Aquest març es compleix un any del confinament decretat per fer front a la pandèmia generada per la COVID-19 al conjunt de l’Estat espanyol. Enmig d’un gran estat de xoc i incertesa, ens quedàrem tancats a casa durant setmanes per frenar la seva propagació, la qual estava fora de tot control..
Des de la gran grip de 1918-19 (que es calcula que segà la vida de milions de persones al món en un any, convertint-la en una de les més mortíferes de la història), el món no s’havia tornat a enfrontar a una pandèmia veritablement global, excloent potser el VIH. Les malalties, però, continuen sent una realitat i condicionen la vida de milions de persones. Però també és cert que després de cent anys d’aquella grip, algunes parts del món havien oblidat la fragilitat humana i com les pandèmies han condicionat, malauradament, sempre històricament el desenvolupament de qualsevol societat.
D’acord amb Bruno Tertrais, «és la tercera vegada en vint anys que apareix un coronavirus de gènere ‘beta’ (amb un salt entre espècies); i segurament n’hi haurà més». És possible que, com afirmen altres experts, la pèrdua de biodiversitat i l’emergència climàtica facin més freqüents episodis com el que tot just ara estem patint. Així doncs, les pandèmies tornen a aparèixer per la porta gran de la història, després d’haver estat oblidades per Occident gràcies a la revolució científico-mèdica dels darrers 100-150 anys.
Si bé és cert que són un fenomen biològic, les pandèmies també ens expliquen coses del seu temps i generalment irrompen en societats que estaven en situació de crisi, agreujant problemes estructurals ja existents. Ja sigui per la mortalitat (i el xoc que generen), les convencions que trenca o la necessitat de trobar solucions imaginatives a nous problemes, és evident que les pandèmies han canviat per sempre més les societats que les han sofert. Nosaltres tampoc serem una excepció i ens tocarà ser capaços d’imaginar solucions que no només resolguin la pandèmia, sinó també els problemes subjacents que l’han causat.
Així doncs, aquest mes de març 2021, la revista tenia un doble compromís. A més de planificar un número on només escriguessin investigadores, amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, calia parlar sobre com les pandèmies han incidit en la història. Per aquest motiu, hem seleccionat situacions concretes dels diferents temps històrics que il·lustren la crisi que generaren diversos episodis pandèmics i què es féu en cada cas per solucionar-ho.
- Sara Díaz Bonilla posa en qüestió l’ús del terme ‘pandèmia’ per referir-nos al passat prehistòric, tot posant èmfasi en les malalties infeccioses prehistòriques, els canvis socials neolítics i la importància de les cures per a la supervivència social.
- Andrea Florit Goñalons repassa les diverses pandèmies que assolaren algunes regions de la Mediterrània durant l’Antiguitat clàssica.
- Núria Montes Salas analitza els canvis històrics en la percepció de la malaltia de Hansen o lepra: des d’Egipte i les referències bíbliques fins a l’última leproseria de Barcelona al segle XX, fent especial èmfasi en la percepció del malalt de lepra a l’Europa medieval.
- Meritxell Masnou Nogué explica quin fou el paper de les malalties dutes pels europeus durant la conquesta d’Amèrica.
- Inés Aquilué Junyent i Lara Espindola Gerhardt escriuen sobre com les condicions insalubres de la classe treballadora i les pandèmies permeteren la cerca de solucions a aquests problemes i condicionaren fins als nostres dies l’urbanisme.
- L’equip entrevistà també a la doctora Teresa Vinyoles, la qual ens parlà sobre la Pesta del segle XIV i les vivències, experiències, mentalitats i gestos dels habitants, dones, homes i infants, que la van viure.
Perquè, malgrat que aquesta pandèmia sigui nova, la seva història no ho és.
