Segle XX

El safareig i la bugada. Reivindicar el patrimoni de l’aigua és recuperar la memòria històrica de les dones.

• Publicat el 14 de març de 2024

El següent article explora, en primer lloc, l'origen i l'evolució dels safareigs públics i la pràctica de la bugada, destacant el seu significat cultural i social; en segon lloc, se centra no només en el paper de les dones en aquest context i la seva relació amb l'espai públic i privat, sinó també la transició cap a les rentadores automàtiques i les implicacions en la vida quotidiana de les dones.

L’experiència cinematogràfica a Barcelona, els primers anys del setè art a la ciutat comtal

• Publicat el 14 de febrer de 2024

El present article pretén reflexionar sobre els primers anys del cinema a Barcelona, atorgant especial atenció a l’evolució de l’exhibició. Es partirà de les vies d’introducció del cinema l’any 1895, veient el pas de les barraques i primeres projeccions, a les a les sales permanents d'exhibició. Tot plegat, veurem com el parc de sales es va estendre exponencialment al voltant de diferents nuclis de la ciutat, arribant a superar el centenar de sales. A més, es tindran en consideració les dificultats que va tenir el cinema amb la introducció del sonor, alhora que es convertia en víctima d’una campanya de desprestigi. Finalitzarem amb una reflexió sobre què queda dels vestigis del setè art a la ciutat.

Quan esquiar era cosa d’homes: Teresa Bartomeu, pionera de l’esquí femení català

• Publicat el 20 de maig de 2023

A inicis del segle passat, quan els esports eren cosa d'homes, Teresa Bartomeu es va introduir en el món excursionista per descobrir la seva passió: l'esquí de muntanya. La reusenca va ser una de les primeres esquiadores professionals de Catalunya i va guanyar múltiples trofeus com el "Premi de la secció d'esports de muntanya", que la van portar a ser una pionera en el seu àmbit. El franquisme va suposar un obstacle per la pràctica femenina d'aquest esport, però el llegat de Teresa és recordat gràcies als sonets que li va dedicar Josep Carner. La trajectòria de Bartomeu va obrir pas a l'arribada de competidores olímpiques catalanes posteriors.

El trentisme a Catalunya: lluites internes de la CNT als anys trenta

• Publicat el 15 d'abril de 2023

En la dècada de 1930 va haver-hi a la Confederació Nacional del Treball (CNT) una confrontació entre dues maneres d’entendre l’anarquisme i el sindicalisme. Trentistes i faistes van ser partícips d’un profund debat sobre com havia d’afrontar la Confederació els reptes que se li plantejaven. Aquest debat ràpidament va degenerar en una lluita visceral pel control dels òrgans de poder i propaganda de la CNT, per part d’un grup reduït de militants.

Pasolini, a cent anys del seu naixement (II)

• Publicat el 15 de gener de 2023

Coincidint amb el centenari del naixement del director, poeta, novel·lista i dramaturg italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975), ens proposem revisitar a aquest polifacètic autor des de diferents moments de la seva carrera amb l'objectiu de sintetitzar una trajectòria tan extensa com rica en grans moments per a la història del cinema.

La fi del colonialisme portuguès a l’Àfrica: resistències i conflictes civils

• Publicat el 15 d'octubre de 2022

La dècada dels setanta del segle XX va viure el final del colonialisme portuguès a l’Àfrica. Ho va fer, però, després de cruentes guerres d’alliberament. La Revolució del clavells va fer caure la dictadura portuguesa, i amb ella les colònies africanes aconseguirien la independència. Començaria llavors un conflicte pel poder entre les organitzacions anticolonialistes que, en casos com Angola o Moçambic duraria dècades.

Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics

• Publicat el 13 d'octubre de 2022

A l'Antiga Grècia l'art i l'esport anaven junts, o així ho pensava l'historiador i pedagog Pierre de Courbertin, un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns. Aquest tenia un somni: combinar l'art i l'esport perquè els homes s'eduquessin en aquestes disciplines, i no en la guerra. Amb la fundació del Comitè Olímpic Internacional el 1894, va veure la possibilitat de dur a terme la seva estimada proposta.

Mary Richardson: a ganivetades contra la Venus!

• Publicat el 11 de juny de 2022

El 10 de març del 1914, Mary Richardson va entrar a la National Gallery de Londres per mutilar el quadre de La Venus del Mirall (1647) de Diego Velázquez. Però, per què ho va fer? Va escollir aquesta obra a l’atzar? Què hi ha al darrere d’aquest acte? L'activista va acabar sent condemnada a sis mesos de presó – el màxim permès per actes vandàlics com aquest – i els museus van romandre tancats durant uns dies.

Quan la Història deforma la veritable història: una cançó d’amor

• Publicat el 22 de maig de 2022

Identifiquem determinades cançons amb imatges o diades molt específiques, i això provoca que emocionalment les relacionem amb aquests fets. Ara bé, molt sovint, les obres més representatives i emblemàtiques no són militars o èpiques en origen, sinó que provenen d’adaptacions de cançons populars, revistes, sarsueles o directament del món de l’espectacle i això fa que se n’oblidi l’origen real. Enric Ortega ens explica l'origen de l'himne de «La Legión»: El novio de la muerte.

L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica

• Publicat el 2 de maig de 2022

Durant la segona meitat del segle XX ens trobem amb una relació molt estreta entre els treballs de científics i el desenvolupament militar; mentre per una banda hi havia una investigació científica, per l'altra hi havia un clar interès o ús militar. De fet, tot el que van ser les ciències de l'espai i de la informació van ser possibles degut al finançament dels departaments de seguretat i militars, en plena Guerra Freda.