Laura Valls Ribas

Laura Valls Ribas

(Els Hostalets de Pierola, 1997). Graduada en Història (UB). Màster en Història i Identitats al Mediterrani Occidental a l'Època Moderna (UB-UV). Doctoranda en Història Moderna (UB).

El servei militar com a mètode d’ascens social a l’època moderna: l’autobiografia del Capità Alonso de Contreras

Les vies d’ascens social a l’època moderna eren diverses. Si bé ingressar als terços de la monarquia hispànica constituïa una possibilitat, no tots els soldats que hi entraven n’aconseguien grans recompenses. Aquest no fou el cas d’Alonso de Contreras, qui se les va empescar per arribar a freqüentar esferes del poder virregnal de Nàpols. El seu testimoni queda recollit en la seva autobiografia i esdevé un retrat del sistema de valors de l’Antic Règim.

Una societat en conflicte. La violència quotidiana a la Catalunya del segle XVII

En el present article es mostra com funcionava un procediment judicial concret a Catalunya durant l'època moderna, l'anomenada «baixa justícia», i quines eren les causes més habituals de conflicte basant-nos en els tribunals menors. Deutes, robatoris i agressions físiques i verbals, entre altres, eren algunes de les causes més comunes de litigi que escapaven de la Reial Audiència, on es tractaven qüestions de major importància com el bandolerisme, i passaven a correspondència de tribunals menors. Així doncs, la població catalana del s. XVII acudia als tribunals judicials més immediats, com ara la cort del Batlle, per tal de resoldre conflictes quotidians. Centenars de documents en arxius locals en són testimoni i ens ajuden a retratar la societat catalana de l'època.

«Quan ens referim a castells, del que estem parlant no és d’una gran estructura de fortificació amb torres, portes, muralles senyors armats i cocodrils al fossar» – Entrevista a Daniel Gonzàlez

Ens reunim amb Daniel Gonzàlez, historiador i fundador de l'empresa "Anoia Patrimoni", per conversar sobre el seu projecte patrimonial i la relació d'aquest amb els castells de la comarca. A més, en aquesta entrevista analitzem quin paper van tenir les fortificacions en el procés d'expansió de la frontera cristiana durant els segles IX-XI.

La pressió militar de la monarquia hispànica al territori català (1652-1705)

Entre els anys 1660 i 1700, la Monarquia hispànica va mantenir quatre guerres amb França, la qual cosa va tenir un impacte al territori català a causa de la seva posició fronterera. La societat catalana va haver de participar en la guerra a través de diverses formes de contribució i això generà unes profundes conseqüències econòmiques, socials i polítiques. En aquest article, s’analitzen les diverses formes de col·laboració i les seves repercussions en la conjuntura de la segona meitat del segle XVII.
Portada - Mapa Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio (Font Wikimedia Commons)

La por a la diferència. La xenofòbia envers a la immigració francesa de Catalunya als segles XVI i XVII

La desconfiança envers l’estranger i la diferència cultural no és pas un fet nou dels nostres dies i és que es tracta d’una costant al llarg de la història. Els entrebancs en què es troben els immigrants per integrar-se a les noves comunitats on arriben hi han sigut sempre, d’una manera o d’una altra. I els francesos que van arribar al llarg dels segles XVI i XVII a Catalunya cercant noves oportunitats, no en van ser una excepció. Els naturals de França es van trobar, en algunes ocasions, amb la mirada recelosa dels seus habitants i les autoritats.
Popular
Estrelles de l’espectacle medieval: les joglaresses

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES