El centralisme imperat per Barcelona en l’àmbit de la història de Catalunya ens ha portat a eludir altres territoris de gran importància com és Lleida, especialment durant l’edat mitjana. És per aquest motiu que ens hem assegut amb Joan Busqueta, doctor i especialista en història medieval de Lleida, perquè ens expliqui la rellevància que tingué la capital de ponent durant el transcurs d’aquest vast període de temps, posant especial èmfasi en la seva universitat.
Hi va haver algun esdeveniment o període particularment significatiu a la història de Lleida durant l’Edat Mitjana?
Personalment, un dels períodes més importants per la història medieval de Lleida és el segle XIII, sobretot perquè és en aquest moment quan es va anar gestant una potència econòmica important, parlem del sector tèxtil. Potència econòmica que anirà de la mà d’una oligarquia urbana cada com més forta i amb més rellevància per la societat, la qual aconsegueix que Lleida esdevingui l’any 1228 la primera ciutat de Catalunya en tenir una compilació d’art local, els estudis ilerdenses.
Tot això és conseqüència no solament de la gran fortalesa econòmica de la Lleida medieval, sinó també de la bona situació estratègica de la ciutat en el marc de la corona d’Aragó amb els rius, això facilita l’accés a l’aigua i terrenys de pastura per la producció de llana, tan important en aquest moment. També el fet que per la ciutat passés el camí de Sant Jaume va suposar que circulessin obres de medicina traduïdes de l’àrab i altres aportacions importants que van donar aquesta força a la ciutat de Lleida.
Amb tot això, podem afirmar doncs que el segle XIII és un període crucial, tot i que, no hem de delimitar exactament en un període de cent anys solament. Així doncs, podríem marcar com a inici d’aquesta expansió a partir de la conquesta de Lleida el 1149 o fins i tot amb el privilegi de consolat de finals de segle XII, el qual dona a aquesta oligarquia la capacitat econòmica de tirar endavant certs projectes. Per això diem que no és solament el segle XIII, són un seguit d’element que es van gestant anteriorment i tenen la seva expansió durant aquest segle XIII. En últim lloc, un element també molt important és la guerra com a mitjà econòmic i Lleida té un paper cabdal en aquest nivell sociocultural, ja que Jaume I troba el suport per les conquestes de Mallorca i València amb la gent de les terres de Lleida, cosa que provoca a la vegada un gran benefici econòmic per la ciutat.
Com van afectar les institucions religioses en l’art i la cultura de Lleida en aquell temps?
L’església en l’edat mitjana és un element molt important en tots els àmbits, sobretot des del punt de vista de l’església secular, tot el que fa referència al bisbat, arquebisbat, parròquies, monestirs, els ordes mendicants, entre altres. L’església a Lleida serà molt potent des de la conquesta cristiano-feudal de la ciutat. És en aquest moment que es recupera un bisbat que hi havia a l’època visigòtica. L’Església, en aquest sentit, està al darrere de moltes actuacions, com la construcció de la catedral, un edifici emblemàtic que respon a una necessitat ideològica de consolidar el culte del catolicisme en aquesta ciutat que va està sotmesa durant molt de temps a l’Islam. L’església també sustenta el que és l’estudi general i fomenta l’aparició de l’orde dels franciscans. Una altra actuació, la qual fa conjuntament amb la paeria, és la fundació de l’hospital de Santa Maria al segle XV. En la mateixa línia, és en aquest moment quan apareix un orde militar molt important, els templers i l’ordre dels hospitalaris seguidament.
No obstant això, no solament tenim elements com el bisbat o les ordes religiosos, sinó també molta importància del gran paper de l’església en el control ideològic de la societat, en la vida quotidiana. Només cal veure que encara avui en dia ens guiem per les festes religioses. Per tot això, és evident que l’església té un paper molt rellevant en tot el conjunt de la societat feudal del moment.
Com ha influït la historiografia en la preservació i la promoció del patrimoni històric de Lleida?
Hi ha hagut una evolució de la historiografia al llarg del temps quant a temes de promoció del patrimoni històric de Lleida. Si parlem dels últims anys s’ha fet una feina important, tot i que està molt marcada pel règim franquista, que és la feina que fa l’institut d’estudis ilerdenses, institució que té la premissa de recuperar el patrimoni arqueològic i restaurar-lo, per tal de demostrar que aquest patrimoni era important.
Un altre sector que treballa per la preservació de la història de Lleida, és tota la feina que farà Josep Lladonosa, un dels grans historiadors de la ciutat. Ell estableix la base d’aquesta historiografia, la qual ha estat treballada per altres historiadors que han profunditzat en la seva investigació.
També a partir dels anys setanta del segle XX i fins a la restauració de la Universitat de Lleida l’any 1991 amb el decret de la Generalitat, s’han fet treballs que han anat omplint aquests buits de la història de Lleida, tant de la moderna, de l’antiga, de la medieval, etc. Per tot això, considero que s’ha anat progressant bastant en temes d’estudi o investigació d’aquesta ciutat.
Quins projectes de recerca o publicacions recents han aportat noves llums a la història de Lleida a l’Edat Mitjana?
Un dels projectes més recents que tenen com a premissa dotar d’importància històrica la nostra ciutat de Lleida és la càtedra “Turó de la Seu Vella”. És una càtedra interdisciplinària que busca estudiar en conjunt el turó de la seu vella no solament des del punt de vista històric, sinó també l’arqueologia del terreny, la seva capacitat turística, la geologia del terreny, l’urbanisme, entre altres. A través d’aquest projecte el que aconseguim és una divulgació del patrimoni històric i local. Es tracta d’una càtedra d’empreses i institucions promocionada per la Universitat de Lleida que busca obtenir donar suport a la candidatura del turó de la seu vella perquè esdevingui patrimoni de la humanitat.
Després també, continuant amb la qüestió que em planteges, tenim en l’àmbit d’història medieval treballs important sobre la ciutat com és la col·lecció d’història de Lleida que va publicar Pàges Editors amb dos volums dedicats a l’època medieval i a l’època islàmica. També tenim l’arxiu arqueològic de Lleida, la gent que hi treballa ha fet moltíssimes aportacions en l’àmbit arqueològic i històric. També tenim l’equip de recerca de la UdL que porta tot el tema d’investigació prehistòrica, més en concret tema ibèric. En temes d’urbanisme i història del segle XIV i XV tenim els treballs que va fer Jordi Bolós. Els llibres de crims, els hospitals de Guillem Roca, entre altres.
En definitiva, tenim moltes investigacions que ens aporten molta informació rellevant a la història de Lleida, i no solament en àmbits d’història, també en temes d’arqueologia, d’història judicial, urbana, entre altres. No obstant això, l’element que distingeix a Lleida en el territori català i fins i tot podríem dir que europeu a l’edat mitjana és la universitat. De Lleida surt el primer tractat sobre la Pesta Negra que es fa en l’àmbit europeu i es fa en català, estem parlant del regiment de pestilència, amb una gran transcendència. També la primera vegada que disposem d’un campus universitari marcat el tenim a Lleida al segle XIV.
Allò que defineix a Lleida o els elements cabdals són els estudis generals i tots els elements relacionats amb la universitat. Hem de ser conscients de la importància de totes les investigacions i estudis sobre la ciutat i la rellevància en fer una bona divulgació per tal de fugir d’aquest centralisme, portar al món la presència de Lleida dins el territori de Catalunya, ja no sol a escala històrica, sinó en àmbit cultural, social, institucional, etc.
-
-
(Soses, 1996). Graduat en Història (UdL). Màster en Formació del Professorat (UdG). Actualment és professor de secundària.