Ferran Vives i Via

Ferran Vives i Via

(Cornellà de Llobregat, 1995). Graduat en Història, Màster en Estudis Llatinoamericans a la Universitat de Barcelona, doctor en Història d'Amèrica per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral analitzava les resistències i pactes entre els indígenes kuna i l'Imperi espanyol durant el segle XVII.

Bipartidisme a la Barcelona medieval: la biga i la busca

Durant els darrers anys s’ha pogut veure a l’Estat Espanyol, a Catalunya i, de fet, en molts indrets d’Europa, l’ascens de noves agrupacions polítiques que han debilitat els sistemes bipartidistes que havien imperat al llarg de les últimes dècades. En aquest context el fet de trencar o, com a mínim, reduir, l’hegemonia de dos grans partits governants –el PP i el PSOE en són un exemple clar– ha estat un símbol de canvi i renovació, de modificar un model considerat antiquat. Doncs bé, si anem enrere en el temps, uns cinc-cents cinquanta anys, veurem que això de que dos partits remenin les cireres ve d’antic, i no es pot atribuir ni a Pablo Iglesias (el nascut al segle XIX) ni a Manuel Fraga Iribarne.

Una revolta a Còrdova que acabà a Creta!

A inicis del segle IX de l’era cristiana esclatà a Còrdova una revolta contra el seu emir, Al Hakam I. Els fets no es van donar en un lloc qualsevol, sinó a la ciutat més important d’Al Andalus i de la Península Ibèrica en general. L’any 813 (o 817 depenent del cronista que relata els fets) part dels cordovesos intentaren derrocar l’emir, sense èxit, el fracàs de la revolta aniria més enllà de les fronteres andalusines, fins a l’altre extrem del Mediterrani, a l’illa de Creta.

D’Écija a Perpinyà: les matances de jueus de 1391

És prou conegut que l’any 1492 els jueus foren expulsats de les Corones d’Aragó i de Castella durant el regnat d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. Els hebreus, però, no sempre havien estat perseguits pels monarques aragonesos i castellans, i, de fet, poques dècades abans de l’expulsió encara eren un col·lectiu que vivia sota la protecció –com a mínim teòrica–, dels monarques.El suport d’un rei, però, no impedia que els jueus patissin en diferents moments i per causes diverses persecucions brutals al llarg de l’època medieval. És en aquest context en el que podem parlar del pogrom de 1391, una matança de jueus que si bé començaria a Andalusia s’expandiria amb força rapidesa cap a altres territoris, entre els que destacaria la pròpia Catalunya.

Una de les cares fosques del domini colonial: el treball a les pesqueries de perles al segle XVI

Durant els segles XVI, XVII i XVIII una part important del continent americà estigué dominada per la Monarquia Hispànica, durant aquests anys la Península Ibèrica rebé un flux constant de riqueses provinents del Nou Món: or, plata i també perles arribaren de forma massiva al port de Sevilla durant el segle XVI generant un benefici impressionant a empresaris privats i a la pròpia monarquia, que rebia una cinquena part de l’extracció d’aquests béns en forma d’impost.

«La ràpida conquesta musulmana s’ha d’entendre per l’àmplia col·laboració dels “indígenes”, cansats del desgavell visigot. Minories com la jueva, a més, hi sortirien guanyant en drets» – Entrevista a Dolors Bramon

Amb Dolors Bramon establim els principals trets definitoris d’un passat que, malgrat ser nostre, desconeixem força: la presència de l’islam a les nostres terres, a Catalunya i també més al sud, durant gran part de l’època medieval. Un passat que ens acosta a una riba del Mediterrani, l’altra, que sovint veiem com molt llunyana però que segles enrere no ho fou tant.

Quan amb les lletres no n’hi havia prou: els dibuixos dels dietaris de la Generalitat

A l’edat mitjana molts escrivans plasmaven sobre pergamins –o en moments més tardans sobre paper–, els fets que ells consideraven importants, i que, per tant, havien de constar en algun lloc. És interessant, però, veure com no només recorrien a l’escriptura, sinó que també utilitzaven, en força ocasions, les il·lustracions. Quines temàtiques en surten representades?
Popular
De la Cort al servei dels orfes: madona Estàcia i l’Hospital de la Santa Creu

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES