La immigració francesa a la Catalunya Moderna és un fenomen relativament conegut, que marcà enormement la dinàmica demogràfica del Principat durant els primers dos segles posteriors a l’edat mitjana. Sovint es té poc present la importància que tingué l’arribada d’individus provinents –principalment– del sud del Regne de França, en la configuració i la transformació de la societat catalana de l’època.
Arnau Barquer estudia la presència d’immigrants francesos al bisbat de Girona durant els segles XVI i XVII, i com aquests s’inseriren a la societat que els acollí. El més destacable de l’obra de Barquer no és només el seu estudi sobre el fenomen migratori per si sol, sinó com aquest tingué una importància clau en el naixement d’un nou grup social –en paraules de l’autor– a la Catalunya Moderna. L’autor passa d’allò més general al fet més local al llarg de l’estudi. Ens permet situar-nos en el context històric general en el qual es donà la immigració francesa. Fent un repàs de l’abast del fenomen en diferents espais del Principat, partint d’estudis d’altres autors, ens ajuda a entendre factors clau, com podia ser l’origen dels francesos que arribaren a Catalunya durant els segles XVI i XVII, així com la seva distribució territorial i la magnitud demogràfica de l’arribada.
La recerca de Barquer, però, se centra en l’àmbit gironí, en el qual aprofundeix en l’anàlisi sobre diferents factors, com els períodes d’auge i de caiguda en l’arribada de francesos al bisbat, o la distribució territorial d’aquests. L’autor beu de diferents fonts, principalment notarials i parroquials, que li permeten completar estudis anteriors per entendre l’establiment de francesos a la zona. També complementa el seu estudi amb altres fonts, com l’anomenada “Matrícula de Francesos”, de 1637, fruit de la voluntat de la Monarquia Hispànica de registrar la població francesa als territoris de la Corona en un moment d’escalada de conflicte amb el Regne de França. Barquer també recorre a les anomenades “Dispenses de Proclames”, un mecanisme que permetia la validació d’un matrimoni, i que en el cas dels francesos que arribaven al principat permetia “assegurar” l’origen d’individus que contreien matrimoni a les comunitats d’arribada, dels quals de base no se’n coneixia el seu passat.
A través d’aquest corpus documental ampli al qual recorre Arnau Barquer, l’autor planteja que les majors concentracions de francesos es donaren a Girona i al seu voltant, així com a l’Alt i el Baix Empordà, tenint un paper més testimonial en altres comarques. De la mateixa manera les dades obtingudes per Barquer situen cronològicament l’auge del procés migratori entre finals del segle XVI i inicis del segle XVII.
Tenint clars tots aquests elements Barquer respon al que seria una de les preguntes claus a l’hora d’analitzar qualsevol procés migratori: quin rol ocupaven els francesos un cop establerts a Catalunya? I la resposta és clara, els individus provinents de diferents regions del sud del Regne de França ocuparen l’esglaó més baix de la societat catalana moderna.
Tant l’artesania, més vinculada a entorns més urbans, com l’agricultura, reberen als immigrants i els integraren en el sistema productiu. Barquer analitza com els francesos tingueren una importància cabdal en certs sectors que visqueren un auge a tenir en compte en el període que tracta, com podia ser el de la construcció, però que també s’integraren en menor mesura en els altres àmbits de l’artesanat gironí. Sense menystenir la importància de l’artesanat, cal tenir clar que la societat catalana, i gironina, dels segles XVI i XVII, continuava sent eminentment rural, i és en el sector agrícola on una part molt important dels francesos que emigraren a la zona estudiada s’integraren laboralment.
Arnau Barquer ens presenta als francesos com a part d’un procés més ampli de transformació de la realitat social del camp català. El naixement d’un grup social diferenciat, dins la pagesia, que viuria de cobrar jornals: els “treballadors”, un grup heterogeni que apareixeria a la documentació gironina de forma força recurrent, i que donen títol a l’obra de Barquer, els individus que “vivien del seu treball i seguint als amos”.
És important tenir present, seguint a l’autor, que a finals de l’edat mitjana a Catalunya els treballadors “assalariats” eren pràcticament inexistents en l’àmbit rural, i en tan sols un segle, a finals del segle XVI, aquests podrien representar entre un 10 i un 20% de la força de treball agrícola en l’àmbit estudiat. Barquer exposa com el model de propietat de la terra, vinculada als masos com a unitats productives, que havia nascut dels conflictes pagesos de finals del segle XV, hauria permès la consolidació d’un grup d’agricultors benestant, que s’hauria anat consolidant al llarg del segle XVI i que acabà requerint força de treball externa al nucli familiar per poder explotar les terres de les quals tenia el seu domini útil.
