Segle XX

Pasolini. A cent anys del seu naixement (part II)

Coincidint amb el centenari del naixement del director, poeta, novel·lista i dramaturg italià Pier Paolo Pasolini (1922-1975), ens proposem revisitar a aquest polifacètic autor des de diferents moments de la seva carrera amb l'objectiu de sintetitzar una trajectòria tan extensa com rica en grans moments per a la història del cinema.

La fi del colonialisme portuguès a l’Àfrica: resistències i conflictes civils

La dècada dels setanta del segle XX va viure el final del colonialisme portuguès a l’Àfrica. Ho va fer, però, després de cruentes guerres d’alliberament. La Revolució del clavells va fer caure la dictadura portuguesa, i amb ella les colònies africanes aconseguirien la independència. Començaria llavors un conflicte pel poder entre les organitzacions anticolonialistes que, en casos com Angola o Moçambic duraria dècades.

Quan la pintura, l’escultura i altres arts eren competició als Jocs Olímpics

A l'Antiga Grècia l'art i l'esport anaven junts, o així ho pensava l'historiador i pedagog Pierre de Courbertin, un dels fundadors dels Jocs Olímpics moderns. Aquest tenia un somni: combinar l'art i l'esport perquè els homes s'eduquessin en aquestes disciplines, i no en la guerra. Amb la fundació del Comitè Olímpic Internacional el 1894, va veure la possibilitat de dur a terme la seva estimada proposta.

Quan la Història deforma la veritable història: una cançó d’amor

Identifiquem determinades cançons amb imatges o diades molt específiques, i això provoca que emocionalment les relacionem amb aquests fets. Ara bé, molt sovint, les obres més representatives i emblemàtiques no són militars o èpiques en origen, sinó que provenen d’adaptacions de cançons populars, revistes, sarsueles o directament del món de l’espectacle i això fa que se n’oblidi l’origen real. Enric Ortega ens explica l'origen de l'himne de «La Legión»: El novio de la muerte.

L’ordinador com a metàfora de la guerra freda: una mirada comparativa entre els Estats Units i la Unió Soviètica

Durant la segona meitat del segle XX ens trobem amb una relació molt estreta entre els treballs de científics i el desenvolupament militar; mentre per una banda hi havia una investigació científica, per l'altra hi havia un clar interès o ús militar. De fet, tot el que van ser les ciències de l'espai i de la informació van ser possibles degut al finançament dels departaments de seguretat i militars, en plena Guerra Freda. 

El Tour de França de 1910 i la descoberta dels Pirineus

La desena etapa del Tour de França de 1910 va assentar un abans i un després en la història i el desenvolupament del ciclisme, atès que els corredors i els organitzadors comprengueren que era possible ascendir colossos de més de 2.000 metres d’altura. Per aquest motiu, l’any 1911, el Tour tornà a visitar els Pirineus, però també inclogué passos de muntanya dels Alps com l’icònic Galibier (2.642 m).

«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat

A "La lengua de las mariposas" es fa un relat del període no és en absolut l'habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l'acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d'acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l'escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d'habitants de la localitat.
Popular
Un monticle de nassos

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES