assassinades, la repressió per sentència judicial després de judici sumaríssim i, després, hi hauria les morts en captivitat o en combat. Jo diria que pràcticament totes, menys dues, totes les fosses que hem exhumat a Balears tenen a veure amb repressió extrajudicial. Per exemple, a Calvià eren cadàvers que havien aparegut als camins, gent que varen treure de casa seva i mai tornà. Encara que, a Porreres el que se cerquen són sacas [tretes], les posades en llibertat, igual que aquestes dones de les quals parlaven que les treuen de la presó de dones del carrer de Can Sales, tretes de les presons Can Mir i el Castell de Bellver d’homes i que se suposava que els donaven la llibertat, i en realitat els treien per matar-los. En aquest context, aquests cossos es troben, principalment, en cementeris i hem fet algunes cerques a pous. De moment, amb els pous, només hi ha hagut èxit al Pou de s’Àguila, a Llucmajor, on trobàrem, a quaranta-set metres de profunditat, les restes de tres persones que hi foren llançades. 

Que jo sàpiga només hem buscat un cas d’una sentència judicial, un jove, Joan Mut, que l’hem cercat a Inca. Que, segons la causa judicial, per un fet molt absurd pel qual se’l deté, se’l jutja i, ràpidament, en els primers dies de l’alçament se l’afusella. Després estaria el cas del penal de formentera, a la Colònia Penitenciària de Sant Francesc, que hi passaren milers de presos, cinquanta-vuit hi perderen la vida, la majoria d’ells de Badajoz i era una intervenció supercomplicada perquè era un cementeri que havia estat en ús fins a l’actualitat. La hipòtesi de treball era que havíem pogut localitzar sis d’ells, un d’ells s’ha pogut identificar, així que sabem que estàvem ben encaminats, i per això tornarem enguany. Sobre les morts en combat no s’han fet, encara, exhumacions, però l’actual pla de fosses del govern balear, que és la manera en la qual treballem, amb el marc de la llei de fosses i l’impuls del govern es faran les primeres recerques de fosses de combat. A Balears es tocaran tots aquests tipus de repressió. Els llocs de repressió tenen a veure amb això, amb les presons, amb un camp de presoners i el combat. 

El 2023 va començar amb la notícia de què s’havien identificat, a Mallorca, les restes de les Roges del Molinar i Belarmina González; es trobaren al costat del cos d’Aurora Picornell, que havia estat identificada uns mesos abans. Ens podries dir qui eren aquestes cinc dones?

La notícia surt perquè se les ha identificat. Se les ha identificat, perquè una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista, per falangistes a Mallorca, el 5 de gener de 1937. Per què les mataren? Pel que varen fer en vida. Aurora Picornell, tal vegada la més coneguda, que neix en el si d’una família molt polititzada, el seu pare era dels fundadors del Partit Comunista a Mallorca, va ser comunista i fou una dona molt carismàtica, molt formada, que va escriure molt i amb una gran capacitat de comunicació. És coneguda per com de bé comunicava i parlava en mítings i actes en els quals participava, defensant les seves idees que eren, principalment, el laïcisme i el feminisme, en el sentit de defensa dels drets laborals de les treballadores. Va ser una de les persones que va contribuir a formar el primer sindicat femení del context tèxtil. Per tot el que significava com a dona transgressora en aquella Mallorca conservadora, catòlica, tradicional, dels anys trenta, va ser una de les primeres persones detingudes després del cop d’estat.

En aquests mítings solia coincidir amb Maria i Antònia, que són dues germanes del mateix barri d’Aurora i la seva família, el Molinar. Foren dues germanes que també escrivien a Nuestra Palabra, eren militants i treballaven en el sector tèxtil. Eren filles de Catalina, que era de Sa Pobla, s’havia separat del marit i traslladat al Molinar, i també era comunista. Crec que les germanes havien estat detingudes en el 1934 pels seus actes en suport als companys detinguts a la Revolució del ‘34. Eren joves, perquè varen morir molt joves, que estaven molt compromeses amb el seu moment i tingueren un paper molt públic en un moment en el qual la dona, el seu àmbit era el domèstic, i això no se’ls va perdonar. 

Belarmina González és una jove originària de Palència, no se sap exactament de quina part de la província. Arriba a Mallorca, estava casada i de la qui tenim molt poca informació. No se sap exactament perquè estava a la presó.

Militants comunistes a El Molinar. Aurora Picorell sosté un número de la revista Nuestra Palabra. Font: Wikimedia Commons

A la fossa 3 del Cementiri de Son Coletes es varen trobar cinc esquelets de dona. En un primer moment, quina era la vostra hipòtesi sobre qui eren? I quin va ser el procés per descartar-la?

A les dones de les quals estàvem parlant abans, se les cercava a Porreres, perquè es pensava que, igual que la majoria de tretes de Can Mir i el Castell de Bellver, elles també haurien anat a parar allí. Però no hi trobàrem cap dona. En el context de Son Coletes se cercava a cinc milicianes, que foren del desembarcament de Bayo, aquell intent de reconquerir Mallorca, que va fracassar, embarcaren de nou cap a Catalunya. A terra va quedar un grup de gent, que no se sap el nombre exacte, però si se sap segur que hi hagué cinc dones que es quedaren, que foren detingudes pels falangistes. De fet, hi ha una imatge seva el dia anterior del seu assassinat, allà a Sa Graduada, a Manacor. Per tant, el que es pensava quan trobàrem una fossa en la qual poguérem veure que, per les restes òssies, hi havia dones, puix pensàvem que eren elles. Eren dos grups de cinc dones amb edats molt semblants, aleshores, esquelèticament no les podíem distingir, però la cultura material associada ens va fer sospitar que no eren les milicianes. A la fotografia, les milicianes porten un mono i gairebé cap objecte personal a sobre, en canvi, trobem un anell d’or, un carmí, una ploma… encara que la ploma vàrem pensar que era de la qui havia escrit el diari. Però, vaja, després la vestimenta, els botons, uns pesos que es cosien a la roba per donar-li caiguda, tot ens feia pensar que no eren les milicianes. Per tant, un grup de cinc dones a Mallorca, només podien ser les Roges del Molinar.

Fa uns mesos, férem una entrevista a Queralt Solé sobre les fosses comuns. Ens digué que el que ens ensenyen les fosses és la brutalitat de la guerra civil. En el cas d’aquesta exhumació, es compleix aquesta premissa? Hi ha evidències de la violència exercida sobre aquestes víctimes de la repressió a rereguarda?

En el cas de la fossa de les dones el que podrem veure és que els tres esquelets que estaven complets hi ha múltiples orificis de bala. Allò no va ser un tir de gràcia, sinó que hi hagué diversos trets. S’ha de pensar que, nosaltres, en l’àmbit esquelètic podem perdre molta informació perquè falta molt de teixit per poder valorar. En els casos que hi ha causes judicials i hi ha informes dels forenses on hi ha descripcions de ferides i lesions que les nostres observacions es queden molt curtes per allò que ells descriuen. En els casos de Calvià es parla de ferides contuses, per cops, de ferides incises, per arma blanca i de foc. Nosaltres només hem estat capaços d’identificar els orificis d’arma de foc perquè a vegades travessen l’abdomen i no deixen marca en el registre ossi. Per tant, el que nosaltres podem saber és això, el que va passar en realitat no ho podem saber.  

Després de l’estudi antropològic que indica com foren els últims moments de la vida de les víctimes, què es fa per a procedir amb la identificació d’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pasqual, Antònia Pasqual Flaquer, Maria Pasqual Flaquer i Belarmina González?

