Com fer genealogia: recursos, eines i tècniques (I)

Imatge de portada: Testament de Montserrat Rovira, pagès de la Pobla de Montornès, atorgat el 1582. Fotografia pròpia d’un document preservat a l’Arxiu Patrimonial de Can Rovira de la Pobla de Montornès, propietat dels descendents de Jordi Morant i Clanxet.

Fer genealogia és una afició que gràcies a la informatització moderna, cada vegada resulta més accessible i popular. Tanmateix, quan hom comença a fer recerca sobre els seus avantpassats o els d’altres, és fàcil no saber per on començar o per on continuar, més enllà de la memòria oral i la documentació familiar. 

Malgrat la multitud de cursos privats sobre aquesta temàtica, falta en català un text actualitzat que serveixi d’introducció a la genealogia als nous interessats. Aquest article i la seva segona part volen servir de guia per a l’investigador que comença aquesta recerca o que es troba embarrancat enmig de la seva investigació.

Què cal saber abans de començar

En primer lloc, que les dades personals de qualsevol persona que podria estar viva estan protegides pels diversos reglaments i lleis que regeixen la protecció de dades. Normalment, això es tradueix a fer que l’accés als llibres sacramentals, partides del registre civil, etc. estan restringits segons què sigui la data de producció. Tanmateix, és important saber que si volem consultar partides d’aquest període no se’ns pot negar el dret a veure-les si som descendents o família propera de les persones que hi apareixen.

Com d’estrictament es compleix aquesta normativa, però, depèn de la institució que guarda la documentació. L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, per exemple, és molt estricte, mentre que si consultem llibres sacramentals que estan custodiats a la parròquia original, podem, potser, rebre accés a tot el fons, independentment de l’edat que tingui.

En segon lloc, que és molt important començar la investigació amb un sistema que ens permeti conservar bé la informació i documentar d’on l’hem treta. Hi ha gent que ho fa amb documents de text o d’Excel, però personalment prefereixo l’ús d’un programa de genealogia, ja que a més de guardar informació el programa ens permet visualitzar els continguts que hi introduïm. D’aquests programes n’hi ha diversos tipus, alguns de privats que s’han de descarregar i altres en línia, i d’aquests últims en tenim de col·laboratius, que tothom pot editar, i d’altres que només poden editar l’autor i les persones convidades. Els programes en línia tenen l’avantatge que funcionen també com a cercadors d’informació, com veurem més endavant. No cal patir, però, ja que tots els programes permeten descarregar els arbres i, com tots empren el mateix tipus d’arxiu (GEDCOM) tots accepten que s’hi pugin arxius dels altres programes. Si volem canviar de mètode de treball, doncs, sempre hi som a temps.

En tercer lloc, cal tenir clars alguns conceptes clau per entendre la informació que veurem, com ara el “Col·lapse del pedigrí” ^[1]Family Tree Magazine. What is Pedigree Collapse? Enllaç: https://familytreemagazine.com/research/what-is-pedigree-collapse/ i l’”efecte fundador” o “efecte coll d’ampolla” ^[2]Understanding Evolution. Bottleneck and Founder effects. Enllaç: https://evolution.berkeley.edu/bottlenecks-and-founder-effects/ aplicat a la genealogia. El primer concepte fa referència al fet que, sobre el paper, la nostra ascendència creix exponencialment: tenim dos pares, quatre avis, vuit besavis, etc., fins al punt que 30 generacions enrere el nombre d’avantpassats que tenim, en teoria, és de vora mil milions de persones, un nombre de gent més elevat del que vivia al planeta durant la major part de la història de la humanitat. El “Col·lapse de pedigrí” solució a aquesta aparent contradicció: quan anem prou amunt, els nostres avantpassats comencen a repetir-se. És molt comú quan fem genealogia, doncs, d’adonar-se que diverses branques de l’arbre que estudiem s’ajunten per dalt, més lluny o més a prop. 

El segon concepte al qual fèiem referència, el de l’“efecte fundador” o “efecte coll d’ampolla”, és especialment visible quan anem resseguint cognoms. Fa referència al fet que sovint podem trobar documentat que totes o quasi totes les persones que duen un cognom o que el duen en una zona concreta descendeixen d’una sola persona que va existir en el període sobre el que tenim documentació diversa extensa. La lògica ens duria a pensar que les persones d’una zona que duen un cognom documentat des d’antic segurament comparteixin un avantpassat comú en una de les primeres persones en dur-lo, però sovint ens trobarem amb el fet que aquest no és el cas i que l’avantpassat comú més recent en qüestió data de fa pocs segles. 

Els inicis

La investigació sobre la nostra història familiar comença amb els nostres parents més propers. Avis, pares, oncles i ties, cosins més grans, etc., són bones fonts d’informació. D’ells en podrem extreure no només les dades que necessitarem per començar a cercar els nostres avantpassats més llunyans, sinó que també n’aprendrem les històries i experiències vitals, elements que cal valorar, ja que ens mancaran quan estudiem els nostres avantpassats més llunyans. Si conservem documentació familiar, val la pena començar donant-hi una ullada.

Armats amb informació bàsica sobre la nostra família (noms dels avis o besavis, dates de naixement o de mort i etc.) ja ens podem dirigir al Registre Civil. Al Registre hi ha apuntat tots els naixements, casaments i morts que es produeixen a cada població des de la institució del Registre, que ocorre a tot l’Estat als voltants de l’any 1875. Podem consultar la informació del registre de dues maneres: la primera és demanant la informació mitjançant els formularis del Ministeri de Justícia ^[3]Per enllaçar: https://sede.mjusticia.gob.es/es/tramites, que els Registres, en principi, han de satisfer per llei de forma gratuïta. La segona és contactar directament amb l’oficina local del Registre Civil. En cas de pobles o de ciutats mitjanes sense oficina pròpia, el Registre es troba en mans de l’Ajuntament o del Jutge de Pau i és amb aquestes institucions amb què cal contactar.

Els tres tipus de partides que s’anoten al registre contenen la següent informació: les de naixement diuen la data de naixement, el nom del nounat, el nom i cognoms dels pares, les edats dels pares, el lloc d’origen dels pares, el nom i cognoms dels avis, el lloc d’origen dels avis i el seu estat de vida; els matrimonis diuen els noms i cognoms dels nuvis, la seva edat, el seu lloc d’origen, els noms i cognoms dels seus pares i el lloc d’origen dels pares; finalment, les partides de mort diuen el nom i cognoms del finat, la seva edat, el seu lloc d’origen, els noms i cognoms dels seus pares, el lloc d’origen dels seus pares i, sovint, amb qui estaven casats si ho estaven i quants fills tenien i els noms i edats dels fils.

De tota la informació que se’ns dona en les partides del Registre Civil, la més interessant per a la nostra recerca la trobarem en la dels avis dels nounats i el seu lloc d’origen i en la dels pares dels finats, ja que si els morts són d’edat avançada quan comença el registre, saber-ne la generació superior ens pot dur fàcilment a finals del segle XVIII o a inicis del XIX.

Sobre el segle XIX, val a dir-ne que moltes poblacions conserven a l’arxiu municipal padrons d’habitants. En els padrons hi podem trobar quines famílies vivien a cada llar en el moment que es van fer i quina edat tenien i qui eren les persones que residien en cada casa, a més de dir en quin número de quin carrer estava ubicada. Hem de tenir present, però, que els noms dels carrers i les numeracions de cases poden haver canviat i, per tant, és aconsellable consultar plànols locals de l’època i consultar bibliografia sobre la història del lloc que estudiem si existeix. Per consultar aquests tipus de documents caldrà anar als arxius locals o comarcals.

El salt als llibres sagramentals

Un cop hem exhaurit la informació que conté el Registre Civil, si som d’una família de tradició catòlica, cal que consultem els llibres sacramentals per continuar anant enrere. En el cas de tenir la mala sort que els llibres que ens interessa consultar ja no existeixin, més endavant discutirem com afrontar el final o destrucció d’aquesta via de recerca.

Què són els llibres sacramentals, però? Són les obres que llisten qui rep els  sagraments eclesiàstics, principalment els baptismes, matrimonis i òbits. Realitzant una mirada històrica, aquests llibres, que tenien com a una de les seves funcions servir de registre per a impedir matrimonis endogàmics, comencen a fer-se després del Concili de Trento, però no comencen alhora a tot arreu. Algunes poblacions comencen a normalitzar la tinença de llibres, amb partides molt bàsiques, ja en la dècada de 1570. D’altres només comencen a principis del segle XVII. En els casos en què els llibres comencen durant el segle XVIII o XIX, això acostuma a indicar que la parròquia que estudiem es va segregar d’una altra parròquia i és en aquesta última on es troba la informació anterior.