Aquesta necessitat de mà d’obra hauria fet créixer diferents relacions contractuals impulsades pels ostentadors de la propietat útil de terres i masos. La masoveria apareixeria com a element clau en tot aquest procés, famílies pageses menys benestants que tindrien un accés temporal a la terra vinculada a un mas, i n’assumirien la gestió a canvi de parts de la collita que havien de ser entregades als amos. Però, lluny de formar l’estrat més baix de la pagesia, en paral·lel a aquest procés, tant els pagesos benestants com una part dels masovers, requeririen més mà d’obra en un moment de creixement demogràfic i d’intensificació agrícola. I aquest és l’espai que ocuparien, inicialment en alguns casos, els immigrants francesos.
Els “treballadors” són el grup social que s’estudia amb més profunditat a l’obra de Barquer, i és que aquest grup es consolidà en paral·lel i conjuntament amb l’arribada d’individus provinents del Regne de França al territori gironí –i català–. En l’àmbit rural, és important entendre que si bé no tots els “treballadors” eren francesos sí que la majoria dels francesos vivien del seu jornal. L’autor exposa com els immigrants podien treballar en diferents àmbits, podien fer de mossos als masos, treballant de manera més fixa en una explotació, o ser bracers en moments puntuals en diferents explotacions, així com seguir les tasques estacionals que exigien major presència de mà d’obra. Però en tot moment el factor comú és que els treballadors depenien dels seus “amos”, és a dir, de qui tenia l’usdefruit de les terres, ja fossin els senyors útils, o individus que tinguessin accés a la terra a través d’alguna relació contractual com podia ser la masoveria.
Barquer també analitza, a través de diferents fonts, entre les quals destaquen els inventaris post-mortem, les possibilitats d’accés a la terra dels dits “treballadors” i específicament dels immigrants francesos. L’autor dona molta importància al fet que, malgrat tractar-se d’un grup humil i que clarament ocupava els estrats més baixos de la societat pagesa, els immigrants francesos aconseguiren accedir a la terra per diferents vies. Fou habitual en l’àmbit estudiat per Arnau Barquer, que els treballadors disposessin de petites parcel·les de vinya, així com d’horts, que juntament amb l’accés puntual a alguns espais comunals els permetien complementar les economies familiars.
A “Visch de mon treball y seguint los amos”, podem veure com durant els primers dos segles de l’Època Moderna a Catalunya –com a en molts altres espais–, s’estava produint un procés d’estratificació del conjunt humà heterogeni que anomenem la “pagesia”, amb el creixement de la massa d’individus que vivien del seu jornal, que durant els segles posteriors continuaria creixent, però que en el període que exposa l’obra de Barquer es trobava en el moment del seu naixement.
Tot el procés històric que s’ha intentat descriure de forma molt sintètica en els paràgrafs anteriors, apareix exemplificat en el cas de Torroella de Montgrí. Barquer passa de l’anàlisi més àmplia del bisbat de Girona, a un estudi de cas concret d’un municipi que rebé una quantitat important d’immigrants francesos durant les dècades analitzades al llibre. En aquest sentit, és interessant l’ús que fa Barquer d’una història més local, per passar d’un conjunt de dades més quantitatives, a poder veure com aquestes es podien reflectir en la realitat. A més a més, en el cas de Torroella Barquer també ens permet veure casos concrets d’immigrants francesos que van ascendir socialment a través de la seva implicació en el cultiu de l’arròs, que s’estava consolidant a la zona en el període estudiat.
En aquest sentit, l’autor ens mostra com tot i que la societat agrària estava tendint a una estratificació cada cop major, existien escletxes que permetien a individus que partien de la posició de treballadors ascendir fins a cert punt dins l’estructura de la propietat agrària. Tot i així el mateix autor especifica que ens trobaríem davant de fets anecdòtics, que ens ajuden a veure que els grups més humils no tenien un paper passiu davant de la realitat econòmica, sinó que buscaven vies per millorar la seva situació. En diferents moments aquestes vies van existir en una societat d’Antic Règim com la catalana i, més concretament, la gironina.
A tall de reflexió final l’obra de Barquer és un estudi interessant que afronta un fenomen de per si complex com fou la immigració francesa a la Catalunya Moderna. L’autor passa d’allò més general a allò més local de forma clara i concisa, i permet al lector entendre una sèrie de processos històrics que van més enllà del desplaçament d’un grup d’individus des del seu lloc d’origen, i que acabaren tenint un paper clau en la configuració de la societat catalana. Per altra banda, cal remarcar l’interès que sempre desperta el treball de grups subalterns, en aquest cas els naixents treballadors agrícoles, per entendre les condicions de vida de capes importants de la població. Sempre és un repte major per als historiadors estudiar les classes subalternes, ja que la petja documental que generen és molt menor que la produïda pels individus més benestants. En aquest sentit, cal lloar l’obra de Barquer i l’ús que fa d’un nombre important de fonts bastant fragmentaries per acabar teixint un relat coherent sobre la realitat històrica.
