Segle XVII

Una societat en conflicte. La violència quotidiana a la Catalunya del segle XVII

• Publicat el 15 de novembre de 2023

En el present article es mostra com funcionava un procediment judicial concret a Catalunya durant l'època moderna, l'anomenada «baixa justícia», i quines eren les causes més habituals de conflicte basant-nos en els tribunals menors. Deutes, robatoris i agressions físiques i verbals, entre altres, eren algunes de les causes més comunes de litigi que escapaven de la Reial Audiència, on es tractaven qüestions de major importància com el bandolerisme, i passaven a correspondència de tribunals menors. Així doncs, la població catalana del s. XVII acudia als tribunals judicials més immediats, com ara la cort del Batlle, per tal de resoldre conflictes quotidians. Centenars de documents en arxius locals en són testimoni i ens ajuden a retratar la societat catalana de l'època.

La davallada de l’imperi espanyol: factors clau per entendre la crisi de 1640

• Publicat el 15 d'abril de 2022

Tots els estats nacionals que es van forjar a partir del segle XIX, molts dels quals encara romanen intactes avui dia, es van arbitrar gràcies a la gran varietat de monarquies de l’Edat Moderna. Malgrat tot, l’ascens de la Monarquia Hispànica a les potències mundials, hegemònica sobretot durant el segle XVI, fou del tot breu, ja que la diversitat i la dispersió territorial de la qual constava l’Imperi Espanyol plantejava seriosos obstacles per a la prosperitat d’aquest vast territori.

Perot Rocaguinarda: el «bandoler popular» de la Catalunya del segle XVII

• Publicat el 15 d'octubre de 2020

El bandolerisme és un fenomen social que ha ocupat tots els temps amb pics importants durant la República romana, l’Imperi d’August i el període Baix imperial. Va reaparèixer a la Baixa Edat Mitjana mantenint-se fins a mitjans de segle XVI, quan va estendre’s per tot el marc mediterrani afectant països cristians i musulmans. El Principat de Catalunya va ser un dels capdavanters en la qüestió, amb bandolers tan coneguts com Moreu Cisteller, Antoni Roca, Bartomeu Camps, Montserrat Poch, Perot Rocaguinarda, Trucafort, Tallaferro, els germans Margarit i Serrallonga. En aquest article es fa una revisió històrica de la figura del bandoler Perot Rocaguinarda, actiu entre el 1602 i finals de 1611.

Quatre-cents anys de resistència a la colonització: el cas dels kuna de Panamà

• Publicat el 15 de juny de 2018

Avui dia a Panamà existeixen sis comarques indígenes, sis “autonomies” en les quals l’estat cedeix una sèrie de competències als natius americans que les habiten.

Occitanie-Pays Catalan: qüestió de supervivència (I)

• Publicat el 5 de novembre de 2016

El passat 10 de setembre, milers de manifestants es concentraren a Perpinyà per reclamar a l’administració francesa que la nova macroregió on s’inclourà la Catalunya Nord incorporés l’afegitó Pays Catalan.

Carles II, el rei que mai va regnar

• Publicat el 15 d'octubre de 2015

Carles II no és pas un dels monarques espanyols amb millor reputació, i tampoc un dels que ha estat més ben tractat per la historiografia. Tradicionalment, el seu regnat s'associa al moment de culminació d'una crisi que el país arrossegava des de feia anys, lluny dels temps d'esplendor de l'Imperi.

La fosca història de la industrialització a Europa

• Publicat el 15 de setembre de 2015

La industrialització comença a Anglaterra a finals del segle XVIII i principis del XIX, concretament a les zones de Londres, Liverpool i Manchester; per què en aquelles zones? Doncs per un simple motiu: eren els principals ports negrers d’Europa.

«Wolf Hall»

• Publicat el 10 de maig de 2015

«Wolf Hall» és una adaptació de les novel·les de Hillary Mantel homònimes (2009) i ens narra la història de Thomas Cromwell (interpretat per Mark Rylance), un noi de la baixa societat que fugint de casa de ben petit va viatjar pel món fins a convertir-se en banquer i esdevenir el primer i més important conseller d'Enric VIII.