Identificar és un procés i consisteix a comparar. Comparar la informació que tenim d’una persona desapareguda amb la informació que obtenim d’unes restes desconegudes. Per això sol ser superimportant tenir mostres genètiques, perquè tu pots dir que aquestes restes pertanyen a una persona de tal edat i que han aparegut en aquest lloc, però per a confirmar la hipòtesi, la genètica és fonamental. En aquest cas, teníem el perfil genètic d’Ignasi Picornell, el germà d’Aurora Picornell que s’havia identificat a Porreres. Per tant, una vegada la teníem identificada a ella, enteníem que havíem trobat el grup, és a dir, que els altres quatre esquelets es corresponien a les altres quatre dones. Només els hem pogut acabar de posar nom perquè un dels esquelets ha donat positiu amb un familiar de les Roges del Molinar i, per l’edat, hem pogut assimilar-lo amb la més jove, amb Maria. Així, un dels esquelets donava negatiu amb els parents de les Roges del Molinar, per tant, l’única que no hi estava emparentada era Belarmina González. Com a resultat, mitjançant genètica hem pogut posar nom a Aurora, Maria i Belarmina. Les altres dues, mare i filla, han sigut identificades per edat, en el seu cas els esquelets no havien sigut recuperats de forma completa. Que això ens duu a un altre tema important de les fosses i és que estava afectada per cripta moderna. El temps ha passat i l’espai ha sigut utilitzat i és molt difícil trobar les fosses del 1936 en la seva forma original. 

Per acabar, podries indicar-nos quines són les majors dificultats, avui dia, per a la identificació de les víctimes de la repressió franquista? I, per contra, si hi ha facilitats, en el context actual, que abans no hi eren?

Les majors dificultats ja les hem mencionat. Tenen a veure amb l’alteració de l’espai de les fosses i la falta de familiars, en molt de casos, per a les mostres d’ADN. Els principals avantatges que tenim ara i que igual no hi havia fa uns anys. Primer que existeixen anàlisis genètiques que des dels anys vuitanta ha avançat moltíssim en l’àmbit forense i és una eina fonamental. I, per altra banda, que a Balears comptam amb el suport institucional. Un suport institucional sense fissures, amb una comissió de fosses que decideix, un govern que finança i amb garanties de contractar equips amb l’experiència que poden fer-ho. Tot això dona una seguretat al procés que no ha estat l’habitual temps enrere en aquest país i que, encara, hi ha moltes regions de l’Estat Espanyol on no es donen aquestes condicions. 

Moltes gràcies per les respostes. T’agradaria afegir alguna cosa?

 Una cosa que m’agrada molt del que estem fent a Balears és que, els últims anys, s’està generalitzant les visites d’instituts als llocs on treballem. Jo crec que a escala universitària, la gent que estudia història, és a dir, un sector molt reduït, ja s’està generalitzant, però no feim el salt a una informació bàsica, a les edats bàsiques de la secundària. Aleshores, que aquestes visites d’instituts de Mallorca a les exhumacions està sent important per un procés més de normalització en el coneixement de què va ser la repressió franquista. 

Son Coletes, Manacor. Font: Wikimedia Commons

  • (Bunyola, 1998). Graduada en Història (UV). Màster Interuniversitari d'Història Contemporània (UV). Estudiant del Màster de Formació del professorat (UV). Especialista en polítiques de memòria. Actualment, el seu camp d'estudi és la sanitat durant la Guerra Civil. Treballa com a professora associada a la Universitat de València.

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Fitxa Técnica

Nom: Almudena
García-Rubio
Trajectòria acadèmica: Antropòloga física, natural de Madrid i resident a Sant Antoni, Eivissa. Fa més d'una dècada que treballa en exhumacions de fosses de la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme com a membre de la Sociedad de Ciencias Aranzadi. Des del 2016 ha treballat en els plans de fosses anuals portats a terme per part del Govern de les Illes Balears. Ella ha format part de l'equip conjunt entre Aranzadi i ATICS, que han estat responsables de la troballa de les restes de centenars de víctimes de la repressió, entre elles Aurora Picornell, les Roges del Molinar i Belarmina González.

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta publicació

Equip Editorial; Roig Sureda, Margalida. (2023) "«Una cosa que les uní va ser el seu destí final, que foren assassinades per la dictadura franquista» - Entrevista a Almudena García-Rubio ", Ab Origine Magazine, 82 (març) [en línia].

Relacionat