Entrevistes

«Crec que l’emperador Constantí va veure en Crist una altra de les moltes facetes del culte solar que ell practicava» – Entrevista a Carles Buenacasa

• Publicat el 15 d'abril de 2022

Si Constantí I era un cristià convençut, per què no es va convertir fins poc abans de la seva mort l’any 337 dC? La seva relació tant amb el cristianisme com amb els cultes pagans es revela complexa, és per això que ens trobem amb el Dr. Carles Buenacasa per tractar, cronològicament, la religiositat d’un dels emperadors romans més transcendentals de la Història de Roma.

«Tenim a les nostres mans un patrimoni d’Art Rupestre Llevantí que podem estudiar a través de tecnologies d’última generació» – Entrevista a Inés Domingo

• Publicat el 30 de març de 2022

Ens vam trobar amb la Dra. Inés Domingo, professora de la UB, per parlar sobre les singularitats de l'Art Rupestre Llevantí, un art únic del Paleolític que situem a la façana mediterrània de la península Ibèrica.

«Tenint en compte la importància de Francesc Macià, l’estat s’hauria d’haver implicat una mica més en la recuperació de la Casa Vallmanya» – Entrevista a Marc Macià

• Publicat el 15 de febrer de 2022

A partir de la polèmica generada a ponent sobre l'estat de conservació de la Casa Vallmanya, entrevistem a Marc Macià sobre el passat, el present i el futur d'aquesta, a partir de la relació que hi tingué el president Francesc Macià i la importància de donar valor al patrimoni històric així com a la memòria històrica a nivell local.

«Quan parlem del Twitter d’un arxiu no hem de tenir por a ser propers amb la ciutadania» – Entrevista a Laura Fortuny

• Publicat el 15 de gener de 2022

Una tarda de gener, part de l’Equip editorial es desplaça fins a la ciutat de Barcelona per entrevistar a Laura Fortuny, arxivera i gestora documental. Conversem sobre els seus fils de divulgació a Twitter, l'estat i el futur de la divulgació dels arxius i la relació d'aquests amb els mitjans de comunicació, entre altres qüestions.

«Durant els primers anys de colonització, hi ha una agressió socioeconòmica brutal, un ús i abús de la població indígena, i en certs casos la dissipació de societats senceres» – Entrevista a Meritxell Tous

• Publicat el 15 de desembre de 2021

Ens trobem amb la doctora Meritxell Tous a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on exerceix la seva tasca com a docent i investigadora. Especialista en el passat indígena de l’anomenada Gran Nicoya, a Centreamèrica, ens parla sobre les societats que habitaren l’istme que uneix Nord-amèrica amb Sud-amèrica, abans, durant i després de la conquesta castellana de la regió.

«Dubto molt de la grandesa d’Alexandre. Tot i que és un personatge fascinant pel que fa a la gestió de l’àmbit diví, també encarna tots els horrors de l’ús de la força» – Entrevista a Borja Antela

• Publicat el 15 de novembre de 2021

Malgrat la ingent quantitat de bibliografia que l’acompanya, Alexandre el Gran és una d’aquelles figures històriques que segueix despertant passions, no només entre historiadors i arqueòlegs, sinó també entre investigadors d’altres disciplines o el públic en general. Perquè, coincidint amb en Borja, la seva persona «inspira». D’entre tots els aspectes que configuren la seva persona ens centrarem en el món dels déus i la religiositat que visqué durant el transcurs de la campanya asiàtica (336-323 aC), aquella que, després de tretze anys, suposà la desaparició del poderós Imperi Persa.

«No es podia afrontar la guerra contra els cimarrons, eren massa, i la colònia no tenia soldats ni diners per combatre’ls» – Entrevista a Marta Hidalgo

• Publicat el 15 d'octubre de 2021

La Marta ens parlarà del fenomen del cimarronatge al Panamà del segle XVI. Les primeres dècades de presència castellana al Panamà van suposar la desaparició fulminant d’una part molt important de la seva població nativa. Els pobladors que van començar a construir una colònia a l’anomenat regne de “Tierra Firme”, davant la impossibilitat d’utilitzar indígenes com a força de treball –ja que els havien fet desaparèixer–, van començar a importar milers de persones africanes, que arribaven a Amèrica com esclaves i que van ser els protagonistes d’una sèrie de revoltes i rebel·lions que van fer trontollar l’ordre colonial a la zona durant gran part del primer segle de domini hispànic de l’anomenat Nou Món.

«Quan esclatà la guerra civil catalana, la Taula de Canvi entrà en joc un cop més» – Entrevista a Laura Miquel

• Publicat el 15 de setembre de 2021

Li agrada molt i, quan en parla, ho fa amb passió. I va mirant a l’entrevistadora i avisant-la: «podria enrotllar-me més, eh?». La Laura Miquel (Barcelona, 1990) La Laura Miquel ens parla amb fascinació sobre la Taula de Canvi i la Guerra Civil Catalana (1462-1472), dues peces essencials del gran trencaclosques que fou la Catalunya del segle XV.

«S’ha de fer compatible el dret de conèixer el patrimoni amb el de la gent que viu en aquests llocs» – Entrevista a “La Bullanga”

• Publicat el 15 de juliol de 2021

Estem molt orgullosos de la metodologia que hem creat, independentment de l’èxit que acabem tenint. Això al final, no dependrà tant de nosaltres, però haver aconseguit crear un model on hem aportat una sèrie de valors com interactivitat, inclusió, sostenibilitat, divulgació… i que ho puguis escalar no únicament a barris d’aquesta ciutat, sinó que tindria potencial per aplicar-se a altres llocs… és important, perquè en el fons el que estàs proposant és reivindicar i redescobrir llocs que, pels temps de voràgine i massificació turística en què ens ha tocat viure, han quedat molt distorsionats.

«La Germania de Mallorca fou la darrera revolució del poble mallorquí» – Entrevista a Maria Margalida Perelló Pons

• Publicat el 15 de juny de 2021

Enguany, la Germania de Mallorca compleix el cinquè centenari i encara no som conscients de la repercussió material que suposà pel territori. L’equip d’Ab Origine hem tengut el plaer d’entrevistar a Maria Margalida Perelló Pons: historiadora, investigadora i doctoranda mallorquina, membre i impulsora del projecte “500 anys de germanies, 500 anys de lluites compartides”, per introduir-nos a la revolta que va marcar el final de l’època medieval i el principi de l’edat moderna a Mallorca.