Sigui com sigui, si els nostres avantpassats eren de zones catòliques i pertanyien a aquesta religió la millor avinguda per resseguir-ne les línies és la consulta dels llibres sacramentals. A diferència del registre, la informació que ens donen aquests llibres és més limitada, i es va fent una mica més escassa a mesura que ens allunyem del present. Generalment, els baptismes donen el nom del batejat, la data de baptisme, el nom dels pares i el nom dels padrins; els matrimonis ens donen els noms dels nuvis i dels seus pares i els òbits ens donen la data de mort i, segons com, l’espòs o pares del finat.

El lloc de dipòsit dels llibres sacramentals canvia segons cada bisbat. Pot ser que els puguem trobar en un arxiu diocesà centralitzat, que siguin encara a cada parròquia o un terme entremig. L’inici del procés de consulta he de ser sempre visitar les webs dels bisbats i les dels seus arxius i, en cas de dubte, contactar els arxius diocesans directament. En cas d’haver de visitar arxius, és important tenir en compte quins són els seus horaris d’obertura, demanar cita, i saber que, normalment, hi ha un límit de documents que es poden demanar. En el cas dels arxius amb fons digitalitzats, cal saber que l’arxiu pot tenir la política de no deixar consultar físicament documentació digitalitzada, especialment si es pot accedir al fons de manera remota. En cas que els documents es trobin encara en l’arxiu parroquial, cal contactar amb l’encarregat de la parròquia per acordar-ne la consulta.

Val a dir que els tres tipus de llibres sacramentals que hem descrit, batejos, matrimonis i òbits, no són els únics registres que generaven les parròquies. Podrem trobar-hi, també, les confirmacions, els compliments pasquals, i els manuals notarials. Les confirmacions informen del nom del confirmat, de qui són els seus pares i qui n’és el padrí de confirmació, així de com d’on són si no són oriünds del lloc on es duu a terme. Els compliments pasquals són llistes dels combregants i, per tant, generalment adults, de cada parròquia en un moment donat, amb nom i cognoms. Dels Manuals Notarials en parlarem més endavant de manera més detallada, però cal dir que durant l’Antic Règim els rectors podien actuar de notaris i, en conseqüència, redactaven, entre d’altres, Capítols Matrimonials i Testaments.

Conceptes i fórmules per entendre els llibres sagramentals

Tot i que segons l’època i el lloc ens podem trobar partides sacramentals en llatí, allò més comú és que treballem documents escrits en llengua catalana. Ben ràpid ens n’adonarem, però, que els textos d’aquesta època ens són estranys de bon principi. 

El primer que ens cridarà l’atenció és la cal·ligrafia. Per entendre-la cal treballar-la, però hi ha alguns trucs que ens ho poden fer més fàcil: saber les fórmules, reconèixer les abreviatures, llegir els documents en veu alta per ajudar-nos a ignorar la puntuació i les convencions ortogràfiques i, finalment, tenir a mà la pàgina web del Diccionari Català-Valencià-Balear. 

Tot seguit, veurem en alguns exemples les fórmules textuals que podem trobar-nos en la documentació:

“A dit dia y any^[4]Ens cal, per tant, mirar les partides anteriors per saber la data del document. fonch batejat Sebastia Esteve fill de Toni Estapar peraire y de na Catherina llur muller fonch padri lo sōr Pere Vilar perayre y padrina Joana muller de Frā Marti peraire tots de la pñt vila.

Baptisme de Sebastià Esteve Estapar. 21 de gener de 1601, Reus ^[5]El document original el podeu trobar a https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000010634#imatge-176”

Abreviatures i aclariments:

• sōr: senyor
• perayre:Diccionari Català-Valencià-Balear. Perayre/Paraire: El qui es dedica a preparar la llana per a esser teixida, és a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la.
• Frā: Francesc
• pñt: present

“Als sis del mes de febré de mil vuit cents trenta sis; despues de fetas las tres acostumadas monicions no resultar impediment algun; y ab despaix de Rn. Felix Girona substitut al Señor Degà del Panadés; yo lo baix firmat he assistit a matrimoni que de paraulas de present y segons forma y ritu de Norma Santa Mare Yglesia contragueren Ysidro Serramiá fadrí pagès fill llegítim y natural de Francisco Serramiá difunt, y de Josepha Batet viventa de una part; y Theresa Tosquellas soltera filla llegítima y natural de Joan Tosquellas y Paula Calaf vivents tots de la present sufragania d’altra part: foren presents per testimoni Ramon Guell y Joseph Calaf de Masllorenç.

Matrimoni d’Isidre Serramià i Batet amb Teresa Tosquelles i Calaf, Masllorenç, 6 de febrer de 1836 ^[6]El document original el podeu trobar a https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000032792#imatge-110”

Abreviatures i aclariments:

• monicions: Diccionari Català-Valencià-Balear. Monició: Avís amical i de bon consell
• despaix: despatx
• Rn.: Reverent

“Bertran. Cos^[7]Els morts podrien ser descrits com a albats o com a cossos. El primer terme feia referència a la mort d’infants que no havien arribat a l’adolescència.. Dia tres de Mars de milsetcents setanta nou morí alas set del mati Isidro Bertran pescadó a l’edat de 78 añys marit de Paula Bertran y Aluges^[8]El cognom propi de la vídua era Aluges. Més endavant parlarem de l’ús dels cognoms a Catalunya. fill de Pere Bertran cordé, y de Rosalia Thomasino conj; difunts, mori repentinament sens rebre los SS. sagraments ni la exº. no feu testament, y lo dia següent se doná sepultura ēglca a son cos en lo fosá de la igla. cathl. de Tarragona.

Òbit d’Isidre Bertran i Thomassino, Tarragona, 3 de Març de 1779 ^[9]El document original el podeu trobar a https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000001452#imatge-519”

Abreviatures i aclariments:

• conj.: cònjugues.
• SS.: Santíssims
• exº: Extrema unció
• ēglca: evangèlica
• igla. cathl. : església Catedral

En el primer text hi trobem diverses parts: la datació, que solia anar sempre al principi; l’acció duta a terme, que sol anar acompanyada d’aquell que l’executa de qui la duu a terme, normalment el rector de la parròquia; els noms del batejat i els dels seus pares, que cal tenir en compte que pot no correspondre’s exactament o gens al primer nom de baptisme dels pares, com es veu en aquest cas; l’ofici del pare; qui en van ser els padrins i quins eren els seus oficis. Enmig, hi veiem diverses abreviatures que tractarem de manera agrupada amb les dels altres textos.

En el segon text hi tenim també la datació i, tot seguit, la justificació de l’acte d’acord amb les ordinacions eclesiàstiques i qui duu a terme l’acció; després hi trobem ja el nom del nuvi i el dels seus pares, el nom de la núvia i dels seus pares i els seus oficis i si viuen o no i d’on són i, també, si els nuvis són solters o vidus; per acabar el document, es llisten els testimonis de la unió. Si les mares dels nuvis s’han tornat a casar, és possible que les trobem duent el cognom del nou marit si som en èpoques en què això era la norma.

Finalment, en el tercer text tenim un òbit inusualment complet en tant que se’ns dona l’edat i la filiació del mort i amb qui estava casat. A banda d’això, les fórmules consisteixen en la data, l’acció duta a terme, si va rebre els últims sagraments, si feu testament i, en cas que sí, on es troba i, per acabar, on se’l va enterrar. 

A banda de les fórmules, que se solen mantenir més o menys estables i les podem fer servir per comparar la lletra amb les parts que canvien, en els tres textos hi hem vist un element comú: les abreviatures. Les abreviatures s’empraven per escurçar aquells mots i expressions més comuns, és per això que les veurem fetes servir en noms de persona (Frā per Francesc, Joā per Joan, Mādl o variants per Magdalena etc) parts de les fórmules (conj. per cònjugues; q. per quòndam, mort; p per per o pro; igla. per església etc.). L’abreviatura més comuna és la substitució de la n per una ratlla damunt de la paraula on no s’hi escriu. Ho veurem en paraules com mēja en comptes de menjar o menja.

El domini de les abreviatures s’aconsegueix amb la pràctica. Quan comencem cal no obsessionar-s’hi massa i intentar extreure’n el significat pel context. Com a part positiva per a la recerca, els cognoms ben rarament són abreviats i, per tant, l’únic maldecap amb què ens podem trobar en aquest sentit és en la seva ortografia variable. 

En aquesta primera part hem vist una petita introducció a la investigació genealògica, hem discutit quins mètodes de recopilació d’informació existeixen, com podem trobar informació gràcies al Registre Civil i als llibres sacramentals i hem descrit com són els documents i com els podem interpretar.

En el segon article que dedicarem a aquesta guia parlarem dels sistemes de cognoms catalans, com fer un regest d’un document, les pràctiques genealògiques catalanes quant a l’estandardització de noms i cognoms, els programes per fer genealogia, com afrontar el final o destrucció dels llibres sacramentals i quines fonts tenim a l’abast més enllà dels llibres sacramentals i del registre civil.