Ferran Vives i Via

Ferran Vives i Via

(Cornellà de Llobregat, 1995). Graduat en Història (UB) i Màster en Estudis Llatinoamericans (UB). Actualment està realitzant la tesi doctoral sobre les resistències i pactes entre els indígenes kuna i l'Imperi espanyol durant el segle XVII, dirigida per Javier Laviña i Gemma Orobitg (UB).

Or, frau i corrupció: la mineria al Darién del segle XVII

Després d’alguns intents fallits al llarg del segle XVII, els veïns de la ciutat de Panamà van començar a explotar el mineral aurífer del Darién a finals de la dècada dels 70 de la centúria. Les dues darreres dècades del segon segle de colonització hispànica d’Amèrica veieren consolidar un sistema miner en un espai de frontera entre la realitat indígena i l’europea. Lluny dels nuclis miners capdavanters del Nou Món, a la regió selvàtica que separa els actuals Panamà i Colòmbia s’hi establiren diferents quadrilles d’esclaus africans que buscaven or a les arenes dels rius de la regió i en diferents mines subterrànies que s’anaren construint. La corrupció i el frau a la Reial Hisenda marcaren enormement l’explotació del metall preciós.

«Durant els primers anys de colonització, hi ha una agressió socioeconòmica brutal, un ús i abús de la població indígena, i en certs casos la dissipació de societats senceres» – Entrevista a Meritxell Tous

Ens trobem amb la doctora Meritxell Tous a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, on exerceix la seva tasca com a docent i investigadora. Especialista en el passat indígena de l’anomenada Gran Nicoya, a Centreamèrica, ens parla sobre les societats que habitaren l’istme que uneix Nord-amèrica amb Sud-amèrica, abans, durant i després de la conquesta castellana de la regió.

«No es podia afrontar la guerra contra els cimarrons, eren massa, i la colònia no tenia soldats ni diners per combatre’ls» – Entrevista a Marta Hidalgo

La Marta ens parlarà del fenomen del cimarronatge al Panamà del segle XVI. Les primeres dècades de presència castellana al Panamà van suposar la desaparició fulminant d’una part molt important de la seva població nativa. Els pobladors que van començar a construir una colònia a l’anomenat regne de “Tierra Firme”, davant la impossibilitat d’utilitzar indígenes com a força de treball –ja que els havien fet desaparèixer–, van començar a importar milers de persones africanes, que arribaven a Amèrica com esclaves i que van ser els protagonistes d’una sèrie de revoltes i rebel·lions que van fer trontollar l’ordre colonial a la zona durant gran part del primer segle de domini hispànic de l’anomenat Nou Món.

«Els esclaus mai van ser considerats éssers humans, van ser carregadors, cimarrons, propietats… També van ser lliberts, i precisament si eren lliberts era perquè havien sigut esclaus» – Entrevista a Javier Laviña

La tracta i el treball esclau estan a les arrels d’una part de la gran diversitat humana que pobla Amèrica, especialment l’Amèrica Llatina, avui dia. Per entendre un fenomen cabdal que diferencià enormement les formes de treball entre colònies i metròpolis durant tota l’Època Moderna i les primeres dècades de la Contemporània, hem contactat amb un especialista: Javier Laviña. De forma telemàtica (a causa de la COVID-19) ens hem endinsat en els segles de la colonització d’Amèrica, i en tot el que envoltà les vides dels africans que hi arribaren de forma forçada i es feren un lloc en un món que els era extremadament hostil.

«L’Imperi Inca ens demostra, malgrat el que hem pensat sempre a Occident, que no és necessari un sistema d’escriptura per controlar un territori tan gran» – Entrevista a Ariadna Baulenas

Tocant a la Plaça Catalunya es troba el “Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya” on ens hem de trobar amb Ariadna Baulenas. De la capital catalana a la serralada andina, la Dra. Baulenas ens parlarà de l’Imperi Inca, protagonista indiscutible de la Sud Amèrica amb la que toparen les tropes castellanes que es disposaven a conquerir-la a inicis del segle XVI.
Popular
La paraula «esclau»

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES