març 15, 2021

Editorial: Nova pandèmia. Velles històries

• Publicat el 15 de març de 2021

Des de la gran grip de 1918-19 (que es calcula que segà la vida de milions de persones al món en un any, convertint-la en una de les més mortíferes de la història), el món no s’havia tornat a enfrontar a una pandèmia veritablement global, excloent potser el VIH.

Existiren pandèmies a la prehistòria? Malalties, epidèmies i societat de classes

• Publicat el 15 de març de 2021

El present article posa en qüestió l’ús del terme pandèmia per referir-nos al passat prehistòric, tot posant èmfasi en les malalties infeccioses prehistòriques, els canvis socials neolítics i la importància de les cures per a la supervivència social.

Aproximació a les pandèmies de l’antiguitat mediterrània

• Publicat el 15 de març de 2021

Com a éssers biològics, els humans ens enfrontem a la influència de virus, bacteris i patògens. Això, que sembla una obvietat des del punt de vista científic i biològic, i que ens afecta especialment degut a les pèrdues a les quals ens enfrontem en un context com l'actual, amb la pandèmia de la Covid-19, no és una justificació per laxar les mesures proposades pels experts per evitar els contagis.

Malaltia i estigma: canvis en la percepció del malalt de lepra al llarg de la història

• Publicat el 15 de març de 2021

En el present article s'analitzen els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d'Egipte i les referències bíbliques fins l'última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.

L’arma invisible: el paper de les epidèmies en la conquesta d’Amèrica

• Publicat el 15 de març de 2021

La conquesta d'Amèrica en mans dels europeus i la consegüent subjugació de la població nativa va trobar-se lligada a diversos motius i processos. En especial, hi ha una casuística que permet entendre la disminució de la massa indígena en la mesura i rapidesa que va ser: els agents patògens transportats pels mateixos espanyols al continent americà. La ràpida expansió de les epidèmies, que afectaven sorprenentment de manera voraç a la població nativa i no a la inversa, va convertir-les en l'arma inesperada més eficaç pels europeus.

Urbanisme i salut pública: tres transformacions urbanes als segles XIX i XX

• Publicat el 15 de març de 2021

La modernització de l’urbanisme ha estat molt lligada a la salut pública de les ciutats. En aquest article repassem diverses transformacions urbanes dels segles XIX i XX desencadenades per problemàtiques vinculades a la insalubritat, les epidèmies i la contaminació. Proposem una mirada al passat, a la planificació de l’Eixample Cerdà, Al Pla Haussmann de París, A la ciutat-jardí anglesa i a l’esponjament de Barcelona pel GATCPAC, per reprendre el debat sobre la tensió entre ciutat i salut.